El risc d’inundació en els municipis de la zona zero de la DANA a València era molt baix

El 29 d’octubre es va produir a la província de València un fenomen meteorològic extraordinari, una DANA que va deixar unes precipitacions de rècord (a Torís van arribar a registrar-se 184 litres per metre quadrat en tot just una hora) que van provocar una crescuda de cabals en el riu Magre, que va arrasar Utiel, i, sobretot, en el barranc del Poio, que va assolar primer la localitat de Xiva i després va negar la major part dels municipis de la comarca valenciana de l’Horta Sud, provocant –fins a la data–- 224 morts a València (encara queden tres persones desaparegudes) i pèrdues materials milionàries.

L’esdeveniment adquireix encara més magnitud si es possible si tenim en compte que la major part dels municipis afectats per la riuada no estan en zona inundable, almenys no ho estaven en un període de temps de mig mil·lenni, segons es desprén de les dades del Cadastre i del Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables (SNCZI) analitzats per elDiario.es per a l’elaboració d’un reportatge sobre l’Espanya inundable, que reflecteix que hi ha més de dos milions d’habitatges edificats en zones que estan en risc d’inundació. 

                             

BUSCADOR | Las viviendas en riesgo de inundación en cada municipio

Número y porcentaje de viviendas construidas en las distintas áreas de riesgo (zona de flujo preferente, período de retorno de 100 años, período de retorno de 500 años) en los municipios con construcciones en zonas inundables

De les dades analitzades es desprén que el 10,2% dels habitatges valencians es van construir en zones inundables –tenint en compte que puga haver-hi un flux preferent (riuades perilloses), retorn a cent anys (risc mitjà) o retorn a 500 anys (risc baix)–. Doncs bé, els municipis de la zona zero de la DANA, situats a la comarca de l’Horta Sud, tenen edificats els seus habitatges principalment en llocs en què la probabilitat que s’esdevinguera una avinguda era excepcional; és a dir, segons els experts consultats per elDiario.es, sobre el paper, el risc de patir una inundació en un any era del 0,2%. Si bé, els experts consultats cridaven l’atenció sobre el marge d’error, ja que per a l’anàlisi s’han tingut en compte els registres històrics de precipitacions, que són de 50 anys, i cal tindre en compte factors com el canvi climàtic o els desenvolupaments urbanístics que poden canviar el curs de les aigües.

Paiporta és un dels municipis analitzats, on la DANA es va emportar la vida de 45 persones. Aquesta localitat només té edificacions en zones de retorn a 500 anys, o cosa que és el mateix, de risc molt baix. És a dir, només hi ha 3.500 habitatges dins del perímetre de retorn de 500 anys i només tres en el de risc mitjà –100 anys–. A Catarroja, per exemple, el 99% de les edificacions estan dins de les àrees classificades com a probabilitat baixa d’inundació i cap habitatge està en risc mitjà.

A Alfafar, el zero per cent dels habitatges construïts estan en zona de perill a cent anys, un percentatge que s’elevava fins al 42,5% si ampliem el període a 500 anys (risc baix); a Massanassa el risc és del 0,1% a un segle, però del cent per cent a 500 anys; a Picanya, el risc a penes abastava 31 habitatges a 500 anys (0,6%); a Torrent, 37 habitatges en aquest període (0,1%); a Benetússer, del 0% a cent anys i del 19,6% a 500; o a Sedaví, sense risc de cap mena en aquests 500 anys. En general, les àrees inundades durant la riuada del 29 d’octubre van superar per molt els perímetres classificats fins ara com a risc baix.

No obstant això, les històriques precipitacions del 29 d’octubre van provocar la tragèdia natural més gran registrada en la història recent de la Comunitat Valenciana. La pluja es va canalitzar per rius, rambles i barrancs, arreplegant una quantitat d’aigua mai vista. L’últim pla de perillositat d’inundacions calculava un cabal en l’escenari de baixa probabilitat –retorn de 500 anys– de 1.200 metres cúbics per segon en el barranc del Poio. El cabal va créixer de manera exponencial en molt poc de temps i a les 18.55 del dia de la DANA, el cabal ja arribava els 2.282 m³/s, moment en què el sensor va parar de funcionar (hi havia també un equip de bombers forestals de la Generalitat Valenciana mesurant el cabal, que va ser retirat a primera hora de la vesprada del fatídic 29 d’octubre).

“L’esdeveniment en tot cas ha sigut catastròfic. Si el cabal observat en l’estació d’aforaments (Poio A3) ha sigut de 2.000 m³/s, i posem una incertesa subjectiva a l’estimació del període de retorn, amb seguretat la dada observada està entre 1.000 i 3.000 anys”, explicava a elDiario.es Félix Francés, director del model hidrològic que va estimar les zones potencialment inundables del barranc del Poio, en el reportatge ‘La DANA obliga a redibuixar el mapa de l’Espanya inundable: pugen a dos milions els habitatges en risc’.