La PAH impulsa una nova ILP pel dret a l'habitatge i contra la pobresa energètica a nivell català
Van recollir 1.402.854 signatures –quan en necessitaven 500.000– per presentar un projecte legislatiu que garantís la dació en pagament, la paralització dels desnonaments per motius econòmics i el lloguer social i el Congrés dels Diputats finalment no va aprovar cap de les tres mesures. Què fa la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca després d'aquesta experiència? Seguir insistint. Ara a nivell autonòmic amb una Iniciativa Legislativa Popular de “Mesures Urgents per fer front a l'Emergència Habitacional i a la Pobresa Energètica” que presenten al Parlament de Catalunya conjuntament amb l'Aliança Contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC.
“Ara el Govern de Catalunya ha de deixar-se d'excuses”, apunta Guillem Domingo, de la PAH. Han formulat les demandes de la ILP que van presentar a nivell estatal en clau de competències que té la Generalitat i reivindiquen que el govern autonòmic té capacitat per donar resposta a les seves principals reivindicacions. De fet, Vanessa Valiño, directora de l'Observatori DESC, remarca que totes les mesures que proposa la ILP “són compromisos ja assumits pel Govern català amb tractats internacionals, normatives europees, la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia”.
Avui s'ha entrat la proposta al Parlament i la Mesa té quinze dies per aprovar-la. Els impulsors calculen que a finals de setembre o principis de gener podrien començar a recollir signatures. Disposaran de quatre mesos per recollir-ne 50.000 i es mostren confiats. “De la ILP estatal es van recollir al voltant de 500.000 signatures a Catalunya, així que creiem que serà fàcil, sobretot amb el suport guanyat”, assegura Domingo. Després correspondrà al Parlament admetre-la a tràmit i que passi el procés de deliberació corresponent.
La ILP s'articula en quatre blocs de mesures: segona oportunitat, evitar el desallotjament, resposta a la pobresa energètica i lloguer social.
Mesures de segona oportunitat
“El primer bloc és per evitar l'esclavitud per deute, amb mesures de segona oportunitat que ja existeixen en altres països d'Europa i que entren dins les competències de defensa dels drets del consumidor que té la Generalitat”, explica Valiño. Són mesures que concretament pretenen estipular una dació en pagament, que el deute de la persona afectada quedi saldat amb la subhasta de l'habitatge.
L'article 2 pretén evitar els desnonaments que puguin conduir a una situació de manca d'habitatge. En el cas de les famílies que aconsegueixin la dació en pagament, estableix que podran seguir a casa seva durant cinc anys amb un règim de lloguer social.
En aquesta línia també tenen en compte les persones que no poden pagar el lloguer. “Als desnonaments hipotecaris s'estan sumant els de lloguer amb cada cop més pes, el 2013 van representar un 67% dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya”, explica Domingo. Per això demanen el lloguer social també per aquelles persones que visquin en pisos de “grans tenedors d'habitatge, com entitats financeres, filials immobiliàries, fons d'inversió i entitats de gestió d'actius”, apunta Valiño. “Som conscient que els propietaris particulars no han de pagar una crisi que no han provocat, i en aquests casos reclamem tots els ajuts per fer front al lloguer”, aclara.
Resposta a la pobresa energètica
Un tercer bloc estableix mesures per evitar la pobresa energètica. “No s'entén el dret a l'habitatge digne sense l'accés als subministraments bàsics”, assegura María Campuzano, de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, que recorda que la factura de la llum ha pujat un 60% des del 2008 i la de l'aigua un 66%, mentre que el Síndic de Greuges apunta que el 2011 193.000 llars catalanes no podien assumir la despesa de mantenir l'habitatge a una temperatura adequada.
Per això el text proposa que les administracions garanteixin el dret a l'accés als subministraments bàsics d'aigua, llum i gas de les persones en situació de vulnerabilitat i estableix que els costos d'aquest manteniment siguin coberts per les subministradores. Des de l'Aliança reivindiquen que aquestes empreses, que registren grans beneficis amb la gestió d'aquests serveis públics, assumeixin aquestes despeses, que en alguns casos ja comencen a assumir les administracions locals.
Lloguer forçós de pisos buits
Finalment, per garantir el dret a l'habitatge, proposen que aquells pisos en mans d'entitats financeres que portin més de dos anys en desús siguin posats forçosament en règim de lloguer social en favor de famílies o persones que estiguin en situació de vulnerabilitat. “No tenim un problema de manca d'habitatge sinó d'entendre l'habitatge com un actiu financer per especular”, apunta Valiño, que remarca que aquest tipus de mesures ja estan incloses en una llei del 2007 que algunes administracions comencen a aplicar per primer cop amb la pressió de la PAH.
