Les pilotes de goma i els projectils viscoelàstics utilitzats pels Mossos d'Esquadra són “altament perillosos”. Així ho recull un informe de 'Stop Bales de Goma', una associació integrada per víctimes d'aquestes armes de dissuasió a Catalunya. Des que la Generalitat va assumir les competències en matèria de manteniment de l'ordre públic, un procés que va culminar el 2005 a Barcelona -ciutat on s'han registrat la totalitat dels incidents-, s'han comptabilitzat a Catalunya 11 ferits greus per impacte d'aquests projectils.
Per recolzar la seva argumentació, l'informe recull diversos estudis mèdics que analitzen els danys causats per les bales de goma. Segons un estudi publicat a la revista especialitzada 'Neurochirurgie' el 2001, el terme “bala de goma” pot donar la falsa impressió que els projectils causen ferides innòcues, quan en realitat aquestes poden ser severes o fatals.
Aquest tipus de municions s'usen també a la resta de l'Estat i han causat dos morts, segons recorda l'estudi. La primera víctima va ser Rosa Zarra, que va morir després de ser colpejada a l'abdomen en 2002. L'abril del 2012, Íñigo Cabacas va morir a Bilbao després de rebre l'impacte d'una bala de goma al cap. Les ferides greus més freqüents són la mutilacions oculars. Entre 1990 i 2012, almenys 22 persones van perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma. Per aquestes raons, l'associació 'Stop bales de goma' es mostra en desacord amb la denominació d'“armes menys letals” (less lethal, en anglès) per definir aquestes municions.
En el seu informe de 2013, el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (un òrgan del Consell d'Europa) ja va demanar una major regulació de l'ús d'aquestes armes per part de la policia catalana.
El Parlament de Catalunya va acceptar formar en aquesta legislatura una comissió d'estudi dels models de seguretat i ordre públic i de l'ús del material antiavalots en esdeveniments de masses. CiU va acceptar la creació d'aquesta comissió després de la gran mobilització ciutadana en solidaritat amb Ester Quintana, que va perdre el seu ull durant la vaga general del 14 novembre 2012. El conseller d'Interior de llavors, Felip Puig, va negar que s'utilitzessin bales de goma aquell dia, però diverses investigacions periodístiques (especialment per part de La Directa i Sicom) van mostrar la incoherència de la versió oficial.
El jutjat d'instrucció número 11 de Barcelona està actualment investigant el cas, i ja estan imputats dos Mossos d'Esquadra: el comandament i l'“agent escopeter” de la furgoneta Dragó 40 de la Brigada Mòbil. Però en l'última sessió de la comissió, l'actual conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ja va avançar que no pensa donar suport a una moratòria d'aquestes armes de dissuasió.
L'informe també esmenta la utilització d'aquestes municions en altres països a manera de comparació. Destaca el baix nombre de països que les integren en l'equipament oficial. Els autors de l'informe asseguren que no és únicament rellevant quins països disposen d'elles sinó “quan i com les fan servir”. Subratllen així l'ús militar d'aquestes municions per part dels exèrcits dels Estats Units (especialment a l'Afganistan) i Israel (en el conflicte amb Palestina). La policia britànica també disposa d'elles però només les ha utilitzat en el context del conflicte a Irlanda del Nord. França és un dels països europeus que més les fa servir en contextos policials, el que es reflecteix en les dades de ferits.
Un dels arguments dels “pro-bales de goma” és que la seva prohibició crearia una necessitat de més efectius policials per fer front als eventuals disturbis durant manifestacions o altres esdeveniments de massa. Durant una recent compareixença davant la comissió parlamentària, el conseller d'Interior, Ramon Espadaler ha defensat l'ús d'aquests projectils. No obstant això, els autors de l'informe s'esmenten dades d'Eurostat que indiquen que Espanya té uns efectius policials superiors a la mitjana europea: 5,05 agents per cada 1.000 habitants enfront dels 3,39 agents de mitjana a la Unió Europea.