Antiseparatisme mediàtic

No he triat eixa paraula tan demodé que encapçala el text perquè m'agrade. Recorda unes èpoques superades, però el debat del procés sobiranista català les porta novament a l'actualitat.

Veig les reminiscències del “antes roja que rota” en el tractament mediàtic que, dia rere dia, rep el que en els informatius de TVE-1 (a priori, la de tots, és a dir, també la dels nacionalistes perifèrics) el que ja s'ha batejat, de manera poc casual, com “desafío soberanista”. Poques coses hi ha menys asèptiques que el llenguatge. En este cas, ni s'han amagat. La terminologia emprada és prou contundent. És com la contumàcia de dir Àrtur Mas de manera sistemàtica, entre el menyspreu i la mala fe. Segur que Schweinsteiger és més fàcil de pronunciar... Eixe és el respecte de determinades instàncies de l'Estat per certes llengües cooficials.

Qui tracta de mirar estes qüestions amb ànim d'objectivitat veu que estes retòriques bandegen el caràcter d'adversaris que seria desitjable per als contendents i es posicionen, clar i ras, en un marc d'enemics. I resulta notori per quins han pres partit els mitjans de comunicació que paguem entre tots.

Per això, no m'estranya gens, tot i que tampoc vaig a aplaudir-ho, que la TV3 també destaque –no calen anàlisis molt fins per comprovar-ho- per oferir una informació molt esbiaixada del tema. Més enllà del partidisme proverbial de les emissores públiques i de la inversió en els seus consells assessors dels criteris de meritocràcia, hi ha una qüestió evident de compensacions. Només cal comparar la quantitat d'aparicions dels partits involucrats en els mitjans de comunicació estatals. A més a més, els sistemes de mitjans de comunicació audiovisuals de totes les autonomies ja tenen per se una superioritat aclaparadora de les agendes més centralistes.

En definitiva, les últimes fases de la dinàmica política catalana han estat marcades per un desplegament indissimulat i contundent de les forces de l'Estat, tot i la proporcionalitat pregonada. La UDEF i el FLA han ballat al ritme dels tempos ordenats per les més altes autoritats de l'Estat. Els mitjans de comunicació, per tant, no anaven a ser una excepció, tot i que el seu maniqueisme també té l'efecte contrari al desitjat pels qui maquinen les seues estratègies: la fàbrica d'independentistes.

Vist el dèficit d'objectivitat de l'escena mediàtica espanyola, als de la CUP els toca ara el desfogament domèstic. I pinça serà lo més bonic que s'insinue...