A la gent petita, la crisi ens provoca un bulliment de sang, formigueig intranquil, semblant al de la tercera o quarta dosi de cafeïna. Una primera reacció de mirar-se el melic per salvar la roba particular que no s'hagi endut la tempesta. Ens fa por la crisi, ens deixa en estat de “shock” com diu Naomi Klein. Més tard, ens provoca un sentiment de fatalitat i assumpció capbaixa, semblant a la que ens arriba el dia després d'assumir una malaltia greu. No s'hi pot fer res, el mantra repeteix.
A Barcelona, petita comunitat de comunitats de gent petita concentrada al davant d'un mar petit i conflictiu sovint sorgeixen espurnes grans de creativitat insurrecta i llatina. Heus ací. Aquesta és la història d'una espurna per parar-li atenció. Ha brillat a la ciutat als volts del juny de 2014. N'hi diuen Guanyem Barcelona. Sorgeix d'un somni, d'una visió compartida durant uns mesos de reflexió quasi-clandestina.
El somni l'ha tingut gent que sofreix la crisi però que l'entén i no la vol esperar com si es tractés d'una fatalitat. Gent amb llarg recorregut en plantar-li cara al status quo des de les raconades de la sorollosa ciutat. Gent ferma com la que ha aixecat el moviment per un habitatge digne i articulat a tot l'Estat la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, gent que no vol assumir deutes de cap casta, que trenca el mite de l'obligat pagament del deute i que vol que s'auditin les administracions a la cerca i captura de màfies públic-privades camuflades; gent que intenta millorar els barris des de les associacions veïnals, des de la base; o de l'economia petita des del variat moviment cooperatiu; també alguns universitaris compromesos, gent ecologista, feminista, internacionalista, mestres de les escoles de la ciutat, organitzacions pel dret a decidir-ho tot; etc.
Barcelona –però també les altres Barcelones d'eixe món que s'aventuren al Ganemos Style, les CUP, el Procés Constituent, els cercles Podem, i el nou municipalisme naixent també a ICV-EUIA–, comença a estar plena a vessar d'encenalls de la crisi, cada cop més ressecs. Les espurnes es converteixen en foc, i el foc amplificat retorna Barcelona a un nou episodi de la “Rosa de Foc”, far internacionalista com fou d'antuvi i com probablement serà en el futur.
Encenalls? Gent que ha posat els seus estalvis d'anys, que l'han enganyada i que ho ha perdut tot; gent gran que ha de treballar fins massa tard i joves que només poden treballar gratis i donant les gràcies; pressions a la gent petita d'inversors, bancs, monopolis corporatius i juristes voltors de procedències èticament putrefactes; dirigents polítics sopant amb els anteriors a diari; pisos buits o turístics i gent sense sostre; invasió de turistes sorollosos bevent líquids i atipant-se de paelles re-congelades en franquícies amb seu a paradisos fiscals; pobres energètics que passen fred a l'hivern; ... en definitiva, possibilitats de conviure bé que es bloquegen.
Tot això i molt més es vol canviar, la gent ho demana. Xiula pels carrers de la ciutat un ventet que diu “Prou, no ho acceptem més, és el moment ideal de prendre les regnes d'aquest nostre món segrestat; prou de fer servir la ciutat com si fos una explotació minera; fem-ho juntes, comencem per baix i anem pujant, canviarem el règim ...o ho intentarem”.
Però el més important és el nou somni per Barcelona. Tot just l'acaben de validar més de 30.000 somiador/es. El somni va d'una ciutat on la seva gent conviu bé, té una vida que mereix la pena ser viscuda, té els drets garantits, i ho fa en harmonia amb la resta del món sense acaparar res a ningú ni a dins ni a l'exterior. Aleshores la seva gent veu menester democratitzar-la, re-articular-la i recuperar-la dels poders fàctics i de visions obtuses, desplegar-hi polítiques sectorials i territorials virtuoses tenint molt en compte no només les competències municipals atorgades per la llei, sinó les capacitats en potència de la ciutat, que en són moltes més. Per exemple en el camp de la relocalització de l'energia, del menjar o de l'habitatge. Per això al somni n'hi diuen «Guanyar Barcelona». Aconseguir que sigui una comunitat biodiversa de comunitats, felices, satisfetes d'intentar controlar el propi destí tot superant l'individualisme i els mantres negatius que provoca la crisi. Un ecosistema en plenitud, s'ho imaginen?
Guanyar la ciutat és guanyar en pràctiques concretes, guanyar les polítiques públiques, i si cal, les institucions del Consistori. Però també obrir espais comunitaris on no hi hagi necessàriament ni mercat ni administració, reforçar els moviments socials i l'associacionisme. No és guanyar seients, ni posicions privilegiades, ni guanyar contra els altres. Guanyar preguntant és guanyar amb els altres, intentant la màxima confluència possible i desplegant generositat vers qui són diferents, en un nou “zapatisme urbà”. Aquest és el somni que tenim.
Guanyar l'habitatge, la salut, l'ensenyament, l'energia, l'aigua, el transport públic racional que no faci fums, les culturetes pròpies, la ciutat comuna i cooperativa, l'economia granular dels petits, les cures dels avis, dels nens, dels malalts, distribuint-les equitativament, recuperar els carrers, les places i els espais verds, ser acollidors amb els nous barcelonin/es, i una bona relació metabòlica amb el medi natural i la resta de pobles d'aquest món. El somni és en codi obert i com fan els indígenes amazònics, totes les persones qui vulguin viure la segona fase -del 16 de setembre fins les eleccions municipals del maig- s'asseuran al voltant de la foguera d'encenalls per interpretar aquest somni en confluència, concretar-lo i fer-lo realitat.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
