El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Ja és ben bé veritat allò de que “res no és veritat o mentida sinó que tot depèn de la perspectiva des d’on es mira”. Ho podem constatar en mil fets i realitats. Des de l'“expoli” espanyol a Catalunya fins la qualitat de Mourinho com entrenador i persona.
En aquest cas, voldria referir-me a les subvencions als mitjans de comunicació que reparteixen les administracions públiques. Són legítimes o es converteixen en un delicte de compra de voluntats afalagadores? A Mallorca, no fa gaire, una jutgessa va condemnar un periodista per escriure, al seu mitjà de comunicació, al dictat de l’administració pública que el subvencionava.
A Catalunya passa el mateix? S’han fet públiques les quantitats que el Govern català ha regalat als mitjans i grups de comunicació que informen de la seva gestió quotidiana. És lliure el grup Godó per exercir la crítica periodística a un Executiu que li va regalar 1,45 milions d’euros l’any passat? És normal que l’editora d'El Punt-Avui i El Nou Esportiu rebi un premi de quasi un milió tres-cent mil euros pel simple fet d’existir? Pot qualificar-se d'“independent” un diari com l'Ara, després de rebre 650.000 euros del Govern?
Si hi ha algun departament que vetlli per la lliure competència a Catalunya, Espanya o Europa no està fent els deures pel que fa als mitjans de comunicació catalans. En aquestes condicions, l’existència de la llibertat d’expressió a casa nostra és paper mullat. Potser, fins i tot, delicte.
Ja és ben bé veritat allò de que “res no és veritat o mentida sinó que tot depèn de la perspectiva des d’on es mira”. Ho podem constatar en mil fets i realitats. Des de l'“expoli” espanyol a Catalunya fins la qualitat de Mourinho com entrenador i persona.