La prestigiosa revista mèdica anglesa The Lancet ha publicat aquesta setmana un important estudi amb escàs ressò a la premsa, en el qual s'estima que si es reduís el contingut de sucre en un 40% de les begudes ensucrades, com la coca-cola durant els propers 5 anys, disminuiria la ingesta energètica en gairebé 40 calories diàries. Això portaria a un disminució de l'1% en la prevalença de sobrepès i del 2% en la prevalença d'obesitat en la població adulta del Regne Unit. S'aconseguiria disminuir 1 milió d'adults obesos i prevenir l'aparició d'uns 290.000 casos de diabetis tipus 2, associats a l'obesitat en aquesta població. L'efecte beneficiós podria ser fins i tot major en joves i adolescents així com en individus de nivell econòmic i social més baix, que són els que més en consumeixen habitualment. L'estudi conclou amb una crida a implementar mesures immediates, entre elles de polítiques impositives, per reduir el consum de begudes ensucrades.
L'obesitat és un dels principals problemes de salut pública en les societats desenvolupades, incloent Catalunya i Espanya i la gran majoria de les àrees urbanes dels països en vies de desenvolupament. A Espanya, la proporció d'obesos es va duplicar en els últims 20 anys. En majors de 17 anys, la prevalença actual d'obesitat és del 22,9% i la prevalença de sobrepès és del 39,4%. Més del 70% dels homes i el 53% de les dones majors de 17 anys presenten sobrepès o obesitat.
Les causes d'aquesta veritable epidèmia d'obesitat són múltiples. Entre elles es reconeixen els canvis en l'estil de vida (migracions del camp a la ciutat, sedentarisme i disminució de l'activitat física), canvis en l'alimentació (augment del consum d'aliments d'alt contingut calòric), factors metabòlics i hormonals (que regulen la sensació de sacietat) i factors d'interacció genètics-alimentaris (d'adaptació -biològica històrica- a diferents tipus de dieta). L'acumulació de teixit gras a l'abdomen i al cos, és la conseqüència de que l'aportació de calories sigui més gran que la despesa energètica, és a dir les calories que no es gasten es dipositen com a teixit gras en l'organisme. En això juga un paper fonamental la reducció del consum d'aliments de baix contingut calòric (com verdures, fruites i cereals integrals) i l'augment del consum d'aliments d'alt valor calòric (com els greixos i proteïnes d'origen animal i les begudes ensucrades). Cal tenir present que una llauna de beguda ensucrada de 350 ml no aporta cap nutrient excepte sucre -aproximadament 10 terrossos - i que un gram de sucre representa 4 calories.
L'obesitat és causa de múltiples malalties com ara la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars (com la hipertensió arterial i l'infart de miocardi) i diversos tipus freqüents de càncer (com el càncer de mama en dones postmenopàusiques i el de còlon i recte). És a dir que, les més freqüents malalties cròniques de la nostra societat estan associades a l'obesitat. Hem d'afegir que en els nens, d'1 a 5 anys, el consum de begudes ensucrades és el principal responsable del risc de càries.
Hi ha múltiples iniciatives per combatre l'augment d'obesitat i entre elles, una de les més efectives podria ser la introducció d'un impost a les begudes no-alcohòliques que contenen sucre afegida. Aquesta és una iniciativa considerada imprescindible per a la salut pel Departament de Salut de Nova York, recomanada per una àmplia conferència d'experts a Canadà el 2011 i està sent avaluada per la seva implementació en ciutats com Chicago i països com Colòmbia. Posada en pràctica a Mèxic el 2014, un primer estudi d'avaluació del seu efecte ha mostrat que un impost del 10% a les begudes ensucrades permet reduir en un 12% la venda d'aquest tipus de begudes.
L'impost és fàcil de recaptar i els recursos obtinguts es poden utilitzar per finançar la promoció de la salut, subvencionant per exemple sucs de fruites i verdures. La indústria productora de begudes ensucrades constituïda per poderosos monopolis que operen mundialment, amb forts vincles amb el món de la nutrició i la publicitat, ofereixen i oferiran segurament grans resistències, com ha passat i passa amb el tabac. Recordem que l'experiència del control del tabaquisme va requerir establir múltiples mesures, entre les quals l'augment del preu del tabac va demostrar ser una de les més efectives per reduir el consum.
Els responsables de Salut Pública haurien de contemplar, dins de les accions per combatre l'obesitat, la d'establir un impost al consum de begudes ensucrades que, en combinació a altres estratègies, produirien un indiscutible benefici en la salut de la població. A la societat li cal prendre consciència, promoure, exigir i donar suport a mesures efectives contra l'obesitat. Reduir l'obesitat no depèn només d'actituds individuals és un problema social.