La primera setmana de Colau com alcaldessa, entre la revolució i el pragmatisme

La Barcelona d'Ada Colau ja camina des de fa una setmana. I tot i que encara és aviat per treure conclusions, les primeres passes del nou Executiu municipal poden servir de guió per detectar quines seran les prioritats, i alhora les limitacions, de la nova alcaldessa. Res de nou per a Colau i el seu equip que en els dies previs a la investidura ja demanaven comprensió i paciència al seu electorat: “Us demanem que si no ho fem bé ens feu fora, però també que estigueu al nostre costat quan no ens deixin desenvolupar el mandat que ens heu encomanat”, deia Colau en al·lusió, per exemple, al tancament dels CIES, que no depenen del consistori barceloní, sinó del Ministeri de l'Interior.

Precisament participant de la manifestació d’ahir per tancar els CIES, Colau posava el llaç a la seva primera setmana com a alcaldessa. Una setmana que va començar fent el que, com a activista, va practicar durant anys: parar desnonaments; que va seguir amb una decisió d'un alt valor simbòlic: retirant l'acusació de l'Ajuntament de Barcelona contra els vaguistes Isma i Dani; i en la que ha posat el fre de mà a macroesdeveniments propis de la Marca Barcelona d'anteriors governs: com els Jocs Olímpics d'Hivern.

Al barri de Trinitat Nova, en ple districte de Nou Barris, la líder de BComú va debutar com a alcaldessa per calmar els ànims dels veïns que temien pel seu habitatge i va deixar clar quin seria la seva missió al llarg del mandat: “Cap persona pot quedar-se al carrer en una ciutat on hi sobren els recursos”. Unes paraules que van calar profundament en campanya en aquest mateix districte, que concentra les menors rendes de Barcelona i el major nombre de famílies amenaçades amb quedar-se al carrer i, alhora, el principal feu de BComú.

Dies més tard, després de la primera sessió de la comissió de govern, Colau compareixia al costat de la seva mà dreta, Gerardo Pisarello, per proposar solucions estructurals als desnonaments, entre elles reunions amb els representants d'entitats bancàries i la creació d'un cens de nens amb malnutrició. Era el mateix dia en què Barcelona es retirava de la carrera pels Jocs de Hivern, una operació amb origen socialista, i amb estructura convergent, que per a BComú no són una prioritat per raons ambientals i socials, ja que “s'allunya de l’esport de base i del caràcter mediterrani” de la capital catalana.

El canvi de color de l'Ajuntament ha suposat, també, un canvi radical pel que fa a la sensibilitat davant els col·lectius de tall assembleari. Col·lectius i plataformes estigmatitzats sota mandat de CiU i que ara esperen que el nou equip municipal els tracti com a actors actius de la vida pública. En aquesta línia, l'Ajuntament va decidir retirar-se del procés pel qual la fiscalia demanava 8 anys i nou mesos de presó a dos estudiants, Ismael Benito i Daniel Ayyash, als quals s'acusa d'haver participat en actes vandàlics durant la jornada de vaga general del 2012 a Barcelona. L'equip municipal de Trias sol·licitava per a cada un d'aquests estudiants, quatre anys de presó.

Reptes, murs i codis ètics

No obstant això, la irrupció de BComú al consistori no ha impedit que se segueixin produint desallotjaments de centres autogestionats o que segueixin existint conflictes laborals. Una vintena de furgons de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra entraven al cor del barri del Guinardó dimecres passat per desallotjar el centre okupat La Llamborda. La regidora Mercedes Vidal es va desplaçar a la zona, i a peu de carrer va tractar d’intercedir amb els agents, que es limitaven a complir ordenances del jutge. “No és de rebut desallotjar un CSO arrelat al barri, referència del feminisme i propietat de la SAREB”, deia en la nova regidora, indignada però impotent, davant l'actuació policial.

Un altre cas en forma de repte per als de Colau serà salvar el viver social i artístic de Can Seixanta, al Raval, on en aquest cas el seu marge de maniobra estarà condicionat pel marc normatiu que protegeix la propietat privada. Altres conflictes de tipus laboral, com la vaga dels instal·ladors de Moviestar o els acomodadors del Liceu i l'Auditori, també demanen aquests dies accions ràpides per part de la nova alcaldessa, que haurà de lidiar amb murs econòmics, jurídics o polítics, com el cas dels CIES, per ser estrictament coherent amb el seu programa.

Un altre punt calent del incipient camí de Colau és el compliment del codi ètic. I és que bona part del nou equip tècnic de BComú, la majoria nomenats per governs anteriors, quedarà exempt del codi ètic que es va imposar BComú. Colau va explicar que “cal distingir l'estructura tècnica de la política”, és a dir, que els regidors electes i els assessors assumeixin el codi ètic no té per què afectar l'estructura tècnica. D’aquesta maneres, les nòmines de l'ex socialista, Jordi Martí, que serà el gerent de l'Ajuntament; Jordi Campillo, que serà el gerent d'Urbanisme; o Amadeu Recasens, que s'encarregarà de la seguretat, podran superar els 2.200 euros mensuals que fixa el compromís que va assumir BComú.

L'oposició de CiU es busca a si mateixa

Accions de calat ideològic, però també estratègic, com és el cas dels JJOO d'Hivern, han servit de munició per a l'oposició de CiU. Els convergents, amb Xavier Trias acostumant al seu nou -i no tan nou- paper de cap de l'oposició, han acusat el govern municipal de perjudicar els interessos econòmics de la capital catalana. Trias va assegurar que abandonar la carrera per als JJOO era “donar l'esquena” als pobles i ciutats de Catalunya.

L'estratègia de CiU per danyar la imatge de BComú i la seva obra de govern està, encara, en fase de proves. Fracassat l'eix nacional, després que Colau es comprometés amb les principals entitats sobiranistes a donar suport al dret a decidir i a defensar la sobirania del poble català; els convergents busquen nous flancs d'atac. De fet, el grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona va estrenar el passat 13 de juny una compte de Twitter per a aquest ús.

Un dels regidors que pitjor ha paït la derrota de CiU a les urnes, l'ex regidor de Sants-Montjuïc Jordi Martí, que va arribar a titllar el discurs de Colau de “falangista” al seu perfil de Facebook, va registrar una pregunta al ple municipal que no va obtenir el rèdit esperat. Martí va demanar rendició de comptes als de Colau pel seu acte d'investidura, una pregunta que Pisarello va respondre concretant que el consistori havia estalviat uns 15.000 euros en relació a la investidura de Trias el 2011. El major estalvi, segons BComú, venia de la supressió del càtering privat. En total, els actes de dissabte passat van costar 27.500 euros i els de 2011, 42.700 euros.

També entre els socis de BComú, ERC i PSC, que van facilitar la investidura de l'alcaldessa, s'han obert les primeres fissures. Republicans i socialistes han mostrat la seva voluntat d'acompanyar Colau en les accions més compromeses amb la lluita contra les desigualtats, però penalitzaran aquelles decisions que comprometin, al seu parer, el posicionament de Barcelona al món com a gran capital, com és el cas de els JJOO d'Hivern, que les dues formacions van valorar com “precipitada i erràtica”.

El nou consistori ha començat, d'aquesta manera, un camí de quatre anys en què haurà de vèncer tota mena de traves. Moltes internes, com les que es desprenen de la fragilitat numèrica del seu triomf; i altres externes, com els atacs mediàtics que van començar molt abans de la investidura de Colau. El seu èxit dependrà, en gran part, no només de revalidar la confiança dels que la van votar, sinó principalment de ser capaç de seduir a una part dels que no ho van fer. O, com va desenvolupar el filòsof marxista Antonio Gramsci, no canviar les idees per acostar-se al centre, i tractar desplaçar el centre cap a les seves idees. Per aconseguir-ho, BComú necessitarà molta comunicació, humilitat i pedagogia política, el soroll al seu voltant serà terrible.