La Generalitat ha pagat a l'Estat 1.900 milions en interessos des de 2012

Si alguna cosa no trobarà a faltar el conseller Andreu Mas-Colell ara que totes les travesses el situen fora de la conselleria d'Economia són les trobades amb Cristóbal Montoro. El ministre d'Hisenda ha minat la ja de per si limitada capacitat financera de les comunitats autònomes amb els repartiments de dèficit. A més, cadascuna de les seves declaracions públiques aixeca polseguera entre l'independentisme, l'última a compte d'insinuar la vinculació entre l'aportació de finançament per la Generalitat a l'avenç del procés sobiranista. Però el cert és que, tant el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) com els altres mecanismes financers que ha creat l'Estat per a les comunitats no són ajuts a fons perdut. En concret, la Generalitat haurà pagat a l'Estat 1.909 milions d'euros en interessos des de 2012 fins a aquest any, segons dades facilitades per Economia.

La Generalitat va haver de recórrer al FLA per finançar-se el 2012 després de beure d'un còctel format per la caiguda d'ingressos públics derivada de la crisi i el fracàs dels anomenats 'bons patriòtics' emesos tant pel Tripartit com el primer Govern d'Artur Mas, els interessos dels quals es van tornar inassumibles. En quedar tancada l'aixeta de crèdit internacional, la Generalitat va trucar a la porta de l'Estat.

Però a l'acudir al FLA la Generalitat va entrar en un cercle viciós, en què per amortitzar deute cursava nou deute, en aquest cas amb l'Estat. Només en el que va d'any, més del 70% dels fons rebuts del FLA han anat a venciments de deute de la Generalitat. Si bé Montoro ha anat rebaixant els interessos del FLA fins al 0% d'aquest any, la Generalitat ha denunciat que l'any que ve ho tornarà a elevar fins al 0,834%.

A més dels interessos, la partida en disputa entre la Generalitat i Hisenda i que Montoro ha deixat en l'aire amb les seves declaracions són uns 2.600 milions d'euros corresponents, bàsicament, a l'excés de dèficit acumulat en 2014 per Catalunya. En un dur comunicat, la Generalitat ha reclamat el seu dret a rebre aquesta partida, que, segons ha recordat Economia, espera des de principis de 2015 ja que està “acordada i acceptada pels tècnics d'Hisenda” i s'ajusta “estrictament a la normativa” del FLA d'enguany aprovada pel Govern.

Aquests 2.600 milions no són poca cosa. Com cada any d'aquest últim lustre, la Generalitat ha acabat l'exercici amb tensions de tresoreria: el Govern va comunicar la setmana passada als farmacèutics que ja no disposa de més diners per pagar medicaments fins que no arribin nous fons, amb el que augmentarà la seva deute amb els apotecaris a més de 330 milions d'euros.

Amb el FLA, l'Estat s'ha convertit en el principal creditor de la Generalitat: acumula el 50,31% del seu deute, amb 32.661.000 d'euros, segons les dades del primer trimestre a l'any. El fons més, ha acabat amb l'autonomia financera catalana. La mateixa Generalitat ha recordat aquest dimecres que “no pot disposar lliurement dels diners del fons, ja que el ministeri estableix un estricte ordre de prelació que determina la despesa autonòmica que es pot cobrir amb el FLA”.

Catalunya és la comunitat autònoma que, amb diferència, més diners ha demanat a l'Estat a través dels diferents sistemes de finançament, al voltant de 40.000 milions des 2012. Segons el Pla Econòmic Financer que la conselleria d'Economia va enviar a Hisenda al juliol la partida del FLA per al 2015 ascendeix a 10.531.000, i altres 6.648 milions l'any que ve.

Conflicte pel dèficit

A més de la partida pendent del FLA i del tall del finançament si continuen, en paraules de Montoro, les “vel·leïtats” independentistes, un altre conflicte financer entre Generalitat i Hisenda és el del dèficit. La setmana passada Hisenda va acusar el govern català d'haver amagat despeses per 1.318 milions d'euros (equivalent a 0,7 dècimes del PIB), que aniran al dèficit d'aquest any. En un altre comunicat, aquest dimecres la Generalitat ha remarcat que ha actuat amb “total transparència”.

La conselleria d'Economia ha explicat que la Genralitat “no té ni la voluntat ni la capacitat d'amagar res”, i ha assegurat que Hisenda coneixia “com a mínim des de l'agost de 2013” l'existència d'una relació d'obres, corresponents a carreteres i presons, fetes anys abans amb fórmules d'associació públic-privades i que expliquen l'excés de dèficit descobert. Algunes d'aquestes obres són la presó de Figueres o de Brians II, així com obres a la C-25, la C-16 o bé la C-25, infraestructures que la Generalitat acabarà de pagar entre l'any 2035 i l'any 2041.

La Generalitat ha remarcat que en el pla d'ajust que va enviar a l'Estat el juliol de 2013 va fer constar aquests 1.318 milions com a “passius contingents” fruit d'inversions fetes mitjançant col·laboracions publicoprivades (amb contractes com l'anomenat peatge a l'ombra, al cas de les carreteres).

Segons la Generalitat, la desviació del dèficit ve produïda per les diferències de comptabilitat entre la Intervenció General de l'Administració de l'Estat i l'oficina estadística europea. La IGAE va decidir incorporar aquestes despeses en infraestructures al còmput del dèficit del 2013, mentre que Eurostat ha decidit incloure-les en el dèficit de 2015. Sigui culpa de la Generalitat, l'Estat o Europa, amb aquesta desviació Catalunya incomplirà encara més el límit de dèficit imposat per Hisenda per a aquest any, que és del 0,7%