Iniciativa i el triomf del discurs antiretallades

La societat catalana ha decidit que les polítiques socials i verdes tinguin més pes al Parlament català durant les pròxima legislatura. Així ho indiquen els tres diputats més amb què Iniciativa-Els Verds surt d'aquestes eleccions (13), després de recollir els millors resultats de la seva història (12 diputats el 2006) i superar, en algunes zones de l'àrea metropolitana de Barcelona, ​​el PSC com a primera força d'esquerres. La formació ecosocialista recupera, a més, la representant que, en els anteriors comicis, havia perdut a Lleida i estén, amb 13 diputats, la seva presència a tot el territori català.

“Sortim amb la confiança redoblada, amb els millors resultats que mai hagi tingut la coalició i decidits a posar la nostra força al servei de redistribuir la riquesa, del treball, dels drets de la gent i del dret a decidir”, ha dit Joan Herrera , “amb grip però content”, i aclamat per més d'un centenar de militants que no han dubtat a interrompre'l en diverses ocasions per cridar que “Catalunya no és CiU” i que “sí que es pot”.

Al ritme Soul Sister, acompanyant la potent veu de Richard Myhill amb palmes i un enorme somriure, Herrera ha proclamat la derrota de CiU i de les polítiques de retallades i la victòria d'una alternativa d'esquerres. “La victòria de CiU és la derrota dels seus objectius polítics. El seu retrocés és notable; han estat derrotats per la força de la gent i de les urnes, per la gent de la marea groga, de les bates blanques, les samarretes verdes i blaves que avui s'han mobilitzat també a les urnes ”, ha assenyalat el líder de la coalició verda.

“Van demanar un plebiscit i aquest ha dit que la gent no vol un govern insensible i que no vol que segueixin retallant els seus drets. El dret a decidir l'aguantem els altres, i no CiU, perquè, avui més que mai, Catalunya no és CiU ”, ha postil.lat Herrera.

Silenciat diverses vegades pels aplaudiments i els lemes dels militants ecosocialistes, el líder d'Iniciativa ha celebrat l'augment de la participació com una victòria democràtica i com un reflex del cansament de la ciutadania.

“Volem fer un front contra l'austeritat i les retallades, i que les esquerres no inverteixin en Mas l'insensible. Volem fer un front pel dret a decidir, per una transició democràtica que lluiti contra la corrupció i els desnonaments i pels drets socials de la gent”, ha prosseguit Herrera, exultant amb els més de 120.000 vots guanyats respecte a les passades eleccions -estaria al voltant dels 360.000 en total-, “en un context de polarització, que no volia parlar de l'agenda social”.

L'eufòria final pels millors resultats de la història d'Iniciativa va contrastar amb l'ambient somort que regnava a la seu electoral dels verds just quan es van tancar les urnes. El recompte va ser sever en l'inici amb els ecosocialistes. I si bé en concloure la nit hi va haver molts aplaudiments i una satisfacció manifesta, els deu escons que les primeres dades donaven a ICV van caure com un gerro d'aigua freda entre la formació verda.

El resultat els deixaven tal com estaven, amb el seu intent de fer lloc a les qüestions socials aparentment caigut en sac foradat. La qüestió nacionalista havia monopolitzat la campanya electoral i els ecosocialistes, l'única formació que l'havia portat per altres camins, temien la resposta que això podia tenir en les urnes. “Sabíem de la dificultat de l'aposta, però és que aquesta ha estat sempre la nostra aposta”, deien alguns membres del partit, mentre les pantalles escopien els primers nombres.

El seu nombre i percentatge de vots havia pujat, sí, entre 120.000 i 130.000, a tot Catalunya. Però la traducció d'aquest augment semblava encara incerta. Potser massa escassa. Els militants la comentaven sense entusiasme i tot. Els dirigents, a l'espera que les xifres els somriguessin una mica més, preferien centrar-se en destacar el fracàs de l'aposta d'Artur Mas. I en fer comptes per calcular si el dret a decidir, recolzat per ICV, mantindria a partir de demà, com a mínim, el mateix nombre de diputats al Parlament català que fins ara.

“El vam votar 87 diputats”, recordava Dolors Camats, comptant als del seu propi partit, als de CiU, ERC, Solidadiritat, a Joan Laporta i a Ernest Maragall. La proposta a favor d'un referèndum sobiranista es va quedar llavors a dos diputats de la majoria qualificada (89). La possibilitat de no assolir ara aquests números es contemplava amb certa preocupació entre la formació.

L'avanç del recompte, però, va anar afegint escons en el compte d'ICV, que, en algun moment de la nit, va arribar a veure el 14 en el seu caseller. Lleida, una de les seves principals preocupacions, tornava a tenir representant. Sara Vila recuperava el seu escó. “Haurem d'esperar fins a l'últim moment. No serà fàcil mantenir-lo ”, admetia els dirigents verds.

I, no obstant això, superada la meitat de l'escrutini, els diputats de Tarragona, Girona i Lleida semblaven consolidats. I el ball es produïa a Barcelona, el bastió verd. La llei de les proporcions jugava de nou al gat i al ratolí amb Iniciativa.

En aquells dies, els militants ja havien deixat anar a l'alegria i les anàlisis. I a les 22.30, quan el recompte donava 50 escons a CiU, els militants verds van optar per demanar a crits la renúncia d'Artur Mas. “Mas, dimissió”, van corejar repetidament, en un ambient festiu.

“Aquests resultats són una bufetada per a CiU i, alhora, una bona notícia per al país”, assenyalava Ramon, un jove militant d'Iniciativa. “Van jugar a les banderes i s'està demostrat que a la gent li interessen les qüestions socials, la sanitat i l'educació”, raonava. “Podem fer una majoria catalanista sense banderes, parlant de quin país volem, en lloc de amb qui no volem estar”, abundava Ramon, molt satisfet amb l'entrada de la CUP al Parlament. “Ens feia falta una força amiga”, argumentava.

La satisfacció per l'explosió de la CUP era generalitzada a la seu electoral d'ICV. El descontentament per la pujada de Ciutadans, també. “És una mala notícia que Ciutadans, que aparenta ser apolític, hagi pujat tant”, apuntava Teresa, una altra militant, contenta amb els tres diputats guanyats pel seu partit. “Ens hauria agradat tenir un altre diputat més a Tarragona, però el resultat està molt bé. Hi ha hagut una suma meravellosa de l'esquerra catalana progressista i una aposta forta pel dret a decidir ”, analitzava.

Quan Joan Herrera va sortir a agrair el seu suport, l'eufòria es va redoblar.