Que Barcelona i l'àrea metropolitana pateixen un greu problema de qualitat de l'aire ja comença a ser un fet amplament conegut. Els darrers mesos fets com el frau dels vehicles dièsel o l'arribada de macro creuers al port han aparegut als mitjans i han cridat l'atenció de la ciutadania sobre les causes de la gairebé permanent contaminació a la ciutat.
'Respirar pot matar' és la frase que portaven als dorsals els participants de la Pantumacona, una bicicletada mensual per a reclamar l'espai perdut en favor del cotxe i promoure un model de ciutat sostenible, i que es va celebrar el mes passat a Barcelona amb milers de participants. Exageraven? Gens ni mica.
El cas és que segons un estudi del CREAL es produeixen unes 3500 morts anuals a l'àrea metropolitana de Barcelona per malalties respiratòries i cardiovasculars degudes als alts nivells de partícules contaminants. Aquesta és una dada molt alta (prop de 10 morts al dia) comparada amb d'altres que tenen molt més ressò mediàtic, com ara les morts per accidents de trànsit (27 persones a Barcelona ciutat el 2015), però que per raons inexplicables no arriba al subconscient de la ciutadania ni dels dirigents polítics.
Però anem a les causes. A Catalunya se superen sistemàticament els límits fixats per l'OMS de partícules en suspensió (PM10 i PM2.5), òxids de nitrogen (NOx), ozó troposfèric (O3), i diòxid de sofre (SO2), els contaminants més importants. A la conferència AIRUSE sobre qualitat de l'aire celebrada a l'abril a Barcelona, la Generalitat va presentar un pla de Qualitat de l'Aire on es parteix de que el trànsit rodat produeix el 51% de les emissions de NOx i el 53% de les PM10; i s'estima la densitat de vehicles en 6000/km2, una de les més elevades d'Europa. El transport marítim representa un 14% dels NO2 i un 23% dels PM10.
I en aquest context, l'arribada del creuer més gran del món no fa més que agreujar el problema. El ja celebèrrim Harmony of the Seas pertany a una família de vaixells que emet tant CO2 com 84.000 cotxes, tant NO2 com 425.000 cotxes, tantes PMx com 1 milió de cotxes, i tant SO2 com 376 milions de cotxes. Quan són atracats a port consumeixen un fuel-oil de baixa qualitat per mantenir les seves instal·lacions en marxa que contamina 100 vegades més que el dièsel. Cadascun dels 2 motors del Harmony crema 5200 litres d'aquest combustible per hora. De juny a octubre, el vaixell ens visitarà un cop per setmana i s'estarà al port unes 10 hores, cremant doncs 104.000 litres d'aquest combustible cada diumenge. L'impacte d'aquestes estades en els plans de qualitat de l'aire pot ser molt gran, per imprevist.
Recentment es va constituir una Taula per la Qualitat de l'Aire on hi ha més de 70 entitats i organismes públics. Aquesta taula ha desenvolupat ja un esborrany de protocol d'episodis de contaminació i ha anunciat que avança en les mesures per reduir el nombre de vehicles rodats entre un 25 i un 30%, però no contempla l'impacte dels macrocreuers.
La Taula està treballant en mesures com la creació de Zones Urbanes d'Atmosfera Protegida (ZUAPs), reducció de velocitat als accessos a la ciutat, eliminació de les bonificacions als dièsel, plans de mobilitat, promoció de vehicles de baixes emissions, renovació de la flota de vehicles o increment dels preus de peatges i places de pàrquing. Tot això ha d'anar acompanyat per una millora del transport públic i una pacificació del trànsit amb mesures de mobilitat, com ara la peatonalització de carrers, la creació de noves superilles i la millora i ampliació de la xarxa de carrils bici, per esmentar-ne unes quantes.
Totes aquestes mesures han de ser valentes, ja que han de posar la salut de la ciutadania per sobre dels interessos econòmics, i han d'implicar totes les administracions, inclosa l'autoritat portuària. La ciutadania ha d'entendre que les mesures, moltes d'elles impopulars pels conductors, busquen el seu benestar i una ciutat més habitable. Per exemple, Noruega prohibirà els vehicles impulsats per combustibles fòssils d'aquí fins al 2025, i Stockholm fa 10 anys que fa pagar peatge per utilitzar els ponts que donen accés a la ciutat.
Pel que fa als creuers, la solució a curt termini implica electrificar el port (amb energia de producció renovable) perquè els vaixells puguin connectar-se i no cremar combustibles fòssils. Recordem aquí que la proposta d'alguns polítics d'apostar per la gasificació, tot i ser més neta que el fuel-oil, també produeix emissions. És cert que els vaixells necessiten una petita adaptació per connectar-se, però també és cert que la inversió inicial s'amortitzaria ràpidament amb l'estalvi de combustible.
Per tant, per posar fre al problema cal la intervenció de les administracions però també la col·laboració i fins i tot la pressió de la ciutadania, exigint fermesa en l'aplicació de polítiques d'energia i mobilitat que vetllin per la nostra salut.