Pistoles Taser i drets humans

La comissió d'Interior del Parlament de Catalunya ha aprovat la incorporació de les pistoles elèctriques Taser a l'arsenal del cos de Mossos d'Esquadra. Tots els grups parlamentaris hi han votat a favor excepte Catalunya Sí que es Pot i la CUP. Del procés d'aprovació d'aquestes armes cal realitzar diverses reflexions.

1- El nivell del grup de treball del Parlament sobre pistoles elèctriques no ha estat l'esperat i el discurs dels grups que les han aprovat ha pivotat en base als plantejaments dels sindicats policials. És sorprenent que tan sols les organitzacions de drets humans i els dos grups contraris a la seva adquisició hagin proposat la compareixença d'experts a nivell internacional. En el nostre cas, proposàvem la intervenció d'experts que han participat en comissions oficials d'avaluació de l'ús de Taser al Canadà i a la Gran Bretanya. Finalment no va ser possible la seva participació. No obstant això, la resta de grups ni tan sols han realitzat la proposta d'intervenció de comandaments policials o polítics d'algun país en el que portin temps fent-les servir per poder avaluar els pros i els contres amb la serenitat i professionalitat que es requereix. S'han presentat experts catalans que en tot moment han parlat de supòsits i proves pilot. Un exemple va ser la compareixença d'un metge en l'última sessió del grup que va parlar d'un assaig que havien realitzat amb marcapassos. No obstant això, cap càrrec públic s'ha molestat a que un metge expert d'un altre país expliqui quins efectes concrets i reals ha tingut.

2- Per justificar la necessitat operativa d'incloure aquest armament, els sindicats policials i alguns representants polítics han esmentat de forma reiterada les morts recents sota intervenció policial. Especialment ha pesat la que ha tingut conseqüències pels agents actuants: la de Juan Andrés Benítez. És intolerable que s'utilitzi aquest cas per justificar la necessitat d'introduir aquesta arma al·legant que el resultat amb Taser podria haver estat diferent. L'actuació policial va ser tan contrària al protocol que hi ha 8 agents condemnats per homicidi imprudent, lesions doloses i delictes contra la integritat moral.

3- En el grup de treball s'ha evidenciat la manca de formació (9 mesos a l'escola de mossos) dels agents policials tant en qüestions operatives (com reduccions) com en diàleg, mediació i drets humans. Com sempre, s'ha pretès pal·liar un dèficit en el cos dels Mossos d'Esquadra a través de l'augment de les opcions lesives pels ciutadans en lloc d'establir un pla de formació continuada real i eficient.

4- El paper en el grup de treball d'Esquerra Republicana ha estat realment decebedor, la qual cosa ens resta força en la defensa dels drets humans en relació a la passada legislatura. En primer lloc per la seva absència, ja que el pes i presència de Junts pel Sí a la comissió ha recaigut en Convergència. I en segon lloc, perquè el sentit del vot en qüestions molt importants ha estat preocupant. D'una banda, el conjunt de diputats de Junts pel Sí s'ha abstingut davant d'una conclusió del PP que sol·licitava que l'ús de l'arma s'estengués a tots els agents dels Mossos, i no només als caps de torn o d'unitat especial operativa. Aquesta qüestió té una gran força simbòlica, ja que els sindicats han sol·licitat aquest ús extensiu i una de les grans preocupacions de la Campanya Stop Taser és que s'autoritzi en primer lloc un ús excepcional per posteriorment estendre'l. Així mateix, han votat en contra d'un punt del PSC que proposava que “en cap cas” es faran servir Taser en situacions de privació de llibertat, ni en situacions de control de masses, ni contra persones que pateixin cardiopaties, ni contra persones presumiblement intoxicades o embarassades. És realment preocupant que ni tan sols assumeixin els mínims estàndards plantejats per les organitzacions internacionals de protecció dels drets humans.

5- Més enllà d'agrair la nostra participació en el grup de treball en termes formals, cap dels grups parlamentaris que han votat a favor de les Taser han reconegut el paper de les organitzacions de drets humans en el monitoratge, control i denúncia de vulneracions de drets. Aquesta situació permet que el director general de la Policia es negui a dialogar o que se segueixi sense escoltar ni atendre amb seriositat i professionalitat les realitats que ens trobem en el nostre treball quotidià.

6- Com úniques notes positives, cal destacar que s'ha aconseguit forçar un debat que ni la conselleria d'Interior ni els sindicats policials volien que es tingués. Així mateix, s'ha aconseguit que hi hagi més mecanismes tecnològics i pràctics de control de l'ús de les Taser així com que s'hagi aprovat que no podran emprar-se fins que no s'aprovi un reglament estricte.

Són molts els motius pels quals més de 90 entitats ens hem oposat a l'ús per part de la policia de les Taser. Aquesta vegada no hem pogut assolir els objectius que ens plantejàvem i és preocupant que la seva implementació a Catalunya comporti l'aprovació d'aquest armament en més cossos de policial local així com en altres forces autonòmiques i estatals. Estarem alerta i vigilants davant de cada ús potencialment vulnerador de drets i seguirem treballant per la seva prohibició.

La comissió d'Interior del Parlament de Catalunya ha aprovat la incorporació de les pistoles elèctriques Taser a l'arsenal del cos de Mossos d'Esquadra. Tots els grups parlamentaris hi han votat a favor excepte Catalunya Sí que es Pot i la CUP. Del procés d'aprovació d'aquestes armes cal realitzar diverses reflexions.

1- El nivell del grup de treball del Parlament sobre pistoles elèctriques no ha estat l'esperat i el discurs dels grups que les han aprovat ha pivotat en base als plantejaments dels sindicats policials. És sorprenent que tan sols les organitzacions de drets humans i els dos grups contraris a la seva adquisició hagin proposat la compareixença d'experts a nivell internacional. En el nostre cas, proposàvem la intervenció d'experts que han participat en comissions oficials d'avaluació de l'ús de Taser al Canadà i a la Gran Bretanya. Finalment no va ser possible la seva participació. No obstant això, la resta de grups ni tan sols han realitzat la proposta d'intervenció de comandaments policials o polítics d'algun país en el que portin temps fent-les servir per poder avaluar els pros i els contres amb la serenitat i professionalitat que es requereix. S'han presentat experts catalans que en tot moment han parlat de supòsits i proves pilot. Un exemple va ser la compareixença d'un metge en l'última sessió del grup que va parlar d'un assaig que havien realitzat amb marcapassos. No obstant això, cap càrrec públic s'ha molestat a que un metge expert d'un altre país expliqui quins efectes concrets i reals ha tingut.