Després de la suspensió el divendres de les principals mesures en matèria d'habitatge de la llei contra els desnonaments i la pobresa energètica, els seus impulsors –la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC– no s'han quedat de braços creuats. El govern de Rajoy va portar al Tribunal Constitucional les eines que plantejava la llei per corresponsabilitzar els grans propietaris davant les situacions d'exclusió residencial, però tot i la manca d'aquestes mesures, el grup promotor de la llei ha posat sobre la taula un “Full de ruta inicial per a evitar el retrocés en els drets que la llei 24/2015 protegeix”.
El president Carles Puigdemont ha convocat una cimera aquest dimarts amb els impulsors de la llei, els grups parlamentaris, alguns dels principals ajuntaments catalans i entitats socials per respondre a la impugnació del govern del PP. El portaveu de la PAH, Carlos Macías, ha volgut deixar clar que no aniran a “fer-se la foto” i que per això planteja mesures molt concretes que apel·len al Govern, al Parlament i als ajuntaments. Les mesures plantejades per la PAH es basen en part en legislació que ja estava vigent abans de l'aprovació de la seva ILP, però que no obstant no s'aplicava.
La llei catalana del dret a l'habitatge del 2007, tot i haver estat retallada per CiU a l'inici del primer mandat d'Artur Mas, encara contempla multes als pisos buits, que la PAH des de 2013 que apliquin els ajuntament. Ara tornen a posar-hi l'accent. De la mateixa llei també reclamen el cens per detectar tots els habitatges que no compleixen la seva funció social, l'expropiació temporal dels immobles en mal estat de conservació per la seva rehabilitació, i l'aplicació del principi de solidaritat urbana, que estableix la necessitat d'un 15% d'habitatge social.
Per altra banda, la PAH reclama adaptar normatives per incorporar-hi els criteris que va establir la llei contra els desnonaments ara suspesa. És el cas de les Meses d'Emergència dels municipis o la Generalitat, per a les quals reclamen que els criteris d'exclusió residencial es segueixin definint com va establir la llei. També reclamen a les administracions seguir utilitzant el mateix criteri –encara vigent– per calcular el preu d'un habitatge social: les despeses en habitatge i subministraments bàsics no haurien de superar el 30% dels ingressos de la família.
Desplegar els articles vigents
Pel que fa a la pobresa energètica, les mesures que va establir la llei segueixen vigents i els seus impulsors reclamen un cop més la seva aplicació. “Fa nou mesos que la llei està vigent i encara no s'ha acabat de desplegar”, critica Macías. Maria Campuzano, portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, ha remarcat en la importància de la signatura dels convenis amb les companyies subministradores de llum, aigua i gas. La llei estableix que les administracions han d'establir convenis amb les subministradores per tal que aquestes concedeixin ajuts a fons perdut a les famílies que no poden fer front als rebuts o descomptes substancials en el cost. Ara per ara, la resposta en aquests casos passa per ajuts dels ajuntaments, i l'APE critica que s'hi destinin fons públic sense corresponsabilització de les entitats.
La llei també estableix que les companyies no poden tallar els subministraments a les famílies en situació de vulnerabilitat i abans d'efectuar un tall han de demanar un informe a serveis socials. Des de la PAH asseguren que només s'està aplicant aquest principi en els municipis en què els ajuntaments cobreixen els rebuts impagats per les famílies i no en aquells en què les subministradores no tenen assegurat el cobrament de les factures. El full de ruta presentat per la PAH reclama també l'actuació d'ofici de la Generalitat per tal de sancionar les subministradores en aquests casos.
“El PP és un impediment per garantir drets”
Als partits del Parlament el full de ruta els reclama que vetllin pel compliment d'aquestes lleis i exerceixin la seva capacitat legislativa per garantir el dret a l'habitatge. El focus, però, està sobre les candidatures a les eleccions del 29J. Excepte el PP, tots els grups del Congrés s'han compromès a retirar el recurs interposat pel govern de Rajoy si arriben a la Moncloa. La PAH els recorda també, que això ha d'anar lligat a les seves cinc exigències de mínims, que estendrien a tot l'Estat els drets recollits en la llei aprovada pel Parlament i ara recorreguda.
Pel que fa al Partit Popular, la PAH envia un missatge contundent: “El PP ens envia un missatge molt clar, és un impediment per garantir els nostres drets, així que no podem permetre que segueixi governant”, ha declarat Carlos Macías. “Ha suspès qualsevol llei de qualsevol comunitat autònoma que garantís el dret a l'habitatge”, ha afegit. Durant aquesta campanya, un cop més, la PAH s'encarregarà de recordar-ho.
Consulta el full de ruta proposat per la PAH, l'APE i el DESC: