Comuns i Cercles: Compartir ADN per ser germanes

Una vegada finalitzat Vistalegre 2, a Catalunya afrontem el repte de solidificar un espai polític que en l'intens cicle electoral del 2015 i el 2016 ha tingut diverses formes i noms. De totes aquestes formes la que sens dubte va resultar més reeixida va ser la d'En Comú Podem, capaç de guanyar dues vegades consecutives les eleccions a Catalunya. En Comú Podem va guanyar en comarques on Junts Pel Sí hi havia guanyat uns mesos abans, però també en districtes i municipis on ho havia fet Ciutadans. En Comú Podem va saber ser l'expressió política del lema candelià “Catalunya, un sol poble” posant en primer pla la democràcia com a projecte polític enfront de la crisi econòmica que castiga els sectors populars i la crisi territorial del model d'estat postaznarista. Com ho va aconseguir? Segurament l'hi devem al lideratge de Xavi Domènech, qui va entendre que 'Catalunya, un sol poble' no és una veritat antropològica, sinó una construcció política. Quan apel·lem al poble no ho fem per descriure una realitat ètnica, sinó per construir un subjecte oposat a les elits. Això és el que ens situa als antípodes de Donald Trump i Marine Le Pen. També és el que ens va fer guanyar dues eleccions a Catalunya rebent vot d'ERC i de C’s.

L'objectiu que encarem aquests pròxims mesos és ser capaços de bastir un projecte polític que segueixi construint “un sol poble”. Hem d'anar més enllà de la reclamació d'un referèndum per a també ser capaços de donar una resposta superadora del 48% versus el 35%. No ens sentim còmodes ni en l'statu quo ni tampoc en continuar un processisme que s'ha convertit en el mecanisme de Convergència per conservar el poder. Però tampoc acceptarem la pista d'aterratge fiscal que pugui oferir Soraya Sáenz de Santamaría. L'única sortida és el reconeixement de Catalunya com a nació, punt de trobada del 80% de catalans i catalanes i punt de disputa amb Espanya des de la ruptura del sistema de garanties territorials del postaznarisme.

La tasca principal serà posar en el centre de la política les condicions materials de vida de la majoria de catalans i catalanes: ocupació, condicions de treball, salaris, rendes i ingressos, l'accés a l'habitatge, a la llum, gas i aigua. Ser un projecte capaç d'oferir certeses immediates i un horitzó de vida carregat d'expectatives completes i aspiracions realitzables. Incorporar als sectors populars, al costat de les seves experiències en conflictes i lluites, a la primera fila.

Aquest nou subjecte polític estarà compost per persones amb diverses tradicions polítiques. Les i els militants necessitaran tasques i horitzons, perquè sense elles, una consulta sobre la seva participació en el nou partit serà com una elecció entre esglai o mort. Només als procedimentalistes -els més perillosos després de l'assentament de l'anomenada nova política- se'ls ocorre solucionar els problemes polítics llençant una moneda a l'aire. Els cercles de Podem van treure a molta gent de casa i els van convertir en activistes i militants: subjectes inhabituals de la política catalana desproveïts dels seus codis i etiquetes. Només per això, ja val la pena mantenir aquests cercles.

No perdem a la gent que s'ha reunit, ha impulsat projectes socials i ha obert seus i locals en barris on no es feia política des de 1977. Els cercles de Podemos a Catalunya seran el més valuós d'aquest nou projecte. Valorar-ho és no fer-los triar entre ensurt i mort. Es tracta del contrari, empoderar-los, amb la vista posada en les municipals del 2019, per no tancar la finestra d'oportunitat, per tornar a agafar impuls des de noves alcaldies. El nou subjecte ha de compartir el mateix ADN de Podemos (democràcia, transparència i participació) per a ser forces polítiques germanes. Els centenars de tallers realitzats per Un País en Comú a tot el territori demostren que sí que neix amb aquest ADN.

Una vegada finalitzat Vistalegre 2, a Catalunya afrontem el repte de solidificar un espai polític que en l'intens cicle electoral del 2015 i el 2016 ha tingut diverses formes i noms. De totes aquestes formes la que sens dubte va resultar més reeixida va ser la d'En Comú Podem, capaç de guanyar dues vegades consecutives les eleccions a Catalunya. En Comú Podem va guanyar en comarques on Junts Pel Sí hi havia guanyat uns mesos abans, però també en districtes i municipis on ho havia fet Ciutadans. En Comú Podem va saber ser l'expressió política del lema candelià “Catalunya, un sol poble” posant en primer pla la democràcia com a projecte polític enfront de la crisi econòmica que castiga els sectors populars i la crisi territorial del model d'estat postaznarista. Com ho va aconseguir? Segurament l'hi devem al lideratge de Xavi Domènech, qui va entendre que 'Catalunya, un sol poble' no és una veritat antropològica, sinó una construcció política. Quan apel·lem al poble no ho fem per descriure una realitat ètnica, sinó per construir un subjecte oposat a les elits. Això és el que ens situa als antípodes de Donald Trump i Marine Le Pen. També és el que ens va fer guanyar dues eleccions a Catalunya rebent vot d'ERC i de C’s.

L'objectiu que encarem aquests pròxims mesos és ser capaços de bastir un projecte polític que segueixi construint “un sol poble”. Hem d'anar més enllà de la reclamació d'un referèndum per a també ser capaços de donar una resposta superadora del 48% versus el 35%. No ens sentim còmodes ni en l'statu quo ni tampoc en continuar un processisme que s'ha convertit en el mecanisme de Convergència per conservar el poder. Però tampoc acceptarem la pista d'aterratge fiscal que pugui oferir Soraya Sáenz de Santamaría. L'única sortida és el reconeixement de Catalunya com a nació, punt de trobada del 80% de catalans i catalanes i punt de disputa amb Espanya des de la ruptura del sistema de garanties territorials del postaznarisme.