El cap de Bombers revela que València no va activar mesures el dia de la DANA fins que les seues pedanies estaven negades

Com va passar amb la major part dels municipis afectats per la DANA, el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat Valenciana tampoc va alertar l’Ajuntament de València del risc que podien implicar les pluges torrencials que es van produir a primera hora de la vesprada del 29 d’octubre a Xiva. Tampoc els responsables municipals de la capital valenciana van reaccionar amb prou rapidesa i antelació amb mesures de prevenció de gran importància en vista de les greus notícies en forma de desbordament de rius i barrancs i de rescats que van anar coneixent-se des de primera hora d’aquell tràgic dia.

Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de la compareixença de l’Inspector en cap del Departament de Bombers, Prevenció, Intervenció en Emergències i Protecció Civil de l’Ajuntament de València, Enrique Gisbert, en la compareixença amb què ha començat dimarts la comissió d’investigació municipal, denominada Comissió No Permanent per a la Recuperació de les Zones Afectades per la DANA. En la comissió tan sols participen els grups de l’equip de Govern del PP i de Vox. Compromís, com el PSPV, s’han retirat pel veto que ha imposat la dreta a alguns dels compareixents que sol·licitaven, entre els quals l’alcaldessa María José Catalá i el president del Govern valencià, Carlos Mazón.

Segons Gisbert, el CCE va establir per a València (litoral nord) nivell taronja a les 7.45 i alerta per pluges nivell roig a les 10.00. “A partir d’aquesta alerta nivell roig, que origina la preemergència, es convoca el Centre de Coordinació Operativa Municipal (Cecopal) per a fer seguiment de l’evolució de les alertes per pluges notificades a la ciutat”.

El cap de Bombers ha explicat que en totes les reunions es va contactar amb tècnics del CCE, “que confirmen la poca incidència del temporal a la ciutat de València i que, a més, transmeten que, segons les previsions meteorològiques, el temporal es desplaça cap al nord-oest i pot afectar durant la vesprada la comarca dels Serrans, el Racó d’Ademús i la Serrania de Conca. La mateixa previsió es repeteix en les comunicacions posteriors amb el CCE”. No obstant això, des de l'Agència Estatal de Meteorologia en la Comunitat Valenciana (*Aemet) ja van explicar el passat 19 de desembre que les previsions es van actualitzant com van fer aquell dia i que cal estar vigilants als canvis. A més, l'agència va destacar que el nivell roig activat al matí implica “un risc meteorològic extrem, fenòmens meteorològics no habituals, d'intensitat excepcional i amb un nivell de risc per a la població molt alt”.

En aquest sentit, Gisbert ha afegit que “es va acordar contactar amb Devesa per a tindre previstos desguassos del llac a causa d’una possible crescuda de barrancs que pogueren acabar afectant-lo. Les reunions de la vesprada es traslladen al CISE de la Policia Local de València, que comença a les 18.00, i es torna a contactar amb el CCE, que transmet que no hi ha canvis respecte de la situació de les alertes i l’evolució del temporal de pluges a la ciutat”.

No obstant això, a aquelles hores ja s’havia desbordat el barranc del Poio a Xiva, aigües que causarien estralls minuts més tard en la resta dels municipis aigua avall, incloent-hi les pedanies del sud de València. Amb tot, no es va adoptar cap mesura extraordinària, com per exemple la suspensió de les classes en aquestes zones o l’activació de la megafonia per a advertir del risc els veïns i veïnes, cosa que sí que es va fer una setmana després en la segona DANA.

Gisbert ha apuntat que la primera notificació sobre un incident relacionat amb l’aigua a València es produeix a les 20.04, quan arriba informació sobre aigua en les instal·lacions de València Sud del metro. Segons relata, cap al lloc es desplaça un vehicle, però en la primera rotonda de la CV-400, després de passar el pont sobre la V-30, es troben amb la Guàrdia Civil evacuant i portant a zona segura persones provinents d’una residència de Paiporta: “Allí mateix veuen l’entrada d’aigua massiva que es produeix cap a la pedania de la Torre, i des del lloc notifiquen i donen instruccions perquè es destinen mitjans a la Torre”.

En aquest moment es van dirigir cap al lloc les primeres unitats i van comprovar que l’accés a la pedania està ja impossibilitat a partir del final del pont, van començar els primers rescats i es va constituir formalment el post de comandament avançat (PMA) i, vista la gravetat de la situació es van constituir per sectors un a la Torre i un altre sector de treball dependent del PMA per al control de la intervenció al Forn d’Alcedo, Castellar i un altre en la V-30. Així mateix, es van anar incrementant els efectius i els voluntaris van anar presentant-se en els parcs per iniciativa pròpia.

El responsable municipal de Bombers ha detallat que entre el 29 d’octubre i el dia 31 van treballar 376 bombers de l’Ajuntament de València per a fer front a les conseqüències de la DANA, es van dur a terme 681 serveis extraordinaris, fet que ha suposat aproximadament 7.500 hores de faena. El dia 29 d’octubre hi havia 67 efectius de guàrdia i es van incorporar 68 intervinents de servei extraordinari. El dia 30 van ser 66 de guàrdia i 60 de servei extraordinari i el dia 31, 64 efectius de guàrdia i 51 de servei extraordinari.

Amb tot, com va informar aquest diari, uns 150 bombers del cos municipal reunits en assemblea convocada pel Sindicat Professional de Bombers (SPPLB) van denunciar que no es va activar el personal fora de guàrdia per a reforçar el servei en el moment crític, ni es va mobilitzar el Grup Especialista de Busseig ni la Unitat Canina, a pesar que tots dos han intervingut en catàstrofes internacionals.

15 persones en el sostre d’un bus o un pare i el seu fill agarrats a un fanal

Sobre els rescats fets aquella mateixa nit, el cap de Bombers de l’Ajuntament de València ha apuntat que “resulta materialment impossible recordar tots els rescats duts a terme, m’agradaria destacar les més de 20 persones dalt de sostres de vehicles i agafades a façanes; una casa en què hi havia 1,5 metres d’aigua i surant entre els mobles hi havia una dona major i 2 xiques que eren les seues cuidadores; 13 persones en el sostre d’un autobús; 12 persones damunt del sostre del safareig; un xic jove i un home d’uns 50 anys agarrats a un fanal; un bomber atrapat en un fanal”.

Gisbert ha continuat enumerant molts d’aquests rescats “un pare i un fill agarrats a un fanal; la dona a qui se li inundava l’habitatge i no podia eixir: un pare i un fill enfilats a una torre d’il·luminació; 4 xiques i un ancià agafat a un arbre; més de 600 persones en la V-30; una parella d’ancians en la teulada d’una nau industrial; al voltant de 70 persones en la V-31; 3 persones en un tros de mur, una d’elles amb la cama trencada; una persona impedida en cadira de rodes i a qui s’havia acabat la botella d’oxigen; el rescat de Lina en la gasolinera del Forn d’Alcedo… podríem recordar prop de 1.000 rescats fets, i molts altres més que la memòria no va poder desgraciadament fixar, però que, sens dubte, quedaran en l’agraïment etern dels qui van ser salvats”.

Proposta d’instal·lació de càmeres en llits

Com s’ha detallat per part del cap de Bombers, després de l’anàlisi es poden proposar com a línies de millora a estudiar la realització d’un nou estudi del risc particularitzat al municipi de València incorporant-hi totes les circumstàncies observades en l’episodi de la DANA; infraestructures de seguiment mitjançant càmeres en temps real; sistemes d’avisos sonors a la població (en el cas de les pedanies ja n’hi ha); campanyes i xarrades de conscienciació a la població o plans d’evacuació/confinament específics en zones de més risc.

Sobre l’estudi del risc després de la DANA, caldrà centrar-se en l’existència de garatges que poden acumular milions de litres d’aigua i materials arrossegats; la influència de la gran quantitat de vehicles aparcats en les vies públiques i les conseqüències dels arrossegaments d’aquests, els nous potencials de precipitacions de pluja que superen rècords històrics, la influència de les barreres físiques (línies fèrries, carreteres, construccions…) i les seues conseqüències i el comportament humà previsible davant els avisos generats.

Finalment, sobre la proposta en infraestructures de seguiment, caldria instal·lar càmeres en temps real situades en zones limítrofes del municipi; en punts diversos de llits que circulen pel municipi i en zones de costa.

Compromís i PSPV critiquen que Catalá s’esborra de la comissió

La portaveu municipal de Compromís, Papi Robles, ha considerat que l’alcaldessa María José Catalá s’amaga i ha anunciat que demanarà la seua compareixença en el pròxim ple. També ha avançat que “des de Compromís continuarem exigint responsabilitats des dels tribunals, que són l’únic espai que ens han deixat per a esclarir tot el que ha passat”. Segons Robles, “no pot tornar a passar que la gent necessite els seus governants i ells estiguen de dinarot o fent-se fotos des d’un pont que no té ni una gota de fang”.

Papi Robles ha assenyalat que des de Compromís van sol·licitar des del primer dia que comparegueren “tantes persones com calguera, que s’analitzaren les gestions que no van fer ni el senyor Carlos Mazón ni la senyora Catalá, ni cap dels seus regidors i regidores del seu govern, perquè els que governen a hores d’hora la nostra ciutat i el nostre territori són els que tenen la màxima responsabilitat sobre el que passa i aquestes són les explicacions que nosaltres exigim”. Segons Robles, “volem garantir que mai més els responsables públics tornen a deixar que muiren persones al carrer mentre ells estan de dinarot en un reservat, mai més que deixen les persones de Castellar-l’Oliveral, la Torre i el Forn d’Alcedo, i en general els veïns i veïnes d’aquesta ciutat, desprotegides mentre no entra cap cos de seguretat en la zona zero fins a l’endemà passat”.

El portaveu del Grup Municipal Socialista, Borja Sanjuán, ha afirmat que les declaracions del cap de Bombers de l’Ajuntament de València, Quique Gisbert, “constaten dos fets”. “El primer és que la Generalitat no va avisar un municipi com València de la possible crescuda de barrancs i el segon és que es va incomplir el mateix pla d’inundacions de la ciutat de València”, ha explicat.

Sanjuán ha destacat que la compareixença de Gisbert “confirma que no va ser fins passades les 20.04 que un operatiu dels Bombers de la ciutat de València es va poder adonar de la crescuda del barranc i ho va fer perquè es va desplaçar fins a la zona”. Per tant, assenyala que la cronologia “demostra que ni Carlos Mazón ni María José Catalá van posar els mitjans que obligava a posar el pla d’inundacions”.

PP i Vox no citen el president de la CHX

El PP ha basat tota la seua estratègia a desviar les responsabilitats de la gestió de la DANA en la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), entitat la funció de la qual, en aquest cas, segons el Pla d’Emergències davant Risc d’Inundacions, és facilitar informació al Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) sobre l’evolució de cabals, barrancs i preses, a través de la qual el CCE ha d’avisar els municipis afectats i prendre les decisions preventives pertinents. Una funció que la CHX va complir amb els gairebé 200 avisos que va remetre aquell dia per correu electrònic.

No obstant això, crida l’atenció que ni el PP ni Vox han cridat a comparéixer el president de la CHX, blanc de les crítiques, sobretot dels populars. No obstant això, sí que van citar una tècnica, en concret Clara Estrela Segrelles, directora tècnica de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que no hi va assistir per motius d’agenda.

Sobre això, fonts de la CHX han comentat que l’organisme va comunicar a l’Ajuntament de València divendres passat 3 de gener que Estrela no podria acudir a la sessió de la Comissió No Permanent per a la Recuperació de les Zones Afectades per la DANA del 2024 que començava aquest matí.

En l’escrit, la CHX recordava que “la representació de la Confederació correspon únicament al seu president, Miguel Polo, que no ha sigut citat per a participar en la Comissió”. En qualsevol cas, “la CHX en cap moment s’ha negat a col·laborar amb aquesta comissió, hi ha comunicat a l’Ajuntament de València que es posa a la seua disposició per a fer els aclariments i les consideracions que s’estimen oportuns, amb petició prèvia per escrit”.