S’estima que el 2050 la població urbana arribe al 75% del global, un procés de concentració que resulta útil per a la planificació econòmica, la innovació i la difusió de coneixement, però que planteja nombrosos reptes socials: com afrontar el canvi climàtic, l’accés a l’habitatge, la provisió de serveis bàsics, la sobirania alimentària, la salut, la seguretat, l’educació, la desigualtat. Concentrar la població implica al seu torn concentrar els esforços per a mitigar els danys que produeix l’existència de la civilització mateixa.
Sobre aquesta base, el Govern valencià impulsa un model per a les ciutats de les pròximes dècades, un document estratègic per a les polítiques públiques. La conselleria de Política Territorial acaba de traure exposició pública el projecte d’Agenda Urbana Valenciana, un document que sorgeix d’un procés participatiu per a establir les bases de l’ordenació territorial amb els criteris de l’Agenda 2030, enfocada a aconseguir una ciutat sostenible, saludable, inclusiva i habitable. El document, que es pot consultar en el web de la Conselleria de Política Territorial o en l’enllaç sobre aquestes línies, emana d’un procés participatiu i aportacions de la Universitat de València, impulsat per la Conselleria de Política Territorial i coordinat amb la vicepresidència segona del Consell, responsable de les polítiques d’habitatge públiques. El termini de participació pública és de dos mesos.
L’agenda incorpora diverses anàlisis sobre el punt de partida i les possibilitats de transformació, una sèrie d’objectius i d’indicadors associats i tots els instruments legislatius aprovats amb relació als objectius, per a ser una mena de guia pràctica. Serà el full de ruta de l’executiu autonòmic i els governs locals per a la dècada vinent, si aquests decideixen alinear-se amb els objectius de desenvolupament sostenible.
El document s’estructura en diversos eixos, arrancant amb la meta econòmica, en què situa l’objectiu d’adaptar l’activitat productiva al territori valencià “com un espai vertebrador d’una economia dinàmica i sostenible capaç de generar ocupació i benestar per a la ciutadania”. Emmarca en aquest eix les polítiques d’ocupació, desenvolupament local ètic, col·laboració entre agents socials, foment de l’economia circular i la gestió de residus.
En el marc territorial, subratlla la necessitat de fer front a l’efecte del canvi climàtic, enfortint un sistema territorial equilibrat que preserve el patrimoni natural i paisatgístic, i transite cap a un escenari de més sostenibilitat en matèries com l’energia, l’aigua, els residus o la reducció de la contaminació. Incorpora també la transició energètica, la cohesió dels serveis públics i les maneres innovadores de governar per afrontar els reptes dels espais urbans locals en el marc de la globalització i de la Unió Europea. Com a eines, proposa, entre altres, dissenyar un pla d’anticipació davant de riscos extrems (inundacions, sequeres, temporals marítims, incendis, onades de calor) i un pla per a la gestió eficient dels recursos hídrics, considerant l’aigua com un factor limitant de futur.
En el marc de la governança, el text advoca per l’impuls dels processos participatius: desenvolupar fórmules per a la gestió compartida dels fons econòmics, garantir els recursos i els mitjans necessaris per a una participació efectiva, afavorir el desenvolupament d’un enfocament comunitari amb una mirada territorial i promoure una interpretació transversal i integrada, fent aquests processos amb una perspectiva inclusiva. Inclou com a accions les de desenvolupar una participació horitzontal i canvis en l’Administració pública, així com millorar la governança en les àrees metropolitanes i fomentar els nivells subregionals per a les iniciatives territorials, a més de fomentar l’associacionisme i millorar la rendició de comptes públics.
En el marc de la ciutat saludable s’estableix el model de ‘ciutat dels 15 minuts’, adaptar els àmbits urbans a les diferents etapes del cicle vital. Traduït en polítiques públiques, implica tindre una xarxa de serveis –escoles, centres de salut i centres socials– a un quart d’hora caminant des de casa. El document incideix en la importància de la planificació urbana amb els criteris de salut i adaptació al canvi climàtic (per exemple, augment de les temperatures i la contaminació) i advoca per dur a terme polítiques de salut basades en la prevenció i en el foment d’hàbits de vida saludable de caràcter comunitari. El model, defensa l’estratègia, “contribueix a millorar la qualitat de vida de la ciutadania, ja que li possibilita tindre més temps lliure en disminuir el temps invertit en desplaçaments, contribuint al seu torn a reduir l’ús del vehicle privat, generar més espais d’ús per als ciutadans, i atorga més importància a les activitats econòmiques de proximitat”.
Pel que fa al dret a l’habitatge, advoca per l’augment del parc d’habitatge públic, siga mitjançant la compra d’actius ja construïts o l’execució de noves promocions d’habitatge, amb atenció especial en la integració d’aquest teixit residencial en els barris; la regeneració i la rehabilitació urbana; el foment del lloguer social per a evitar l’exclusió de grups vulnerables –entre els quals, els joves–, i la planificació del nou habitatge social evitant els processos de segregació i estigmatització associats.
En el marc de la ciutat connectada, l’estratègia planteja reestructurar el sistema de transport públic per a l’optimització del seu funcionament i la seua equitat territorial, promoure el desplegament de les infraestructures en tot el territori i reduir la bretxa digital. És a dir: més línies de transport públic, més freqüències, més connexions entre municipis, desenvolupar xarxes per als vianants i ciclistes i la xarxa de cobertura de telèfon i Internet, amb processos de formació per a col·lectius amb més dificultat d’accés.
El procés, segons la resolució publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, destaca la necessitat de “generar autèntiques infraestructures de confiança entre tots els actors econòmics i socials de la Comunitat Valenciana perquè l’Agenda siga un procés cooperatiu i codissenyat des de la base”. Tot i això, per al Consell continua pendent l’aprovació de la llei d’àrees metropolitanes, anunciada pel president de la Generalitat, Ximo Puig, el 2020.
0