Obrir la bústia, trobar un burofax on et diuen que l'edifici on vius s'ha venut, que el teu contracte finalitza al novembre i la nova propietat no el renovarà. Angoixa, incertesa, desesperació al fer una recerca als portals d'internet per trobar algun pis on anar a viure i comprovar en primera persona que amb 1100 euros no pots accedir a cap pis a la ciutat. Sentir-te sola, indefensa, pensar que alguna llei t'empara i escoltar el teu crit silenciós en un desert. I ara què? Així és com Gabriel i Pilar van afrontar «la notícia». Fa 24 anys que viuen a l'entresol 3a, del carrer Aragó 477, pagant rigorosament cada mes per un pis de 44 metres quadrats 550 euros.
En la finca convivien famílies amb contractes de lloguer indefinits i famílies amb contractes que tenen una data de caducitat, com la de Gabriel. Algunes no es coneixien entre elles, però l'entrada de 6 noves famílies al bloc ha generat un nou espai de trobada entre totes les veïnes.
El passat 3 de juliol es va visibilitzar una nova experiència de solidaritat i lluita col·lectiva per fer front a la bombolla especulativa de Barcelona. Una hibridació entre veïnes, les que ja habitaven al bloc i les noves veïnes que han recuperat 6 pisos, que s'han adonat que comparteixen el mateix problema: l'accés a l'habitatge.
Sota el paraigua de la campanya d'obra social de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) es van recuperar 6 pisos buits en l'edifici Aragó 477 amb 6 famílies que es trobaven en una situació d'emergència habitacional. Totes 6 comparteixen haver passat per un desnonament, totes estan dintre del circuit de l'administració, 4 d'elles no poden accedir a la mesa d'emergència de l'Ajuntament de Barcelona perquè el reglament no les contempla perquè no té cèdula d'habitabilitat o vivien rellogant habitacions. Altres, com l'Eva, va ser desnonada mentre portava al seu fill a l'escola, sense avís per part dels jutjats i sense cap alternativa habitacional estable per part de les administracions el passat 16 de juny.
Inseguretat, inestabilitat, inaccessibilitat a un lloguer. Problemes idèntics amb situacions diferents que totes les veïnes d'Aragó 477 s'han adonat que comparteixen. Ara, comencen a organitzar-se, intercanvien coneixements i assessoren a les assemblees de veïnes amb la PAH Barcelona.
El 3 de juliol, també es va fer públic que l'edifici del carrer Aragó número 477 havia estat comprat per Norvet Property DVLP.
Norvet compra edificis amb veïnes dins, així són més barats. Els buida, no renovant contractes, oferint diners perquè les llogateres marxin, practiquen l'assetjament immobiliari i fins i tot contractant empreses de seguretat per «agilitzar» que els edificis es quedin buits. Després els reforma i els ven a preus estratosfèrics. Reformen l'edifici incrementant el seu valor i especulant amb un dret fonamental com és el dret a l'habitatge. A la seva pàgina web trobàvem el pis del Gabriel a la venda des de 266.000€. L'edifici d'Aragó no és un cas aïllat, aquesta empresa ha adquirit almenys 10 edificis més a la ciutat. El del carrer Margarit 25 està buit i tots els pisos ja han estat comprats. Les famílies que hi vivien no sabem si continuen vivint a Barcelona.
MkPremium, Vauras, Norvet, Elix, Optium Re spain, City expresso bcn... noms que desconeixíem i que a poc a poc els anem identificant com vam fer amb les entitats financeres. Aquestes empreses estan convertint l'habitatge en un bé rendible per treure el màxim benefici.
No sé si compartireu la sensació, però aquestes operacions de compra-venda de propietats verticals, d'edificis sencers a Barcelona, a mi m'ha vingut de sopetón. Com Alex i Cristina, que “hago chas y aperezco a tu lado”. En poc més d'un any a Barcelona hem vist com més de 76 edificis han passat a mans d'empreses d'especulació: fons d'inversió, fons voltors, promotores immobiliàries. 76 edificis on hi viuen al voltant de 3.000 persones, famílies que les faran fora de la seva casa a no ser que ens organitzem.
I és que a Barcelona estem vivint un nou context en matèria a l'habitatge. A aquest fet se suma la realitat legislativa. Ens trobem amb una llei d'arrendaments urbans (LAU) que ha patit successives modificacions que han precaritzat el lloguer com a opció de vida. L'última reforma agilitza els desnonaments a les persones que per causes sobrevingudes no poden continuar pagant el seu lloguer. Canvis en la durada de 5 a 3 anys, generant més inestabilitat i angoixa perquè no pots fer projectes de vida estables.
La manca d'una protecció a les llogateres sobre el mercat del lloguer ha suposat un increment del 26% dels preus dels lloguers en els darrers 3 anys. Això afecta directament als 11 desnonaments diaris, famílies a qui l'Administració no pot garantir un reallotjament digne per manca d'un parc públic de lloguer suficient. Per poder garantir el reallotjament de les famílies que ho necessiten i evitar una mitja de 4 mesos d'espera a la Mesa d'Emergència de la ciutat, necessitem mobilitzar 120.000 habitatges més de parc públic de lloguer.
Calen mesures estructurals, legislatives, com la Ley de Vivienda de la PAH que garanteixi lloguers assequibles. Conèixer els nostres drets, informant-nos, compartir experiències i desobeir lleis injustes per aconseguir garantir el dret a l'habitatge i el dret a la ciutat.
Mirar cap a una altra banda, com si això no fos amb tu, és part del problema, no de la solució. Els canvis vénen donats, entre altres factors, perquè els provoquem. Nosaltres volem provocar amb Aragó 477, i tu?
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
