“L’assemblea de presidents no es pot convertir en un focus de pressió política de la dreta davant de l’esquerra que governa ara”

El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València i president de Junta Central Fallera, Pere Fuset, afronta les seues terceres Falles com a màxim responsable de la festa, que ja ha començat a ocupar els carrers de València, després d’un any convuls en què va arribar a abandonar les assemblees de presidents davant la pressió política contínua que exercien uns quants dirigents fallers envers la seua persona. Sobre aquesta qüestió, sobre les mesures de seguretat extraordinàries o sobre l’avanç de la visibilització de la dona en la festa, ha reflexionat amb eldiario.es.

Estan sent unes Falles marcades per unes mesures extraordinàries de seguretat, com creu que estan funcionant i com s’han acollit?

Nosaltres hem de ser màxims col·laboradors i disciplinats amb el que marquen les forces de seguretat. En aquest cas estan coordinades la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, la Policia Local, els Bombers i Protecció Civil, que han arribat a una sèrie de conclusions i hem d’acatar-les. Entenc les molèsties que poden suposar, però crec que tots hem d’entendre les molèsties que podrien suposar en el cas que no existiren. Per tant, màxim respecte i comprensió. Si cal fer pedagogia, caldrà fer-ne, però per descomptat esperem que no es demostre mai que són imprescindibles.

La mascletà és un dels actes que més afectat ha estat per aquest tema, creu que el futur passa per traure-la de la plaça de l’Ajuntament?

Jo crec que cal evitar-ho a tota costa. La plaça de l’Ajuntament és el lloc idoni per a les mascletades, és considerada per tots els pirotècnics com la catedral de la pólvora i, per tant, crec que es buscaria qualsevol mesura abans que traure-la de la plaça de l’Ajuntament. No m’agradaria ser el regidor que prenguera aquesta decisió, per tant crec que enguany el que s’ha fet és buscar vies d’evacuació que fins ara no existien i que poden beneficiar en el cas d’haver-hi qualsevol tipus d’alarma, fins i tot una falsa alarma que puga produir una desbandada o una evacuació. Per descomptat la prioritat és mantenir-la a la plaça de l’Ajuntament.

Les forces de seguretat van insinuar o van recomanar en algun moment la

conveniència de canviar la mascletà d’ubicació?

No, han suggerit altres coses que em semblaven una mica surrealistes, com proporcionar tiquets per a controlar l’aforament, però s’ha vist que no és l’opció.

A pesar del gran dispositiu de seguretat que està havent-hi, els hostalers i els comerciants s’han queixat de la venda ambulant i del tancament d’alguns carrers. Prendran alguna mesura sobre això?

No són la Junta Central Fallera ni la Regidoria de Festes les competents en la matèria de venda ambulant, però sí que em consta l’esforç que fa la Policia Local en aquest sentit. També entenc que amb els efectius de què es disposen i amb els que s’ha aconseguit portar extra d’altres ciutats, tenint en compte a més que amb la taxa de reposició de Montoro no es pot contractar més gent, està fent-se la màxima faena possible.

També s’ha apostat per la seguretat amb la reubicació d’unes quantes carpes i falles per a permetre el pas de vehicles d’emergència. No era una casa que havia d’haver se fet fa anys?

Açò ix a partir d’agost en el moment en què es produeixen els atemptats de Barcelona, es produeix una reunió de la Junta de Seguretat i és ací que es determina avançar en aquesta direcció. Al setembre ja es va comunicar a les comissions falleres que es produirien més avisos. La veritat és que, veient el dispositiu, un té una noció de seguretat més gran que la que podia haver-hi en el passat. Mai no passa res fins que passa, afortunadament mai no ha passat, i esperem que no passe mai, perquè no quede demostrat que era necessari.

S’ha fet molta insistència en les campanyes en favor de la inclusió i de la igualtat, però a diferència del que ha passat en altres festes, com la Magdalena, no hi ha hagut una campanya de conscienciació per a prevenir les agressions sexuals. Per què?

Això no és del tot així, la Regidoria d’Igualtat ha fet una campanya de visibilitat de la qüestió de la lluita contra la violència de gènere amb aqueixos adhesius de ‘casal faller lliure i segur de violència masclista i lgtbfobia’ i després hi ha hagut una altra campanya més global en què juntament amb la lluita contra l’homofòbia també es parla de la lluita contra la violència masclista i es parla també de la inclusió pel que fa a la diversitat, fins i tot per primera vegada el mateix ban de Falles, en la part final, fa al·lusió explícita a la violència de gènere. El que sí que és cert és que, a diferència d’altres festes en les quals sí que hi ha dades significatives de repunt d’agressions sexuals, en les Falles això no passa. Per tant, la manera de tractar-ho és més àmplia, més transversal i no d’una manera tan específica, perquè no hi ha un problema específic.

Seran aquestes Falles una mena de test per a plantejar que es mantinga la Cremà el tercer dilluns de març?

Si m’ho pregunten a mi, no ho crec, no és la meua intenció i no ho compartisc, perquè sóc tradicional i m’agradaria que la Cremà es mantinguera el 19, encara que és ben cert que en el seu moment abans va ser el 18 i podria variar, però no és el meu desig, ni crec que siga el de la majoria del món faller. En tot cas, crec que, quan es va plantejar, es va fer malament, perquè es va plantejar més des de l’interés turístic que des del descans i la conciliació dels veïns, i en aqueix sentit sí que és interessant que qualsevol veí de València, siga faller o no, tinga festiu per a poder gaudir la festa o per a poder minimitzar els efectes que té sobre el descans.

Llavors, no obrirà un debat després de Falles en aquest sentit?

No seré jo qui l’òbriga, no en tinc la intenció.

Està sent un exercici marcat per la visibilització de la figura de la dona en la festa. Creu que hi ha discriminació o masclisme en les Falles?

Jo crec que n’hi ha en la societat, no en les Falles. Les Falles no són el problema, són un símptoma. Les Falles no som ni millor ni pitjor que la societat que reflectim i, si en la societat en què vivim hi ha masclisme i discriminació, per tant en qualsevol àmbit hem de lluitar per visibilitzar la igualtat i aconseguir una igualtat real. Es fa en la música, es fa en la política, en les empreses amb els plans d’igualtat, i per què no fer-ho en la festa de les Falles? No crec que siguem l’infern de la desigualtat, però tampoc som l’oasi de la igualtat. És un terreny en què no s’havia treballat i cal fer-ho.

I de quina manera s’hi treballarà?

Des de Junta Central Fallera el que estem tractant en els últims anys és de donar visibilitat a les dones en àmbits de la festa que han estat associats al gènere masculí. Hem vist dones cantant l’himne, dones com a locutores, hem vist dones com a mantenidores, dirigint bandes de música i l’entrada de bandes, hem vist dones en la setmana gran de les Falles com a pirotècniques i no sols el dia 8, i així en nombrosos àmbits.

Però el Consell de la Dóna va parlar d’estudiar unes línies d’acció.

Aquest és un organisme de participació ciutadana en què les entitats que treballen en l’àmbit de la dona, des de les mestresses de casa Tyrius fins a entitats feministes, han plantejat una sèrie d’inquietuds que s’analitzaran en un estudi que està coordinant aqueix Consell de la Dóna, que és més o menys l’equivalent de l’assemblea de presidents de falla en l’àmbit de les entitats feministes, i, per tant, tenen el meu màxim respecte. Si s’analitza el paper de la dona en la política, en l’economia, en l’esport o en la moda o en el cine, per què no fer-ho també en l’àmbit de les Falles? Crec que és normal i, fins i tot, ja era hora que hi haguera aquest interés mutu de les entitats feministes col·lectivament per la festa. Formem part de la societat i com un altre àmbit més cal analitzar-ho.

En aquest informe hi haurà referències a la manera com s’han tractat en aquestes Falles les escenes dels monuments relacionades amb dones?

Crec que és el mateix Consell de la Dóna el que haurà de dir-ho, perquè és el que ha encarregat l’estudi, però és probable que així siga. Sí que crec que, de la mateixa manera que s’analitza la imatge que es dóna de la dona en la moda, en la televisió, en la música, en qualsevol àmbit, doncs, òbviament en les Falles es pot analitzar sense que ningú s’haja d’escandalitzar. També en els monuments fallers. Segurament hui en dia algun esquetx de Martes y Trece dels anys 90, que al seu moment va ser molt aplaudit, potser ara mateix no faria tanta gràcia. Jo crec que en les Falles també hem vist aquesta evolució i estic convençut que, quan s’analitze, per molt que s’hi troben coses millorables, també comprovaran com les falles han anat evolucionant al mateix ritme que la societat.

En aquesta línia, creu que s’ha de modernitzar o actualitzar el paper i el protocol de la fallera major de València i de la seua Cort d’Honor?

A mi m’encantaria, però és una decisió que no em correspon només a mi, sinó al mateix col·lectiu faller i crec que hauria estat interessant convocar el congrés faller, que és l’únic que pot canviar el reglament actual. Per la meua banda crec que des de la JCF està fent-se el màxim esforç per això i per a mostrar que al final la fallera major i la Cort d’Honor no deixen de ser una altra cosa que representants de la festa, ambaixadores de la festa, però xiques joves que tenen l’edat que tenen i que tenen les inquietuds que tenen, i, per tant, crec que és interessant que se les puga veure en situacions de naturalitat, com les vam veure ballant Revolución Sexual, que han agafat quasi com a himne enguany i sobretot poder donar la seua opinió. Una cosa de les coses que més valore de Rocío és que ha agafat molt bé aqueixa responsabilitat i ja és ella, fins i tot, la que sol·licita poder intervenir en els actes per a dir-hi la seua, que és una cosa que fins ara no passava.

En quina mesura li agradaria que fóra aqueixa evolució?

L’any passat, amb tota la controvèrsia, potser es va eclipsar que el que vam fer va ser derogar unes normes de protocol que estaven vigents molts anys, des d’anteriors equips, i hui en dia no hi ha més norma que el sentit comú, per tant, jo crec que la clau és naturalitat i responsabilitat, jo crec que es pot combinar perfectament. La Cort d’Honor i la fallera major no deixen de ser el reflex d’una festa i, per tant, no ha de ser massa artificiós, que tal vegada en el passat ho ha estat.

Us agradaria obrir una mica més el perfil de les falleres majors i les corts, fins i tot donar-hi entrada a homes?

En la meua etapa hem vist la fallera major de més edat de la història i en aquesta cort hi ha xiques de molta més edat que la mitjana. Això no és decisió del president de la JCF, ni de la directiva, perquè al final el jurat l’elegeixen els mateixos presidents i cada un té el seu criteri, però jo sempre els dic quan comença un procés de selecció que ací no es tracta de fer un concurs de bellesa, ni d’escollir la més guapa o la que més diners té. Crec que no ha d’haver-hi cap tipus de barrera. A mi m’encantaria veure dones majors, fins i tot de mitjana edat, en la Cort d’Honor, no hi hauria cap problema.

I homes?

Jo, particularment, crec que seria positiu veure xiquets en la Cort Infantil com ja n’hi ha en altres localitats falleres. Crec que és una cosa que s’entendria molt bé, és una cosa que molta gent em proposa, però que no està a les meues mans, per a això cal un congrés faller que canvie el reglament. Ho he intentat, però no ha estat possible.

Has esmentat el tema del poder adquisitiu. Tots els anys hi ha falleres de la Cort que s’autodescarten com a candidates a fallera major de València pel cost econòmic tan elevat que suposa. Com es pot eliminar aquesta barrera perquè totes tinguen les mateixes possibilitats?

Jo crec que la despesa és una cosa una mica autoimposada socialment. Cal que la fallera major tinga 20 vestits o pot tenir-ne només cinc? L’Ajuntament en proporciona dos precisament per alliberar-les d’aquesta càrrega, però després hi ha mil i una normes no escrites que no estan escrites perquè no són normes, però que socialment s’autoimposen i que moltes vegades limiten la capacitat econòmica. Crec que és més difícil encara de canviar, perquè es tracta de convencions socials i no tant de normatives, llavors és difícil, però crec que és una cosa que es resoldrà el dia que una fallera major es plante i diga: cinc vestits són els que tinc i no m’hi gastaré més diners.

En l’escenari de la Crida es veuen més polítics que falleres. És una cosa que ha passat sempre però. No creus que només hi haurien d’estar les primeres autoritats i que els regidors i altres polítics hi estan de més?

El que sí que és cert és que abans no hi pujaven els vicepresidents de la JCF i ara els vaig demanar que hi pujaren, perquè crec que són protagonistes també i artífexs de la faena que es fa. Em consta que darrere de les falleres majors es posa una cinta que em fa l’efecte que massa vegades se salten.

Però no es plantegen arribar a un acord amb tots els grups per a reduir la presència de polítics en l’escenari d’aqueix acte en què les protagonistes són les falleres?

Bé, és un moment en què la ciutat lliura les claus a les seues màximes representants, per tant és un acte en què el consistori també ha d’estar representat, no és només un acte faller, sinó de la ciutat i es pretén que hi estiga representada la pluralitat de la ciutat. Particularment, jo em sentiria més a gust si estiguera d’alguna manera més localitzada aqueixa presència política i, de fet, la gent ha comprovat que el discurs de l’alcalde és molt més curt, molt més concís per a donar protagonisme a les falleres majors i introduir el discurs de la fallera major infantil, que fins ara no hi participava. Si s’anirà més enllà, el temps ho dirà.

Tornarà a plantejar la possibilitat de convocar el congrés faller?

Jo no. El món faller pot convocar-lo quan vulga, però he passat dos anys sentint que estava negant el congrés faller, i he acabat sentint que el volia imposar. Em sembla de bojos i forma part d’una estratègia d’un grup determinat que l’única cosa que vol és anar a la contra. No m’estranyaria que ara que s’acosta la campanya electoral i les eleccions, aquest mateix grup vulga forçar la convocatòria d’un congrés per a desestabilitzar una mica i posar tensió. Però jo crec que aquest congrés hauria d’estar com més despolititzat millor i no seria una bona idea convocar aquest congrés amb soroll electoral de fons.

Va prendre una decisió difícil al seu moment com va ser abandonar temporalment l’assemblea de presidents. Se’n penedeix o creu que va ser una decisió encertada?

No me’n penedisc. Va ser una decisió difícil, dura, que al seu moment no es va entendre, però va ser necessària i imprescindible. Primerament, per no condicionar el debat sobre el congrés faller, no volia ser l’excusa que les Falles estan polititzades. Es va demostrar que amb la meua absència continuaven estant igual de polititzades, per tant el problema no estava només en qui les presidia. D’altra banda, continue pensant que les Falles no necessiten tenir un polític presidint una assemblea per a funcionar i, fins i tot, el debat sobre la independència de la JCF del poder polític és legítim, lícit i té aspectes positius. També va haver-hi gent que va entendre que era un “ja n’hi ha prou!”, i de fet les assemblees que han transcorregut després del meu retorn han estat molt més tranquil·les. Van entendre que no es pot estar sempre estirant la corda i convertir l’assemblea en el que no és, és a dir, un focus de pressió política de la dreta davant de l’esquerra que ara governa. Crec que la majoria dels presidents no volen això i per això han aconseguit controlar els que marcaven la crispació.

Quin ha estat el seu moment més delicat com a president de la JCF i el més alegre?

El més alegre de segur que està per arribar, però en tinc cíclicament des de l’última Crida fins a cada mascletà. A més, crec que és inoblidable el moment en què els fallers vam arribar a ser Patrimoni de la Humanitat. El més dur, també són cíclics, però cada vegada me’ls agafe amb més filosofia. Pot ser que precisament el moment de la decisió de no presidir dues assemblees, perquè no en van ser més, fóra el més controvertit.

En un altre ordre de coses, sobre l’accident de Vivers amb motiu de la Fira de Juliol en què va morir un operari, creu que l’Ajuntament va fallar en alguna cosa?

A hores d’ara no sóc capaç de dir si l’Ajuntament va fallar en alguna cosa. Caldrà esperar què diuen els informes, però els tècnics afirmen que es va fer tot complint la legalitat. Es tracta d’un accident laboral molt desgraciat en una instal·lació que no depén de l’Ajuntament i que no contracta l’Ajuntament i que l’Ajuntament va autoritzar complint la disposició addicional primera de l’Ordenança de domini públic, que estableix aqueixa via per a autoritzar elements propis com els concerts de Vivers. Òbviament, alguna cosa no va eixir bé per part de les empreses que van contractar la graderia o per part de les mateixes empreses instal·ladores. Més enllà del punt atzarós de l’accident, alguna cosa no va eixir bé i és el que la justícia està investigant en una causa en què de moment no estem citats.

Si la causa avançara i sí que hi haguera citacions, més enllà de possibles responsabilitats judicials, creu que algú hauria d’assumir responsabilitats polítiques?

El que de moment sabem és que sí que s’ha qüestionat que puga haver-hi algun tipus d’error administratiu, però mai responsabilitat penal pel mateix accident. De fet l’informe de la Inspecció de Treball separa molt clarament la qüestió de l’accident amb la qüestió administrativa de si el que hi havia ací era una obra o un servei. Festes adjudica amb un concurs públic la infraestructura de Vivers com a servei, perquè així ens va indicar el mateix Ajuntament que ho férem i aquesta instal·lació és una instal·lació de tercers que s’afig per part dels promotors com un benefici que aporten ells a l’esdeveniment. Si administrativament s’entén que s’ha de gestionar d’una altra manera, es farà en el futur, però per descomptat això no implica una responsabilitat penal en un accident.

Tampoc política, doncs?

No ho crec, perquè no hi ha una decisió política en aquest cas de transigir cap norma. Són decisions tècniques que prenen els tècnics per complir un procediment administratiu. Que és probable, pot ser, que calguera agafar una altra via administrativa per a fer-ho, però en qualsevol cas no hi ha una directriu política que porte aquest cas a la prevaricació, a actuar malament.

Quin recorregut creu que pot tenir la denúncia de l’assessor del PP Luis Salom per pretés fraccionament de contractes per a Expojove?

Només diré que pensa el Salom que tots són de la seua condició. Hi havia una contracta de personal que va caducar, que no es podia prorrogar de cap manera i es va procedir a donar servei amb les vies legals que es van habilitar per al tema. Està tot visat i aprovat de conformitat tant pels secretaris com pel mateix interventor de l’Ajuntament i, per tant, confiem que una vegada aportem la documentació el jutge ho tinga tan clar com s’ha tingut en aquest Ajuntament.