La meitat dels fallers volen una Junta Central independent de l'Ajuntament de València

El món de les Falles es troba dividit quant al model idoni per a gestionar la festa, en concret, en la relació que ha de tenir Junta Central Fallera (JCF) amb l'Ajuntament de València.

Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen de l'Enquesta sobre la Percepció Social del Col·lectiu Faller, els resultats del qual ha presentat aquest dimarts el regidor de Cultura Festiva i president de JCF, Pere Fuset.

L'edil ha recordat que l'informe, encarregat a Investgroup, forma part del pla estratègic de les Falles aprovat després de la seua declaració com a Patrimoni de la Humanitat, i que en ell han participat 963 fallers majors d'edat, mitjançant entrevistes personals realitzades a peu de carrer en tots els districtes de València.

Fuset ha explicat que l'únic requisit exigit per a participar en l'enquesta ha sigut haver sigut faller en l'últim any i que el 87% dels fallers requerits han acceptat respondre a les preguntes, i d'ells, un 99,6% han contestat a totes les preguntes.

Quant als resultats més cridaners, destaca que el 48% dels enquestats advoquen per la separació de Junta Central Fallera de l'Ajuntament de València, mentre que el 48,9% prefereixen que l'organisme seguisca depenent de l'Ajuntament.

Aquest tema serà un dels temes que es debatrà en el congrés faller que ha plantejat Fuset si, tal com ha proposat, l'assemblea de presidents accepta convocar-ho després de l'estiu.

D'altra banda, entre els problemes més importants de la festa, el 47,7% dels enquestats assenyala als veïns (incomprensió, poc respecte, problemes, conflictes i poca col·laboració), el 23,1% l'economia, el 17% la dificultat per a obtenir permisos municipals, el 15,3% escasses ajudes i subvencions i el 13,4% horaris, limitacions i restriccions.

Quant al grau d'acord sobre possibles canvis a realitzar en el món de les Falles; el 91% dels enquestats creuen que cal incrementar la participació en la presa de decisions mitjançant consultes directes al faller; el 86% considera que s'ha d'utilitzar materials respectuosos amb el medi ambient en la construcció dels monuments; el 86,4% s'oposa al fet que s'avancen els horaris de tancament de les revetles; el 84% es mostra favorable al fet que es realitze un congrés faller; el 71% s'oposa al fet que s'avancen els horaris dels castells a les 23.00 hores; el 70% s'oposen al fet que es retarden les dates de muntatge de les carpes falleres; el 68,3% s'oposa al fet que la data de la cremà es trasllade al tercer diumenge de març; el 45,2% es mostra favorable al fet que els homes també puguen formar part de les Corts d'Honor de les Falleres Majors de València, enfront del 43,5% que estan en contra (la resta “ni d'acord, ni en desacord”).

A nivell sociològic, el 73,3% dels fallers se senten tan valencians com a espanyols, el 17,5% més valencians que espanyols i el 5,6% més espanyols que valencians (la resta assenyala “altres opcions”).

En matèria religiosa, el 19,3% s'identifiquen com a catòlics practicants, el 55,2% com a catòlics no practicants, l'1,8% com a creients d'una altra religió, el 12,6% com no creients, i el 10,2% com a ateus (la resta “no sap, no contesta”).

Quant a la llengua, el 37,8% dels fallers parle sempre o quasi sempre en castellà i a voltes en valencià, el 30.9% parla igual en valencià que en castellà, el 20,2% solament parla en castellà, el 10,9% parla en valencià sempre o quasi sempre i a voltes en castellà, i el 0,1% solament parla en valencià.

Finalment, quant a orientació política, el 22% se sent més identificat amb el PP, el 18,9% amb el PSPV, el 12,6% amb Compromís, l'11,1% amb Ciutadans, el 6,4% amb València en Comú (Podem) i el 2,6% amb Esquerra Unida, entre els més representatius.

Davant unes eleccions, al 22,3% dels fallers enquestats els agradaria que guanyara el PP, al 20,6% el PSPV, al 15% Compromís, al 10,1% Ciutadans, al 7,1% València en Comú (Podem) i al 2,3% Esquerra Unida, entre els més resultats més representatius.

El 45,4% dels fallers es defineixen de centre esquerra o d'esquerres, el 21,5% de centre i el 25,7% de dretes (la resta “no sap, no contesta”).