Podem, un espai polític propi a Catalunya

Podem ha arribat a Catalunya per quedar-se. Els resultats obtinguts a les europees, sumats a la tendència que assenyalen algunes enquestes —l'última d’El Periòdico els dóna fins a 9-10 escons al Parlament—, fan pensar que la formació de Pablo Iglesias tindria un espai polític propi a Catalunya. Fonts del seu grup impulsor es mostren prudents de cara la irrupció formal en el mapa polític català, una incògnita que no es resoldrà fins a la tardor. Ara bé, hi ha una hipòtesis inicial de sortida força compartida entre els cercles que vertebren la formació. Com diu Beatriz Rilova, una de les portaveus, “creiem que hi ha gent a Catalunya que en unes eleccions autonòmiques no acudiria a les urnes a no ser que ens hi presentem nosaltres”.

Aquesta declaració ens porta a pensar que Podem es nodriria d’un perfil de votant abstencionista, malgrat que des d’un inici, semblava que Podem podia ser una competència per a l’esquerra alternativa catalana. “No hem vingut a dividir l’esquerra, en tot cas a contribuir a aglutinar-la”, explica Rilova, que veu en l’emergència de la seva formació l’oportunitat de bastir un ampli bloc de les forces que aposten per un canvi social democràtic i contrari a les polítiques d'austeritat.

De fet, amb les dades del vot de les passades eleccions europees a la mà, es pot deduir, també, que malgrat l’inevitable pessic a l’esquerra alternativa catalana el motí vindria d’altres feus. A Catalunya cridava l’atenció el bon resultat de Podem en zones històricament cobertes pel PSC i, més recentment, per Ciutadans. És el cas de Torre Baró (on Podem va aglutinar el 10,3% del vot), l’Hospitalet (10%), Canyelles (9,2%), El Prat (9%), Ciutat Meridiana (8,3%), Viladecans (8%), Sant Boi de Llobregat (7,8%) o Cornellà (7%); en comparació amb altres zones de tradició catalana, com a Girona (2,4 %) o Lleida (2,2%), amb resultats més discrets.

Unes dades que segons el professor de sociologia de la Universitat de Barcelona (UB), Josep Maria Antentas, obren un escenari interessant. “L’auge de Podem no va en detriment de formacions com la CUP o ICV-EUiA, per tant, no estem davant d’un escenari de competència directa, sinó més aviat sembla que Podem podria ser un element complementari”.

Un electorat al marge del debat sobiranista

Tal i com explica el professor Antentas, el fenomen de Podem a Catalunya “agafa un electorat i una base social majoritàriament jove i de barris de majoria castellanoparlant”. Un altre analista, el consultor polític David Espinós, en destaca el “llenguatge clar” de la formació, que ha substituït “l’eix esquerra-dreta per un de molt més nítid i sense tanta càrrega ideòlogica: l’eix dalt-baix”. Una part del votant de Podem no s’hauria polititzat a través de l’activisme polític o dels moviments socials, sinó que haurien connectat amb la formació a través dels mitjans de comunicació. “Hem après alguna cosa del 15-M i hem jugat les nostres cartes assumint que, ara per ara, vivim en una societat mediàtica que necessita perfils i lideratges clars”, admet Rilova.

De fet, cal tenir en compte que en les zones on millors resultats obté Podem són precisament aquelles en què més es té com a referència els mitjans de comunicació estatals. Aquesta base social, segons Antentas, és “poc sensible al catalanisme” i està “poc integrada” en el debat entorn de la consulta. En aquest punt, hi ha qui creu que Podem no farà cap favor al procés sobiranista —sobretot arran de l’hostilitat que ha mostrat en aquesta qüestió l'eurodiputat Carlos Jiménez Villarejo—, però fonts del partit matisen la posició de l’exfiscal anticorrupció. “A la formació hi ha pluralitat de posicions, però el que està aprovat per més de 1.245.000 persones és que som partidaris del dret a l’autodeterminació dels pobles”, explica Rilova.

El professor Antentas introdueix en aquest punt un factor interessant: “Podem pot ser un actor que contribueixi a ampliar la base social favorable al dret a decidir a Catalunya connectant amb sectors poc sensibles en aquesta qüestió”. Si fos així, Podem s’erigiria per a un sector de la població d’arrel castellana en un pol alternatiu a Ciutadans o, com destaca Antentas, fins i tot en un “fre”. I és que més enllà dels drets nacionals, el partit d'Iglesias ubica el debat sobre el dret a decidir en una lògica de radicalitat democràtica que, tot i no ser nova, podria convidar nous perfils al bloc partidari de la consulta.

Qui lidera la confluència?

Mentre arriba la confirmació, o no, sobre la irrupció oficial de Podem, la formació estudia tots els escenaris possibles. Un d’ells passa per un dels termes que més estan sonant les darreres setmanes: la confluència. Rilova, creu que cal “generositat i humilitat” per afrontar aquest repte i anima als diferents processos d’esquerres a treballar per “objectius comuns”. En aquest sentit, l’analista David Espinós posa damunt la taula el paper “aglutinador de vot” que podria jugar Podem, mentre que Antentas creu que “caldrà articular un ampli bloc favorable a una ruptura democràtica amb l'actual règim”, si es vol evitar el risc “d'una creixent fragmentació”.

En aquest punt, hi ha en joc qui lidera la confluència. Des de Podem, admeten que, de moment, els contactes només existeixen amb Guanyem Barcelona i Procés Constituent. Aquest últim moviment, per la seva part, ja s’ha posicionat i proposat com a eix vertebrador d’un hipotètic bloc ampli. Tot i així, Rilova admet que, com a mínim mediàticament, sembla que ICV-EUiA està en una posició amable en base a un procés aglutinador. Preguntats per aquesta qüestió, els ecosocialistes reivindiquen el paper estratègic que podrien jugar arribat el moment. “La pregunta no és tant com ens condiciona a nosaltres la irrupció de Podem, sinó més aviat si la confluència d’aquests espais pot ser multiplicadora”, ens explica el responsable de comunicació del partit Marc Rius, que demana, però, que la generositat “sigui recíproca”.

Des de les CUP no es veu Podem com una amenaça, tot i que es fa difícil a hores d’ara identificar quin és el sentir majoritari entre les bases de l’esquerra independentista sobre una possible confluència. Fa un mes, Jordi Salvia, deia en aquest mitjà que si bé era cert que “algun dels votants de la CUP els va donar suport a les europees, no hi ha un gran transvasament del vot”. De fet, moltes enquestes sostenen que les CUP triplicarien el seu resultat actual, la qual cosa dóna a entendre que Podem no competiria directament amb ells.

Des de Podem, però, es demana temps per aprofundir sobre possibles aliances, tot i que opinen que, de moment, el debat és “molt abstracte”. Sigui com sigui, i per més apassionant que sigui el moment d’ebullició i emergència que viuen determinats processos d’esquerres, hi ha el risc de que el debat acabi sent massa circular. Les formacions interpel·lades a propòsit de la confluència saben que l’objectiu final és el de canviar els tres governs de dretes –Ajuntament, Generalitat i Estat—, i per arribar a aquest escenari caldrà una dosi de flexibilitat política que no sempre ha regnat entre les esquerres.