El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
La Llei de Barris de Catalunya de 2004 va ser un projecte emblemàtic de regeneració integral de barris i àrees desfavorides. El 2005 es va iniciar el programa Salut als Barris per intensificar els efectes de la Llei de Barris en la salut. Amb estratègies d'acció comunitària, es pretenia contribuir a la reducció de les desigualtats socials en salut, és a dir, les diferències degudes a l’estructura i l’organització social.
Barcelona ha reforçat amb recursos propis el programa Salut als Barris. Des de 2005, en col·laboració amb els responsables de la Llei de Barris a l’Ajuntament, el programa s’ha dut a terme a 15 zones: el Poble Sec, Roquetes, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Bon Pastor, Baró de Viver, etc. i, enguany, acaba de començar al Verdum i al Carmel. Salut als Barris és avui una intervenció de salut comunitària consolidada, amb bons resultats, que el govern municipal vol estendre i intensificar als barris amb pitjors indicadors de salut, tal com es va anunciar el 10 de novembre passat. Un bon exemple per conèixer Salut als Barris és l’experiència duta a terme a l’eix Besòs de la ciutat.
Salut als Barris es va posar en marxa al barri de Besòs-Maresme l’any 2013, amb el lideratge conjunt de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el Districte de Sant Martí, el sector de Salut de l’Ajuntament, i el Consorci Sanitari. Un cop establert l’acord institucional, el programa va anar cobrint diferents fases, començant per crear un grup motor, responsable del treball comunitari en salut al barri. Per això era clau identificar agents amb bon coneixement del barri i influents en la comunitat. El grup impulsa un treball que culmina amb un seguit d’intervencions efectives i avaluades.
A més, per contribuir a la diagnosi comunitària, l’Agència de Salut Pública de Barcelona va fer una anàlisi poblacional dels problemes de salut, mortalitat, malaltia, etc. i dels seus determinants socials. Mentrestant, el grup motor va fer un estudi qualitatiu; en conjunt es van realitzar 19 entrevistes a informants clau, dos grups nominals i 9 grups de discussió.
Amb el propòsit de posar ordre als aspectes detectats, a finals de 2013 es va fer una jornada pública de priorització, amb més de 40 persones. En paral·lel es va revisar la literatura científica per tal d’identificar intervencions efectives realitzades en altres llocs o moments. Això és important perquè, de vegades, intervencions comunitàries benintencionades no assoleixen els resultats desitjats, el que implica malbaratar recursos, o generar problemes imprevistos.
Amb tota aquesta informació, el grup motor va definir línies prioritàries en: 1) l’aïllament i solitud en la gent gran; 2) el consum de drogues en joves; 3) els embarassos adolescents; i 4) la desigualtat de gènere en poblacions immigrades. Com a línies d’acció transversals es van seleccionar: 1) la salut mental; 2) les desigualtats de gènere, i 3) la integració social de les persones nouvingudes. Per treballar cada problema es van organitzar taules en les quals participaven entitats i professionals.
La taula de gent gran es va plantejar reduir la solitud de la gent gran i la sobre-utilització dels serveis d’atenció primària per una part d’aquesta població. Una de les respostes va ser l’Escola de Salut de la Gent Gran, una trobada setmanal en la qual professionals del Centre d’Atenció Primària, Serveis Socials, entitats i persones expertes comparteixen temps i coneixements amb la gent gran. L’Escola té en marxa la segona edició aquest 2016.
Una altra iniciativa de la taula va consistir a impulsar un punt d’activitat del programa Activa’t als Parcs a la rambla Prim. I també es va engegar el Baixem al Carrer, després d’identificar persones grans o discapacitades que no sortien de casa per manca d’ascensor. A més, es va impulsar el programa de voluntariat del Pla Comunitari, per donar suport a persones grans.
La taula de salut jove va respondre a la situació detectada amb diverses estratègies, destacant el nou projecte comunitari Impuls Jove, que ofereix activitats de lleure gratuïtes triades pel jovent i, als que mostren interès, se’ls forma com a monitor esportiu, de menjador o lleure. Posteriorment, ells organitzaran activitats saludables per a altres joves. El 2015 hi van participar 105 joves i van formar-se 21 noies i nois.
I davant dels embarassos no planificats, es va crear una taula específica. El programa SIRIAN s’hi va sumar tot col·laborant amb recursos de salut sexual del barri com la Tarda Jove, Salut i Escola i altres. SIRIAN ofereix una entrevista personal amb informació i discussió sobre els mètodes contraceptius, i hi ha constància que genera millores en ús i coneixement d’aquests mètodes en els joves.
Salut als Barris va reforçar també el programa Ma’isah (‘esperança’ en urdú) amb l’objectiu de prevenir les desigualtats de gènere en joves immigrades. Ho fa combinant sessions setmanals de grup i activitats esportives, com criquet i futbol, tutoritzades per educadores. Al Ma’isah participen ara 32 noies de diferents nacionalitats.
Per últim, la taula d’habilitats parentals vol facilitar eines a mares i pares per construir una convivència familiar positiva. D’aquí va néixer l’Escola de Mares i Pares del Besòs i el Maresme, en la qual treballen juntes les escoles del barri, l’equip del CAP, i altres actors. El 2016 s’està duent a terme la segona edició a l’Escola Prim.
A més, semestralment es fa una taula plenària on les diverses taules comparteixen experiències i inquietuds. Totes aquestes intervencions de Besòs Maresme són fruit del treball conjunt de professionals i entitats en cada àrea. L’exemple de Besòs-Maresme mostra com una minúscula estructura, un procediment ordenat i una visió a llarg termini compartida per moltes persones amb ganes de treballar, poden assolir petits canvis socials que, amb el temps, podrien no ser tan petits.
Les intervencions que es duen a terme a Besòs Maresme son fruit del treball conjunt en les taules de professionals i entitats: Acció Intercultural (Ajuntament), àrea de Medi Ambient, ASSIR Sant Martí, Associació CEPAIM, Associació de Veïns del Maresme, Associació En Xarxa - Pla de Desenvolupament Comunitari del Besòs i el Maresme, Associació de Dones Àmbar Prim, CAP Besòs, Casal de Barri Besòs, Casal Infantil Municipal el Vaixell, Casal Joan Maragall, CEIP Concepció Arenal, CEIP Eduard Marquina, CEIP Prim, Centre Cívic del Besòs, Centre de Serveis Socials del Besòs, Centre Fòrum Geriatria, Centre Obert Adolescents del Besòs - Casal dels Infants ASB, Creu Roja, Districte de Sant Martí, IES Rambla Prim, Institut Barcelona Esports, PIAD de Sant Martí, Programa NNISA i Punt Informació Juvenil del Besòs.
La Llei de Barris de Catalunya de 2004 va ser un projecte emblemàtic de regeneració integral de barris i àrees desfavorides. El 2005 es va iniciar el programa Salut als Barris per intensificar els efectes de la Llei de Barris en la salut. Amb estratègies d'acció comunitària, es pretenia contribuir a la reducció de les desigualtats socials en salut, és a dir, les diferències degudes a l’estructura i l’organització social.
Barcelona ha reforçat amb recursos propis el programa Salut als Barris. Des de 2005, en col·laboració amb els responsables de la Llei de Barris a l’Ajuntament, el programa s’ha dut a terme a 15 zones: el Poble Sec, Roquetes, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Bon Pastor, Baró de Viver, etc. i, enguany, acaba de començar al Verdum i al Carmel. Salut als Barris és avui una intervenció de salut comunitària consolidada, amb bons resultats, que el govern municipal vol estendre i intensificar als barris amb pitjors indicadors de salut, tal com es va anunciar el 10 de novembre passat. Un bon exemple per conèixer Salut als Barris és l’experiència duta a terme a l’eix Besòs de la ciutat.