El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
Estudiants i treballadors de les universitats públiques catalanes no han volgut deixar passar la inauguració del curs universitari, que es va celebrar dilluns 17 a la Universitat Pompeu Fabra. La consigna de la Plataforma Universitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) era que aquest curs no podia començar amb normalitat. La plataforma s'ha proposat no parar de lluitar en un curs que es preveu calent.
Catalunya és, des de fa molts anys, la comunitat autònoma on els estudis universitaris són més cars de tot l'Estat. Amb l'increment de preus que ha aplicat la Generalitat aquest curs, també ha estat la comunitat autònoma on més han pujat els preus, un 67%, accentuant les diferències amb la resta de l'Estat. Enguany les assignatures d'un curs de grau poden costar entre 1.516 i 2.372 euros, és a dir, entre 607 i 949 euros més que l'any passat. Des de la implantació de Bolonya, els preus han pujat un 76% per sobre de la inflació.
Per fer menys dràstica aquesta pujada, la Generalitat ha creat un sistema de beques per cobrir parcialment o totalment el cost de la matrícula, però la PUDUP afirma que aquest sistema “està basat en l'endeutament estudiantil i la perversió del propi concepte de beca”, perquè no es tracta d'ajuts al cost de vida de l'estudiant sinó de descomptes en el preu de la matrícula, cosa que consideren insuficient en un moment com l'actual.
Ramon López, representant del personal d'administració i serveis de la UPF, va declarar durant la protesta convocada amb motiu de la inauguració del curs acadèmic que “els fills de la classe treballadora no podran seguir a la universitat”. Tot i que encara no hi ha dades oficials, algunes facultats catalanes asseguren que, a l'espera del tancament, ja han pogut notar un descens en les matrícules respecte a cursos anteriors. La mateixa Secretaria d'Universitats i Recerca va preveure a finals del curs passat, durant la presentació del nou sistema de preus, un descens del 5% en les matriculacions.
Retallades en personal
Les retallades han afectat els sectors més vulnerables de la universitat: els professors associats i el personal interí. Segons la professora Clara Camps, el curs passat hi va haver prop de 1.000 acomiadaments a les universitats públiques i només es cobriran la meitat de baixes i jubilacions.
Amb el pla de contractació de personal que va presentar el curs passat, la Generalitat plantejava que, dels 2.000 professors permanents de les universitats públiques que es jubilaran en els propers 10 anys, el Govern només en substituirà la meitat.
Des de la PUDUP diuen que lluitaran “per mantenir els drets laborals dels i les treballadores i del professorat i per evitar desenes d'acomiadaments” perquè, consideren que després del rescat a l'Estat i a Catalunya la situació serà “desesperant”.
Reducció del finançament públic
Tot i que favorable a la pujada dels preus de les matrícules, Josep Joan Moreso, rector de la UPF, va demanar ahir al conseller Andreu Mas-Colell que el Govern no redueixi més la seva aportació a les universitats i que el que han pagat de més els estudiants aquest curs vagi destinat a les universitats. Segons dades de l'Observatori del Sistema Universitari, la subvenció pública a les universitats catalanes es va reduir un 16% només en l'últim any.
Mas-Colell va assegurar que són molts els sectors que estan per davant de la universitat, i que aquestes han de buscar vies de finançament alternatives en el sector privat. Per Clara Camps, “aquest model d'universitat s'està implantant des del procés de Bolonya i valora més els interessos econòmics que el coneixement”. El manifest de la PUDUP afegeix que la universitat pública es troba “en el rumb de la privatització i la mercantilització”.
La lluita per la democràcia universitària
Mas-Colell va reclamar lideratge per a la universitat, “en un entorn cada cop més competitiu”, i troba que per això és necessari una reforma del sistema de govern. En aquest sentit, el Consell Interuniversitari de Catalunya va constituir una comissió per tractar aquest tema i va designar una ponència que ja ha enllestit la seva proposta de reforma.
En aquesta proposta desapareix el sufragi en l'elecció dels membres del govern de les universitats. Un patronat amb una gran presència de membres externs a la universitat designaria el rector que, per la seva banda, indicaria els responsables de facultats i departaments. Mentrestant, el claustre, l'òrgan on es veu representada tota la comunitat universitària passaria a tenir un caràcter merament consultiu.
Els sectors més mobilitzats tenen clar que aquest no és el model que volen. Tant és així que el manifest de la PUDUP afirma amb contundència que aquest curs “les elits dominants implantaran una de les reformes de model universitari més brutal en dècades: s'ha acabat la universitat democràtica i l'autonomia universitària”. Ara caldrà veure com avança el curs.
Estudiants i treballadors de les universitats públiques catalanes no han volgut deixar passar la inauguració del curs universitari, que es va celebrar dilluns 17 a la Universitat Pompeu Fabra. La consigna de la Plataforma Universitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) era que aquest curs no podia començar amb normalitat. La plataforma s'ha proposat no parar de lluitar en un curs que es preveu calent.
Catalunya és, des de fa molts anys, la comunitat autònoma on els estudis universitaris són més cars de tot l'Estat. Amb l'increment de preus que ha aplicat la Generalitat aquest curs, també ha estat la comunitat autònoma on més han pujat els preus, un 67%, accentuant les diferències amb la resta de l'Estat. Enguany les assignatures d'un curs de grau poden costar entre 1.516 i 2.372 euros, és a dir, entre 607 i 949 euros més que l'any passat. Des de la implantació de Bolonya, els preus han pujat un 76% per sobre de la inflació.