Llum i passió en tot

Encara no em faig a la idea de la mort de la Carme. Fa poc ens vàrem trobar pel carrer de casualitat i la vaig veure amb les mateixes ganes i empenta de sempre de parlar de política, preocupada pel futur del partit i del país. La vaig veure molt feliç amb els seus nous projectes professionals i de poder dedicar més temps al seu fill Miquel. Deixar la primera línia i alleugerir l'agenda t'allibera d'aquest sentit de culpa que, almenys a les dones, sempre ens acompanya.

Carme Chacón va obrir nous camins i va aportar llum i passió a tot allò que va fer. Ella no concebia entregar-se a mitges. Es donava al 100%. Ho va fer com a regidora a la seva estimada Esplugues, com a diputada al Congrés, des d'on va defensar el món de la cultura o un nou sistema educatiu de consens amb una passió que li era innata. Queden pendents molts agraïments.

Avui podem recordar com, per exemple, va impulsar al Congrés una escola infantil. Tots els funcionaris i personal de la casa i també els diputats i diputades vam poder gaudir d'aquest servei gràcies al seu impuls. Avui també podem recordar la seva aportació més humana des del ministeri de Defensa del Govern d'Espanya, amb la llei Orgànica de drets i deures de les Forces Armades o la renda bàsica d'emancipació des de la cartera d'Habitatge. Ser dona, socialista i catalana no li posava les coses fàcils, tot i així i malgrat les crítiques i fins i tot desqualificacions, sempre trobava motius per continuar lluitant per totes aquelles causes en les quals creia: acabar amb les injustícies i el patiment social, trobar maneres perquè els catalans i les catalanes continuéssim treballant construint un futur junts amb la resta dels espanyols.

Al seu costat, la seva fragilitat congènita passa per alt. Al contrari, ha estat per a molts, i sobretot per a moltes, exemple de fortalesa, de compromís i de conviccions profundes. Va forçar molt la màquina, perquè no tenia temps per perdre. No li interessava passar per la vida, sinó que la vida passés per ella. Així ha estat i així romandrà en nosaltres.

Encara no em faig a la idea de la mort de la Carme. Fa poc ens vàrem trobar pel carrer de casualitat i la vaig veure amb les mateixes ganes i empenta de sempre de parlar de política, preocupada pel futur del partit i del país. La vaig veure molt feliç amb els seus nous projectes professionals i de poder dedicar més temps al seu fill Miquel. Deixar la primera línia i alleugerir l'agenda t'allibera d'aquest sentit de culpa que, almenys a les dones, sempre ens acompanya.

Carme Chacón va obrir nous camins i va aportar llum i passió a tot allò que va fer. Ella no concebia entregar-se a mitges. Es donava al 100%. Ho va fer com a regidora a la seva estimada Esplugues, com a diputada al Congrés, des d'on va defensar el món de la cultura o un nou sistema educatiu de consens amb una passió que li era innata. Queden pendents molts agraïments.