El fiscal del cas del 9-N, Emilio Sánchez Ulled, ha convertit la lectura del seu informe final en una elèctrica intervenció de contingut polític. “No es pot contraposar democràcia amb Estat de dret”, ha dit el fiscal, en el que ha sonat a avís a navegants sobre el procés sobiranista. La munició no ha acabat aquí. “No s'està jutjant la democràcia”, ha proclamat Sánchez Ulled, en referència a les crítiques que Mas i el sobiranisme han llançat contra la causa. En aquest sentit, el fiscal s'ha encarregat de recordar en nombroses ocasions els fets enjudiciats: si la Generalitat va desobeir l'ordre del 4 de novembre del Constitucional que va suspendre el 9-N. “Aquest judici també és democràcia”, ha conclòs.
El fiscal ha explicat la gestació de la querella, cosa inusual però que el sobiranisme ha criticat en veure-hi darrere la mà del Govern de Rajoy. Sánchez Ulled ha revelat les paraules que li va dir la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, quan li va ordenar presentar la querella: “Vull una valoració tècnica i rigorosa. Si és d'arxivar, arxivar i si és d'acusar, acusar”. Així mateix, Sánchez Ulled ha negat pressió o indicació del Govern central per actuar contra el 9-N. “No ho hauria permès”, ha afirmat.
Unes paraules insòlites durant la lectura d'un informe final de la Fiscalia, però motivades pel rerefons polític del cas. Ho ha reconegut el propi Sánchez Ulled: “És un judici pertorbador, de transcendència pública i mediàtica que a tots ens afecta. He tingut la sensació que estàvem en una batalla entre demòcrates i leguyelos, i no és així”.
Sánchez Ulled ha mostrat el seu disgust per l'actuació de Mas, Ortega i Rigau, però ha remarcat que els acusats van desobeir al TC. “El president de la Generalitat, que ho és de tots nosaltres, em fa mal dir-ho, jo no estic gaudint amb això –ha emfatitzat Sánchez Ulled– va articular una estratègia de desafiament obert a l'ordenat pel Constitucional i va tenir la col·laboració de les altres acusades ”.
Fonaments de l'acusació
Les valoracions polítiques no han impedit al fiscal desplegar un ampli argumentari de proves per sostenir la petició de deu anys d'inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau. Així, Sánchez Ulled ha intentat desmuntar els dos arguments de les defenses: que l'ordre del Constitucional va ser imprecisa (el que impedeix condemnar per desobediència) i que després de la seva suspensió, el Govern es va retirar de l'organització del 9-N i tot ho van fer els voluntaris.
Sobre l'ordre del TC, Sánchez Ulled, en vista del desplegament de jurisprudència que faran les defensas sobre la inconcreció de la providència del TC, ha citat sentències del Suprem que l'afavoreixen. “No cal que sigui palmària i oberta [la desobediència]. També pot ser subtil, sense exterioritzar plenament el seu propòsit”, ha dit el fiscal.
Pel que fa al segon, ha recordat la carta que els serveis jurídics de la Generalitat, encapçalats per Francesc Homs, van enviar el 7 de novembre –tres dies després de la suspensió del 9-N–, a l'empresa T-Systems en què van instar a continuar amb els treballs encarregats per a la votació. També ha acusat la Generalitat d'obrir els instituts el 9-N fent ús de la seva propietat en comptes del “ús social” dels centres que van fer els voluntaris, precisament el que al·leguen les defenses.
Comptes pendents amb Mas
Mas ha fet equilibris al llarg de tot el procés judicial, presentant-se com el president que “va posar les urnes” el 9-N i, al mateix temps, assegurant que després del veto va acatar per complet el TC. El fiscal no es creu aquesta tesi i ha assegurat que els tres acusats “van decidir capritxosament prescindir del mandat constitucional”, pel que demana deu anys d'inhabilitació per Mas i nou per les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega.
Però a més de negar la desobediència, Mas ha fet al·legats polítics contra el fiscal i els magistrats, començant per titllar la causa de “judici polític”. Sánchez Ulled també ha volgut respondre: “Això no és enfrontament entre senyors de negre i senyors investits d'autoritat democràtica. Això va de si hi va haver una desobediència, un incompliment o desacatament del mandat constitucional de suspensió” del 9-N.
Així mateix, Mas va acusar Sánchez Ulled de no fer res el dia de la votació, en què el fiscal estava de guàrdia. Sánchez Ulled ha contestat que el 9-N no hi havia elements per, tal com havien demanat alguns partits com UPyD, retirar les urnes de les taules de votació. “Ha portat un any d'investigació veure que sota l'actuació de voluntaris hi havia emmascarada una actuació dels poders públics, que és el que TC va suspendre”, ha tancat Sánchez Ulled, bèstia negra dels convergents en el cas Palau i altres casos de corrupció.
I, usant una de les paraules preferides de l'expresident per definir l'estratègia contra l'Estat per aconseguir la independència de Catalunya, Sánchez Ulled ha reblat: “No parlem d'astúcia, sinó d'arbitrarietat”. Artur Mas ha volgut respondre al fiscal –a diferència de dilluns, quan només va contestar les preguntes de la seva defensa. El jutge Barrientos l'ha tallat i li ha hagut de recordar que tindrà oportunitat de parlar aquesta tarda en la seva última paraula.
Mas, Rigau i Ortega, a la Generalitat
Sánchez Ulled és el primer a intervenir en l'última sessió del judici del 9-N. Un cop el fiscal acabi de llegir el seu informe, serà el torn per l'acusació popular, exercida per Mans Netes i els sindicats policials SPP i UPF, que reclamen dotze anys d'inhabilitació pels tres acusats. Les defenses, per la seva banda, demanaran l'absolució al·legant que els acusats no van desobeir el Constitucional, que la suspensió del 9-N va ser imprecisa i que després del veto la consulta va quedar completament en mans dels voluntaris.
Abans que el judici quedi vist per sentència aquesta tarda, els tres acusats faran ús del seu últim torn de paraula. Encara que el que diguin fora de la sala no és rellevant per la sentència, Mas, Ortega i Rigau acudiran al Palau de la Generalitat aquesta tarda després del judici, on seran rebuts per Carles Puigdemont i faran una compareixença davant la premsa.