Una dècada contra la tortura: 6.621 denúncies i 833 persones mortes sota custòdia
La tortura i els tractes vexatoris no només existeixen a Espanya sinó que a més queden sovint impunes. Aquest és el missatge amb què la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura va començar el seu camí i el que torna a posar de manifest 10 anys després. Per testificar aquest fet, la CPDT ofereix xifres reveladores. Entre 2004 i 2014 han validat 6.621 denúncies per tortura i tractes degradants, i han registrat 833 persones mortes sota custòdia de l'Estat. No obstant això, entre 2001 i 2012 les condemnes per diversos fets violència institucional que han comptabilitzat ronden el 10% de les denúncies.
Aquestes dades són “la punta de l'iceberg”, segons explica l'advocat Andrés García Berrio, membre de l'Observatori del Sistema Penal i a els Drets Humans de la Universitat de Barcelona. “En aquells llocs de privació de llibertat on no hi ha vigilància social, hi ha un risc”, afirma. Des de la Coordinadora consideren que, per resoldre el problema de la tortura i els maltractaments, el primer requisit és que la societat i el poder polític entenguin que es tracta d'un poblema greu i que no mirin a una altra banda. L'organització constata l'augment de les denúncies per maltractaments i tortura, que contrasta amb l'escàs nombre de condemnes existents a l'Estat.
“Ara mateix la major part de les denúncies no s'estan investigant de forma adequada”, afirma García Berrio, que considera que la pressió social i lluites com la d'Esther Quintana, que va perdre un ull pel tret d'una bala de goma, “ha aconseguit trencar alguns silencis”. “Però”, argumenta, “s'ha de tractar aquest problema amb la serietat que mereix i des dels poders que poden fer que canviï”. La Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura organitza aquest divendres i dissabte unes jornades per celebrar els seus 10 anys al Col·legi d'Advocats de Barcelona.
Prioritats: Protocol d'Istanbul, frontera sud i fi de la incomunicació
La coordinadora es marca per al futur tes objectius prioritaris: aconseguir que les autoritats judicials es comprometin amb el protocol d'Istanbul, que es compleixi la legalitat a la frontera sud i acabar amb la incomunicació en les detencions. Derogar els règims d'incomunicació ha estat una lluita històrica per als col·lectius de drets humans que, encara que sembla que està lluny d'aconseguir-se, és una recomanació compartida pel Subcomitè per a la Prevenció de la Trotura de l'ONU i el Comitè Europeu per a la Prevenció de la tortura.
Precisament aquest últim organisme, dependent del Consell d'Europa ha emès informes reiterats que treuen els colors a Espanya. El 2013 el Comitè Europeu va denunciar maltractaments en presons, centres d'internament d'estrangers i comissaries. Aquell informe, especialment dur, recollia els testimonis de 10 detinguts que asseguraven haver rebut cops i puntades de peu, haver estat sotmesos a la tortura de “la bossa”, o haver estat víctimes d'agressions sexuals per part de membres de la Guàrdia Civil durant el règim d'incomunicació. El Comitè va assegurar també que totes les detencions amb incomunicació fetes per l'Audiència Nacional durant el període analitzat, els 5 primers mesos de 2011, havien estat autoritzades per un jutge que no aplica les salvaguardes recomanades.
El segon objectiu de la Coordinadora és que les autoritats judicials es comprometin amb el Protocol d'Istanbul, utilitzant el seu manual per provar la situació de tortura. “Istanbul és un protocol per determinar si hi ha tortura o no, ia l'Estat espanyol és un desconegut”, explica García Berrio, que considera que no s'aplica perquè “no hi ha un interès real” per part de les autoritats respecte a aquests casos . Per això, l'advocat i portaveu de la Coordinadora a Catalunya considera que és “absolutament necessari” un compromís per part del CGPJ i de la fiscalia, “igual que hi ha en altres àrees com la violència masclista o la sexual”.
Finalment, la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura posa l'accent sobre la frontera sud de l'Estat. “És molt urgent que l'Estat compleixi la legalitat a la frontera”, explica García Berrio, “han de cessar les situacions de maltractaments i tortura, a banda i banda de la tanca”. La CPDT considera responsables a la UE i Espanya dels mals tractes que reben els migrants retornats de forma irregular al Marroc. “L'Estat Espanyol té convenis econòmics amb el Marroc que podria utilitzar per pressionar”, indica l'advocat, “però no fa res per garantir els drets dels immigrants a la zona Marroqui”.
10 anys de lluita contra la tortura
La CPDP agrupa més de 40 entitats i va sorgir fa 10 anys arran de la instauració el 2002 del protocol de la Convenció contra la Tortura. Aquest protocol obligava als estats signants a crear mecanismes nacionals de prevenció de la tortura, basats en els principis de París: independència, transparència i participació de la societat civil. Després de dècades de lluita contra la tortura i els maltractaments, això va disparar les expectavias dels col·lectius socials que treballen sobre els drets humans, creant el 2004 la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura.
Malgrat les bones expectatives, la majoria d'objectius no han estat assolits, segons el parer de la CPDP. A Espanya, per exemple, es va optar per no crear un organisme propi i es va designar com a mecanisme nacional de prevenció contra la tortura a l'oficina del Defensor del Poble. “Un dels primers acords d'aquests mecanismis ha estat desfer-se en els seus acrònims de la” T “de tortura, i ara s'autodenominen mecanismes nacionals de prevenció (MNP)”, lustra Jorge del Cura, membre de la Coordinadora. La valoració de la CPDP sobre la tasca del Defensor del Poble en aquests últims anys és negativa. “Actualment el Protocol Facultatiu ha perdut la majoria de les característiques que es buscaven amb el seu desenvolupament”, assegura Del Cura.
La Coordinadora celebra els seus 10 anys amb unes jornades al Col·legi d'Advocats de Barcelona. Les ponències s'estructuraran en tres blocs: la realitat de la tortura i els maltractaments a l'Estat espanyol, la repressió de la dissidència i els instruments de mecanismes de la prevenció i la denúncia de la tortura. A més es presentaran les conclusions de l'informe “Incomunicació i Tortura al País Basc”, que analitza 45 casos de tortura sota l'aplicació del Protocol d'Istanbul, que mesura la consistència i veracitat dels testimonis.
