El Govern passa per les tisores els mitjans públics
Els mitjans públics catalans estan de règim per aprimar-se, des de fa alguns anys, per prescripció de la Generalitat. I aquest 2013 no en serà una excepció. Fa una setmanes el Consell Català de Mitjans Audiovisuals, organisme del qual depenen TV3 i Catalunya Ràdio, va aprovar l'avantprojecte dels seus pressupostos per a aquest curs amb una retallada del 17% respecte a l'any anterior, una modificació que, entre altres mesures, comporta el tancament d'algunes delegacions territorials de la televisió catalana, com la del Pirineu o la de la Catalunya Nord. En aquest mateix sentit, aquest dimecres Catalunya Ràdio va prescindir d'una trentena de corresponsals freelance escampats per tot Catalunya. I no s'ha salvat dels ajustos un altre mitjà públic com l'Agència Catalana de Notícies (ACN), per a la qual ja està prevista una altra onada de retallades de plantilla.
Des dels respectius comitès d'empresa ja han reaccionat a les mesures preses -de moment- unilateralment, i a TV3, per exemple, ja es va dur a terme una vaga de 12 hores el passat 21 de març, un dia després de conèixer que el seu pressupost seria retallat en un 18%. A Catalunya Ràdio, per la seva banda, han convocat una acampada davant de la seu de l'emissora aquest diumenge, que seguirà dilluns amb activitats variades, i a l'ACN els representants dels treballadors han cridat a la vaga a la plantilla el pròxim dilluns.
Un canvi de model en l'audiovisual?
La retallada aplicada als mitjans audiovisuals públics a Catalunya serà aquest any del 17%, però el Govern porta reduïnt-los la seva aportació des del 2009. Es calcula que des de llavors la Generalitat ha deixat d'aportar gairebé un terç dels diners que destinava a la Corporació: de 331 milions d'euros el 2009 s'ha passat a 225 el 2013, un fet que, sumat a la caiguda de la publicitat, redueix el pressupost total de la CCMA a 296 milions.
La tisorada patida aquest curs s'assumirà amb una reducció del 17% de la despesa de personal i un 18% de la despesa corrent, encara que des del comitè d'empresa denuncien que la plantilla ja es va reduïir el sou -la majoria com a funcionaris que són. L'ajust en la despesa de personal, com ja va avançar el president de la Corporació, Brauli Duart, el passat 22 de març, vindria majoritàriament d'una equiparació dels sous dels 2.700 treballadors amb què compta la CCMA amb els de la resta del “sector públic”, ara lleugerament inferiors.
Però el que realment preocupa als treballadors és el “canvi de model” que denuncien que s'està produint a la ràdio i la televisió catalanes, sobretot des de l'arribada de CiU al comandament de la Corporació, amb el PP a la vicepresidència.
Des del comitè d'empresa avisen que es vol acabar amb un dels pilars dels mitjans públics catalans, la “connexió amb el territori”, en paraules de Roser Mercader, membre del comitè, independentment de la influència, el nombre d'habitants o les inclinacions polítiques de cada zona. Al març, en el marc dels nous pressupostos, la CCMA va anunciar que tancarà les delegacions de les Terres de l'Ebre, del Pirineu i de la Catalunya Nord. I aquesta setmana passat el mateix a Catalunya Ràdio: l'emissora prescindirà a partir de l'1 de maig d'una trentena de corresponsals freelance -el 0,35% del pressupost anual; uns 125.000 euros- i els substituirà per quatre periodistes en plantilla.
El cas dels corresponsals de la ràdio és especialment “indignant”, segons el valora Rosa Gordillo, del comitè d'empresa de l'emissora, ja que al mateix temps que els acomiadaven el president de la Corporació va enviar una carta a diputats i ajuntaments argumentat que la mesura servia per “reforçar” la presència de Catalunya Ràdio al territori. Però els representants dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio no tenen cap dubte que es perdrà el treball de “proximitat”, un factor clau i diferencial dels mitjans públics catalans.
L'ACN va a la vaga per evitar més baixes
La retallada de l'Agència Catalana de Notícies, anunciada la setmana passada per la direcció a la seva plantilla, va en la direcció oposada a la de TV3 i Catalunya Ràdio. Si en l'audiovisual públic s'ha passat per les tisores als corresponsals, a l'ACN aquests es mantenen, però qui patirà la retallada serà la delegació de Barcelona. Històricament dedicada a proveir d'informació el periodisme local, aquesta agència va apostar fa uns anys per una redacció potent a Barcelona, però ara, segons fonts del comitè d'empresa, la direcció vol tornar als seus orígens, de manera que s'aplicarà, segons els han assegurat, una reducció de la plantilla de la capital catalana.
Els treballadors, tot i no conèixer encara els detalls de l'ajust -ni la xifra-, estan convocats a una vaga dilluns per demanar a la direcció que obri negociacions amb el comitè. L'ACN ha passat en dos anys de 92 a 67 treballadors. Els salaris llavors suposaven al voltant del 90% del pressupost de l'agència, i ara només prop del 60%. Per això, el comitè vol negociar amb la direcció que es busquin alternatives com una reducció del lloguer -amb els ajustos de plantilla els sobra espai a l'actual seu- o la internalització de serveis tecnològics. S'estalviarien, d'aquesta manera, uns 280.000 euros. Vuit llocs de treball, segons els seus càlculs.
L'agència compta actualment amb un pressupost de 3,8 milions d'euros, dels quals 2.600.000 surten de les arques públiques, mentre que la resta es finança amb les quotes dels abonats al servei.
Les subvencions a mitjans privats
Una de les queixes dels treballadors afectats per les retallades és que les subvencions de la Generalitat cap als grups de comunicació privats van augmentar el 2012, en plena voràgine d'ajustos a Catalunya. Certament, com va revelar el portaveu del Govern, Francesc Homs, aquell curs la partida per ajudar els mitjans va passar de 6,4 a 9 milions. Els més beneficiats van ser-ne el Grup Godó -editor de 'La Vanguardia' i 'Mundo Deportivo'-, amb 1.450.000, i el grup Hermes -editor de 'El Punt Avui'-, amb poc més d'un milió en total.
L'increment, però, cal contextualitzar-lo dins de la reducció dràstica que es va aplicar a les subvencions a mitjans privats el 2010. Llavors la Generalitat aportava fins a 20 milions als grups de comunicació, una xifra que es va reduir a 6,4 milions el 2011, per després pujar els 9,4 esmentats. Per al 2013, Homs va anunciar que les ajudes es limitaran a 5 milions, destinats exclusivament a mitjans en català, per fomentar la llengua, segons va justificar el portaveu.
