Els vaixells que dominaven el mar
Fitxa: Navili de dos ponts i vuitanta canons, amb eixàrcia però sense veles. Obra viva de color vermell, obra morta en ocre i àmplia franja negra a la línia de flotació. Cebadera al bauprès. El mascaró és un lleó coronat. Últim quart del segle XVIII.
A babord hi ha el San Antonio, un xabec rodó de guerra armat amb 28 canons. Per estribord, a escassa distància, hi ha una corbeta. Al capdavant sorgeix el majestuós flanc d'estribord d'un bergantí goleta. El que apareix en el centre de l'escena, el que podria estar a mercè dels canons dels vaixells que el flanquegen, és el més poderós: un navili de dos ponts i vuitanta canons, un vaixell que va constituir l'espina dorsal de les flotes de guerra a la fi del segle XVIII i principis del XIX, quan dominaven tot el panorama militar.
A la proa llueix com a mascaró un lleó rampant, figura clàssica dels vaixells de guerra de la corona espanyola. En aquest cas, disposa d'aparell rodó, ja que els navilis de línia portaven aquest tipus de veles, pals i caps, un dels més clàssics i poderosos, que solia diferir de les fragates mercants pel seu menor nombre de vergues (pals transversals) en cada pal. Una qüestió de simple economia. El navili armava una vela civadera que s'enverga en una perxa creuada sota el bauprès (el pal que emergeix gairebé horitzontal des de proa) i que va ser substituïda a finals del segle XVII per flocs (veles triangulars), el que pot donar una idea de la seva edat.
Així és aquest navili que es conserva al Museu Marítim de Barcelona, a les Drassanes Reials. Un extraordinari i cuidat vaixell de fusta que en haver estat desproveït de veles deixa al descobert els centenars de caps que componen la seva eixàrcia. Centenars de caps els noms dels quals van haver d'aprendre els alumnes de l'escola nàutica d'Arenys de Mar que van tenir aquest vaixell com a model. Perquè aquest vaixell que sembla tan autèntic és, en realitat, un model a escala: té 3,88 metres de llarg, 1,65 metres d'ample i 3 metres des de dalt del pal major fins a la quilla.
Les millors embarcacions del segle XVIII
El model de navili de l'escola d'Arenys -juntament amb la de Barcelona, la més important de Catalunya en els segles XVIII i XIX- és una de les joies del Museu Marítim de Barcelona, que ho va exposar el 1989 a la mostra “La navegació a Catalunya al segle XVIII”. El navili està ara a la reserva del museu, flanquejat per altres maquetes de vaixells. Algunes pertanyen a escoles nàutiques i altres són maquetes de drassana que després es convertirien en realitat, com un navili de 80 canons, probablement construït a l'Havana, que està a només quatre metres, a partir del qual es van construir vaixells de l'armada espanyola com Rayo y Fénix (1749), San Vicente (1768), San Nicolás (1769), San Rafael (1771), San Eugenio (1775), Neptuno (1795) i Argonauta (1798).
El navili d'Arenys té a estribord el xabec rodó de guerra San Antonio, excel·lent peça del segle XVIII que ha estat exposat a París i també al Museu Marítim i que ha estat ja restaurat en diverses ocasions en els tallers del museu. Perquè l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona destina una part a taller de restauració, no només de maquetes sinó d'embarcacions de major port. Sota els arcs gòtics, el taller ocupa una sala allargada que dóna al passeig de Josep Carner i les seves àmplies vidrieres permeten observar des del carrer com els mestres d'aixa restauren les embarcacions amb tècniques i materials de segles enrere.
El San Antonio fa més de tres metres d'eslora total i va aparellat de pollacra: el trinquet i el major armats amb tres vergues (major, velatxo i gabia) i el de messana amb dos vergues (sobremesana i galindó) més una llatina. La seva perfecció és tal que pot treballar pràcticament tot l'aparell.
Els models d'escola no es corresponien necessàriament amb vaixells reals, però entre la documentació que conserva el Centre de Documentació Marítima del Museu Marítim hi ha una anotació corresponent a un xabec de 46 tones, aparellat amb pollacra, de nom San Antonio..., encara que no s'ha pogut constatar, malgrat les coincidències, que el model d'Arenys sigui la rèplica d'aquest vaixell.
Preparats per afrontar qualsevol situació
Camil Busquets i Vilanova i Enric García Domingo, que en el seu llibre 'Velers' documenten aquests vaixells, subratllen la importància dels models d'escoles nàutiques perquè la formació pràctica es considerava tan important com la teòrica i vaixells com els d'Arenys tenien unes mesures i un grau de perfecció que encara avui sorprenen.
L'alumne es familiaritzava així amb el complex lèxic mariner i amb l'ús de l'aparell, en la seva major part practicable de la mateixa manera que en les embarcacions autèntiques. Només cal llegir alguna de les novel·les de Patrick O'Brian per constatar les particularitats de les maniobres, el velam i la cordam. Podia causar una certa sorpresa que en una escola per formar marins mercants es practiqués també amb un vaixell de guerra com el navili de dos ponts i vuitanta canons d'Arenys, però com constata Camil Busquets, qualsevol marí es podia veure en la tessitura de navegar en un vaixell de guerra.
Avui, els simuladors han substituït aquests models d'escola. Però l'objectiu no canvia: estar preparats per al treball en la mar i saber afrontar qualsevol situació, fins i tot aquelles que és probable que no arribin a viure mai.
