La Justícia, aquesta gran oblidada tot i ser un dels tres pilars de qualsevol sistema democràtic al costat del legislatiu i l'executiu, segons la teoria clàssica de Montesquieu, ¿serà per fi protagonista en aquesta nova legislatura?
Després dels quatre anys del corró legislatiu del PP, que ha aconseguit fins i tot posar d'acord en el rebuig a moltes de les seves mesures a la pràctica totalitat d'operadors jurídics, al meu entendre, hi ha dues qüestions que no poden esperar més:
1. La derogació del termini màxim per a la instrucció de les causes penals. Amb els actuals mitjans, complir els terminis de l'article 324 de la Llei d'Enjudiciament Criminal és una utopia, tret que s'instrueixin les causes de forma precipitada i tancant la investigació sense concloure-la o obligant la Fiscalia a demanar successives pròrrogues.
Una reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal com l'operada per la Llei 41/2015, de 5 d'octubre, sense dotació de mitjans no és cap garantia d'una Justícia més àgil i més justa.
Causes com la Gürtel, els papers de Bárcenas, o tantes altres de corrupció és pràcticament impossible que s'instrueixin amb garanties en un termini de 18 mesos si han de remetre comissions rogatòries i practicar proves comptables sense el corresponent suport pericial.
Però no cal centrar-se ni tan sols en causes complexes o noticiables. La realitat, com ja he descrit en diversos ocasions en el meu propi blog, és que assumptes sobre delictes contra la propietat industrial, robatoris amb força o falsedats documentals, que ni tan sols poden qualificar-se de causes complexes, tenen instruccions de més de 24 mesos. Aquesta és la realitat i de la nit al dia no canviarà per art de màgia.
I la conseqüència de l'entrada en vigor de la norma és que tenim personal de Fiscalia revisant, una a una, les milers de causes per si cal demanar que s'acordi la seva complexitat o la pròrroga del termini, en comptes de dedicar aquests esforços a investigar i sol·licitar la pràctica de diligències. Un disbarat que necessita la seva immediata derogació.
2. L'eliminació de les taxes judicials a pimes i ONG. No es pot seguir limitant l'accés a la Justícia a la petita i mitjana empresa i a les organitzacions no governamentals amb unes taxes que poden ser contràries a l'article 24 de la Constitució (seguim esperant que un dia d'aquests el Tribunal Constitucional es digni a resoldre els recursos interposats al seu dia). Fins i tot el PP de la Comunitat de Madrid ha donat suport fa uns dies una Proposició No de Llei per a la derogació de les mateixes, el que demostra l'absurd del seu manteniment.
Aquestes dues mesures no han d'esperar més però ja és hora d'emprendre un veritable pacte d'Estat per la Justícia.
Com a punts essencials, els que vaig reivindicar en la meva promesa del càrrec de Senador: Justícia independent i amb mitjans.
Però hi ha molt més, el desastre del paper zero -qualificat recentment per l'Associació de Jutges Francisco de Vitoria com un “fiasco”-, emprendre les reformes necessàries per aconseguir un model d'Administració de Justícia molt més eficient i propi del segle XXI, augment de jutges i jutjats, dignificar el torn d'ofici...
S'ha d'abordar ja i amb la participació de tots els operadors jurídics. Molta feina per davant però que cal emprendre ja, sense excuses.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
