Era de preveure. El dia de la inauguració del discutit nou hotel de la plaça del Sol, a Gràcia, aquest va aparèixer amb pintades del tipus “Tourist go home”, “La gentrificació mata a els barris”, “Gràcia no està en venda” o “L'oficina d'habitatge resisteix”.
La Vila de Gràcia no és un barri qualsevol i ho que ha passat a la plaça del Sol exemplifica molt bé les dinàmiques que està vivint aquesta part de la ciutat de Barcelona. Segur que els inversors suïssos que han posat en marxa aquest hotel desconeixien l'historial del barri, de la plaça i del cantó amb el carrer Maspons. En un parell d'anys, l'immoble ha passat de ser una botiga de queviures clàssic, “L'alimentació del Sol”, a albergar l'emblemàtica i popular “Oficina d'Habitatge de Gràcia”, fins finalment arribar a convertir-se en un hotel de tres estrelles amb piscina. Alguna cosa fa a especulació.
La plataforma “Gràcia cap a on vas?” i l'Assemblea de la Vila de Gràcia ja venien denunciant l'onada especuladora i turística que s'estava donant al barri. Des de fa més d'una dècada, Gràcia s'ha convertit en l'eix del que es podria anomenar la “deslocalització” i/o “periferització” de l'expansió turística de Barcelona. Des d'una perspectiva economicista, el barri estaria sent víctima del que els especialistes han anomenat “deslocalització de la despesa turística”. Aquest tipus d'operació intentaria traslladar la despesa turística i, per tant, la inversió i l'ocupació, considerada com a veritable mannà caigut del cel, cap a altres barris i/o àrees d'una destinació qualsevol que es considera saturat. És a dir, ampliar el monocultiu turístic en un desplegament sense fronteres.
Aquest tipus de maniobra econòmica no es genera espontàniament, sinó que obeeix a polítiques estratègiques i de planificació molt concretes per part de les forces polítiques que sempre compten amb el suport i l'aplaudiment de determinats sectors econòmics. Exactament igual que la gentrificació, on és impossible entendre l'un sense l'altre.
No obstant això, això no és nou per a la plaça del Sol. Aquesta popular àrea de l'entramat urbà gracienc ja havia viscut anteriorment fortes polèmiques quan es van dur a terme les reformes que van conduir a l'eliminació de gran part dels bancs i l'augment de la privatització de l'espai urbà que va suposar la proliferació de terrasses. De fet, després de diverses manifestacions i protestes, l'edifici que ara allotja l'hotel ja fa més d'un any que va ser ocupat per l'esmentada “Oficina d'Habitatge”. Des d'aquest espai i punt de trobada es va desenvolupar durant un temps una interessant tasca de denúncia i acció pel que fa a la proliferació de places turístiques i l'encariment de l'habitatge.
Sabien els empresaris suïssos que han muntat l'hotel de l'historial d'aquesta equina? Un dels encarregats de l'establiment hoteler de 18 habitacions, l'endemà de les pintades em va comentar: “el barri és així, que hi farem?”. El barri és així, i la cantonada entre la Plaça del Sol i el carrer Maspons mai serà un lloc qualsevol. Tot i la presència constant del personal d'una empresa de seguretat amb l'objectiu de controlar que ningú taqués les parets acabades de pintar, no ha estat possible controlar la resposta d'un barri que es diu ferit. El web de l'hotel compte sobre uns graciencs bohemis i de Gràcia com un barri autèntic. Una autenticitat, si és que existeixen aquests barris autèntics, que justament aquest hotel posa a discussió.