Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Ni una agressió més

La bandera LGBTI

Ángel Camacho Hervás

Membre de la Crida LGTBI —

El 17 de Maig, diada contra la LGBTI-fòbia, commemorem el 27è aniversari de l'eliminació de l'homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l'Organització Mundial de la Salut. Tot i aquesta victòria, encara avui queda molt per fer, i la patologització del col·lectiu LGBTI és encara ben present a la societat i a les institucions mèdiques: bona part de la comunitat científica titlla de malaltes o anòmales les persones trans i intersex després d'anys de lluita. Quan la vida ens demostra que els cossos poden ser diversos, plurals i no binaris, la medicina imperant segueix els paràmetres de la cisheteronormativitat i s'esforça a amagar-nos, maquillar-nos i reprimir-nos, amb tractaments no desitjats, hormonacions obligatòries i arribant, fins i tot, a mutilar-nos per fer-nos quadrar en els seus esquemes de gènere immobilistes i reaccionaris.

Aquestes estructures generen violències de les quals no n’escapem tampoc lesbianes, bisexuals, pansexuals i les que estimem i desitgem des d'altres perspectives no monosexuals, titllades d'immadures, confuses o equivocades.

També les persones seropositives reben un tracte injust, ja que són permanentment jutjades i culpabilitzades. És fonamental que, avui 17 de maig i cada dia, concebem la lluita contra la serofòbia d’una manera igual o més urgent que la lluita contra el virus i que posem al centre la cohesió social com a pilar fonamental de la nostra salut. 

L’àmbit sanitari no és l’únic on la LGBTIfòbia continua ben present: l’estretor de mires s'evidencia també a les escoles, ja siguin a públiques o privades, on en moltes ocasions no tenim més remei a amagar-nos si no volem patir violències físiques o psicològiques en les seves expressions més crues. L’assetjament escolar o bullying és una realitat poc visible que pateixen les criatures LGBTI i que, malgrat que s'ha desenvolupat un protocol per posar-hi remei en l’àmbit educatiu català, cal continuar lluitant per eradicar.

Si parlem de violència LGBTI-fòbica, no podem oblidar fer-ho des d'una clara perspectiva de classe. Les bolleres, trans, bi, marikes i intersex de classe treballadora patim les agressions per raó d'opció sexual o identitat de gènere d'una manera molt més profunda, i hi hem d'afegir una realitat de sous precaris o inexistents i d'exclusió dels drets més bàsics com l'educació, amb taxes abusives i privatitzacions, o l'habitatge, on l’especulació immobiliària ens expulsa dels nostres barris.

Per això, a més d'organitzar-nos als moviments LGBTI per combatre el cis-hetero-patriarcat, és primordial que participem també als moviments socials i de base popular per combatre el capitalisme, contribuint a construir el que sovint anomenem “espais de llibertat”, on ningú corri cap risc per ser com és ni per estimar a qui vulgui.

La realitat, però, és que actualment en aquests espais tan “nostres”, els moviments socials i espais anticapitalistes, també patim violència: als nostres casals i ateneus, des d'on generem una altra cultura i noves formes de consum, també hi ha agressions. A les nostres manifestacions i als nostres espais de festa alternatius, també patim opressions. Als grups de dones on defugim el masclisme –present també al moviment LGBTI-, ens podem trobar també amb actituds lesbòfobes. A les assemblees de joves i organitzacions juvenils des d'on ens rebel·lem contra els paternalismes, la violència LGBTI-fòbica també s'escola. Des dels sindicats fins a les assemblees de barri, passant per cooperatives i assemblees d'estudiants cal que comencem a combatre també, entre companyes, les conseqüències més directes del patriarcat que patim en el nostre dia a dia.

És hora que com a col·lectiu LGBTI prenguem consciència de la nostra realitat, sortim als carrers i optem per socialitzar-la en una lluita col·lectiva. Davant de qualsevol agressió, ens hem de reafirmar com a subjecte i apoderar-nos per tornar cada cop. Hem de donar-nos la mà i, des del reconeixement mutu i la posada en valor de la diversitat, unir-nos i organitzar-nos, perquè no estem disposades a continuar rebent ni una agressió més.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Etiquetas
stats