Les eleccions generals i el Govern Valencià (I. El pacte de Botànic va perdre el 20-D)

Ja fa molt de temps del 24-M

Ja fa molt de temps del 24-M¡Què hòstia! Exclamava Rita Barberà abraçada a Serafín Castellano. Era la nit del 24 de maig de 2015. L’expressió resumia el sotrac enorme del PP en les eleccions autonòmiques i el terratrèmol que hi havia hagut en el sistema de partits valencians. El PP perdia la Generalitat i bona part del poder local; el PSPV-PSOE electoralment escanyat es mantenia com a primera força de l’esquerra; Compromís creixia fins a uns nivells desconeguts; entraven Podemos i Ciudadanos en les Corts, i perdia la condició de partit parlamentari Esquerra Unida, per primera vegada des de 1983. L’esquerra (PSPV-PSOE, Compromís, Podemos i EU) sumava 1.355.227 vots. La dreta (PP i C’s) sols 967.733. La distància entre els dos blocs era enorme: 387.494 vots. Això va conduir, amb dificultats, al Pacte del Botànic i a la constitució d’un govern bipartit (PSPV-PSOE i Compromís), amb el suport parlamentari de Podemos (Taula 1).

Moltes de les anàlisis immediatament posteriors a les eleccions insistien en què els resultats eren l’inici d’una nova època, que el PP no es recuperaria en molts anys i que l’esquerra havia conquistat l’hegemonia política al País Valencià per a més d’una dècada, amb el valencianisme com a eix principal. L’única qüestió per determinar en el futur era quina esquerra lideraria la nova hegemonia, la que es titllava de vella i decadent (PSOE i EU) o la que s’autoproclamava nova i ascendent (Compromís i Podemos). Però, això ja queda lluny i el futur, en temps de crisi, dura molt poc.

Arriba l’hivern i el Pacte de Botànic perd el 20-D

Arriba l’hivern i el Pacte de Botànic perd el 20-DEl dia abans que arribara l’hivern (winter is coming, diuen a Joc de Trons, la sèrie de referència de la direcció podemita), 20 de desembre de 2014, van tenir lloc les Eleccions Generals, i la suposada hegemonia electoral de l’esquerra es volatilitzà.

Com és habitual en les eleccions generals la participació electoral augmentà i el vot a partits s’incrementà en 223.539 persones. Fins ací, tot normal. L’extraordinari ve de la comparació entre els resultats de maig (Taula 1) i els de desembre (Taula 2): la dreta (PP i C’s) guanya 295.023 vots, l’esquerra en perd 38.226 i els partits menuts (PACMA, UPyD, PCPE, etc.) perden també 33.226 vots (Taula 2).

La suposada hegemonia de l’esquerra del mes de maig s’havia esvaït. En el debat públic, però, això va passar desapercebut, la mirada es va centrar en considerar un èxit els resultats de Compromís-Podemos. No perquè Compromís-Podem haguera aconseguit ser la força més votada o com a mínim conservara els vots de les autonòmiques. Era un èxit, simplement, perquè havien superat el PSPV-PSOE. El sorpasso, terror dels socialistes i antiga ambició de les esquerres no-socialistes, ja era una realitat.

Això no obstant, el sorpasso tenia un aire de victòria pírrica. Els resultats del 20-D eren bastant dolents per a l’esquerra valenciana. Tant que, amb els vots de desembre i si en comptes d’eleccions generals hagueren estat autonòmiques, la dreta tindria ara 51 diputats i l’esquerra 48, i Presidència de la Generalitat segurament estaria en mans del PP, un partit –cal recordar-ho sempre– amb una lamentable història de corrupció i depredació de la Comunitat Valenciana.

El PP augmentava 179.523 vots, Ciudadanos 115.500, el PSPV-PSOE 22.391 i EU 5.046; mentre Compromís-Podem perdia 65.663 vots i la pràctica totalitat de les pèrdues de la suma de valencianistes i podemites es concentrava a la circumscripció de València (Taula 3).

Ara bé, considerar només les xifres absolutes per a considerar quins són els partits que guanyen i quins els que perden seria un error. No podem oblidar que en les eleccions generals van votar a partits polítics 223.539 persones més que en les eleccions autonòmiques. I, per tant, per a veure la diferència de comportament electoral entre les dues eleccions en termes relatius, caldria considerar el que cada formació política hauria d’haver tret si en desembre s’haguera votat igual que en maig (Taula 4)

Les coses no van anar així, no es van aproximar a la distribució hipotètica que acabem de veure. I si comparem la taula 2 (els vots que els partits van obtenir realment en desembre de 2015) i la taula 4 (els vots que els partits haurien d’haver obtingut amb un comportament mimètic al de maig de 2015) veiem que els únics partits que van millorar sensiblement el seu suport electoral el 20-D van ser el PP, amb 118.762 vots i C’s amb 86.463. Respecte a un comportament similar a maig, EU va retrocedir 4.781 vots, el PSPV-PSOE ho va fer en 25.083 vots i Compromís-Podem en 131.248 (Taula 5).

En l’àmbit estrictament valencià, la pregunta a respondre el pròxim 26-J és determinar si el recompte final de vots s’acostarà als resultats de maig o als de desembre de 2015. O, en altres paraules, si el Govern Valencià eixirà reforçat o debilitat.