“Hem celebrat un Consell Executiu extraordinari per ratificar conjuntament amb el vicepresident i els consellers i conselleres la voluntat de convocar els ciutadans i ciutadanes del nostre país, en exercici del legítim dret a l’autodeterminació que té una nació mil·lenària...”. La literalitat de les paraules del president Puigdemont, amb foto de família al Pati dels Tarongers inclosa, recorda aquella marxa del compositor britànic Elgar, Pompa i circumstància, bé, en aquest cas pompa i cara de circumstàncies, perquè, sense haver-hi cap acord del Govern, calia mantenir la tensió dramàtica per a mantenir mobilitzat l’electorat independentista. Son exigències del guió.
En els darrers dies s’ha accelerat el procés polític a Catalunya. Si la data límit de tot és el setembre, Puigdemont ho farà durar fins el primer d’octubre. Cada dia que passa menys somriures i més tensió als gestos. Cada acte amb intervencions més bronques. Cada cop més irreflexiu, més unilateral i menys mobilitzador. Cada cop més sols. L’objectiu a les intervencions: fer-nos creure que Espanya és un Estat autoritari i que les institucions espanyoles reprimeixen el poble català amb l’argument que Espanya comença i acaba en el Partit Popular.
Obliden el necessari respecte i preservació de la pluralitat de la societat catalana, on aquelles que creiem que un referèndum sobre la independència no és la solució a un millor encaix de Catalunya en el conjunt d’Espanya som tant catalanes com els que pensen que sí?
Obliden que els 72 diputats que donen suport al Govern no representen una majoria social? Obliden que el 9N ja va “guanyar” el sí i que no va tenir cap conseqüència ni en forma de més autogovern o més recursos per Catalunya? Potser obliden que el 27S ja havíem fet el vot de la nostra vida i que van perdre l’autoanomenat plebiscit? Obliden que per unanimitat el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya va dictaminar que la Generalitat no té competències per convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya?
Obliden la contundència de la resposta a Puigdemont que ha remès el president de la Comissió per la Democràcia a través del Dret del Consell d’Europa –l’anomenada Comissió de Venècia– que diu clarament només són democràtics els referèndums previstos a la Constitució o convocats a partir d’una llei que estigui d’acord amb la Constitució?
No només obliden això, també obliden que la Comissió de Venècia estableix més condicions que estan molt lluny de la pràctica del Govern independentista, com ara un període de temps suficient entre convocatòria i celebració; una autoritat electoral independent, la neutralitat dels governants davant la pregunta o la imparcialitat dels mitjans de comunicació públics.
Però quan el Pati dels Tarongers esdevé plató televisiu s’arriba al deliri. President i vicepresident s’entrevisten entre ells en una espiral de llenguatge processista, i resulta que el referèndum unilateral (RUI) es fa com a darrer recurs i com a conseqüència de tenir davant un “Estat demofòbic” que no ha volgut seure a parlar absolutament res, però quan guanyi el sí a l’octubre, aleshores demanaran negociar amb el govern d’Espanya les condicions de la independència, la DUI, sense despentinar-se.
Quin és exactament el guió d’aquí fins l’1 d’octubre? O estàs amb el referèndum unilateral i il·legal que promou el Govern, la CUP i els entitats sobiranistes o no ets demòcrata? Un guió que ens divideixi entre catalans bons i dolents? Jo també vull votar, però vull votar una proposta de nou encaix de Catalunya en la resta d’Espanya, una reforma constitucional amb totes les de la llei.
Sembla que assistim al capítol final d’aquesta temporada del procés i, pel que veiem, uns protagonistes només pensen en que el seu personatge segueixi viu la propera temporada, i els altres en que guanyi audiència aquesta trama per sobre de la Gurtel, Palau, Lezo, 3% i altres obres mestres... Els dos governs farien bé de prendre’s seriosament i responsable la situació que estem patint a Catalunya des de fa ja massa temps: exigim menys histrionisme escènic i més govern, més diàleg i més responsabilitat. Als dos.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
