L'ANC renova la seva direcció entre acusacions creuades de cooptació partidista
Des del seu naixement fa 4 anys l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'ha convertit en la principal organització ciutadana que ha empès el moviment independentista català. Un dels trets característics de l'associació ha estat la seva unitat d'acció, que s'ha projectat tant cap a dins de l'organització com a una demanda cap als partits independentistes. Però aquesta cohesió interna s'ha descosit al llarg dels últims mesos i, ara, el procés electoral anual per a la renovació del seu secretariat ha dibuixat dos clars sectors, un partidari de l'actual direcció i un altre oposat a ella, que mantenen una guerra oberta amb acusacions creuades de partidisme.
Aquest dissabte acaba el procés electoral obert dimarts passat, en què els 33.800 socis de l'ANC han tingut oportunitat de votar la composició del nou Secretariat Nacional, l'organisme encarregat de triar un nou president. Malgrat que el reglament de l'entitat impedeix presentar candidatures en bloc, de facto s'han acabat formant dos grans grups, oficialistes i opositors. Tant és així que en la tarda de dissabte, quan es comencin a conèixer els resultats, tots els ulls estaran posats en quin dels dos grups ha aconseguit col·locar més noms en el grup dels 77 secretaris nacionals.
El de Sànchez ha estat un mandat convuls per una organització que va néixer apartidista. La formació de la llista conjunta de Junts pel Sí, el seu paper en la campanya electoral obert el 9-N amb la tradicional manifestació convocada per l'ANC, les complicades negociacions posteriors entre JxSí i la CUP per pactar la investidura o la posterior rebaixa de la full de ruta per part del Govern, han deixat a l'ANC immòbil i amb una molt minvada capacitat de pressió als partits independentistes.
El lideratge de Jordi Sànchez és ja àmpliament qüestionat entre bona part de les bases de l'ANC, que consideren que ha posat l'organització al servei de Convergència en capítols com la pressió exercida sobre ERC perquè es plegués a la llista conjunta que desitjava Mas, o al de la pressió sobre la CUP perquè investís Mas. Aquestes crítiques han anat guanyant pes en l'organització fins al punt que, en l'última assemblea general, les bases van rebutjar una esmena que proposava que l'ANC propiciés una llista conjunta per a les generals, com pretenia Convergència.
El malestar ha quallat amb la formalització del grup considerat com l'oposició a Sànchez, que està compost per una variada col·lecció de militants independentistes amb pocs punts d'unió fora de canviar la direcció. Aquesta candidatura de facto es va presentar amb un manifest publicat la setmana passada, en què cridaven a recuperar la tensió positiva i a reorientar l'organització per sortir de l'immobilisme. Entre els signants, noms coneguts com qui va ser número un de la CUP, Antonio Baños, l'expresident d'Òmnium, Quim Torra, o l'última guanyadora de les eleccions de l'ANC, Liz Castro.
A la sortida d'aquest manifest van respondre dos dels membres del grup oficialista i que millor s'han mogut entre les bambolines de l'organització fins ara: Pere Puguès i Jaume Marfany. Tots dos van publicar respostes a Vilaweb, en què acusaven el grup opositor d'estar “sotmesos a estratègies partidistes” i d'estar “fent un pols a la Junta Electoral” de l'ANC, en relació amb la prohibició expressa de presentar candidatures conjuntes.