Fidel a la seva proclama de que la “Catalunya de l’extraradi es més Catalunya que mai”, Pablo Iglesias ha anat a buscar vots a un feu tradicionalment socialista: el barri del Carmel. Acompanyat de Lluís Rabell, cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, i d’Íñigo Errejón, Iglesias ha proclamat sentir-se honorat d’intervenir a un barri “a on es va haver de lluitar perquè hi hagués transport públic, pels serveis públics”.
La candidatura d'esquerres ha escollit la perifèria barcelonina per contraposar el seu projecte al de Junts pel Sí, els que, segons Iglesias, “han aconseguit imposar que la Catalunya de veritat no és la de l'extraradi”.
En la lluita pel transport públic de la que parlava Iglesias, el Carmel ha quedat marcat per sempre més per l’esfondrament del túnel del metro en construcció, un accident que va significar la desaparició de cinc blocs d’habitatges i que va portar a l’Ajuntament governat en aquells moments pels socialistes a fer una de les més grans inversions al barri.
Iglesias era conscient de que es movia en un territori a on els socialistes sempre han obtingut excel·lents resultats. “Em para molta gent pel carrer i em diu que ha estat votant socialista de tota la vida, però aquesta vegada em diuen ‘us voto a vosaltres perquè a mi no em tornen a prendre el pèl'”, ha afirmat davant d’un miler de persones.
Al discurs d’Iglesias s’hi ha sumat el de Lluís Rabell, destacat representant del moviment veïnal, que també ha dedicat bona part de la seva intervenció a parlar de la Catalunya dels barris. “La Catalunya que ha dignificat els barris ha de permetre la llibertat de Catalunya”.
“Vosaltres no teniu problemes ni de carnets ni de banderes”, ha afirmat en un dels barris populars més reivindicatius de la historia recent de Barcelona, un barri que va créixer en els anys seixanta, fruït de la immigració, enfilant-se pels vessants del turó amb cases d’autoconstrucció i a on encara avui un 30 per cent de la població ha nascut fora de Catalunya. “Sou un exemple, Carmel”, ha ratificat Pablo Iglesias, mentre Rabell afirmava que “sabem reconèixer la nostra gent.
També s'ha enviat un missatge a la “gent d'esquerres que treballa per a fer Mas president” i als que “dubten”, en al·lusió, en aquest últim cas, a la CUP: “A tots aquells que sembla que dubten, que mirin a la cara de la Catalunya popular i diguin: 'Jo sóc d'esquerres però treballaré perquè Mas sigui president. Que ho diguin clarament, jo crec que això sí que és dividir Catalunya”, ha sentenciat el polític de Vallecas.
Acusacions “d'etnicista”
Enmig de l’acte un grup reduït de persones que s’autodenominaven “de l’esquerra alternativa” han desplegat una pancarta on s’hi podia llegir “Orgulloses dels nostres orígens, humiliades pel teu etnicisme”, en un missatge per Pablo Iglesias després que aquest assegurés a Rubí que “la gent de barri que no s'avergonyeix de tenir avis andalusos o pares extremenys ha d'ensenyar les dents, no podeu consentir que us fagin invisibles a Catalunya”.
Ja cap al final de l’acte i davant de presència policial, un grup de persones s’ha immers en un debat sobre el missatge de la pancarta. I mentre uns discutien i d'altres ballaven al ritme de 'Sí se puede, sí se puede', n’hi havia també que avui eren a la Rambla del Carmel de passada. Tres senyors d’avançada edat s’ho miraven, sense saber qui és Lluís Rabell, ni Pablo Iglesias. Ja no van votar en les darreres eleccions ni ho faran en aquestes. Per ells, la política “és un engany”.