Amor o matrimoni

Com vivim en el temps del tot o res, del blanc o negre, de Belén o de Jesulín, ara resulta que a Mónica Oltra no li està permès ser d'esquerres ni demòcrata sense ser independentista. Va tenir l'ocurrència (i és que ella és molt d'ocórrer) d'anticipar al públic d'una cadena de televisió com seria la seua resposta en el cas poc probable que Puigdemont li demanara suport per a formar govern. Ni curta ni mandrosa, la més que “vice” va manifestar la seua incompatibilitat política amb el líder d'una formació clarament vinculada a la retallada de drets i a una de les trames de corrupció més escandaloses del nostre ja de per si corrupte i escandalós mapa polític ibèric. Segons sembla, i llegit, una afirmació com aqueixa la incapacita per a estar d'acord amb aquest mateix veí de Brussel·les en allò que té a veure amb el bon joc del Girona en l'inici de lliga, la quantitat assenyada de llagosta en una caldereta, la insensatesa d'ordenar càrregues policials contra grups de votants pacífics o l'aplicació d'un o un altre article de la sacrosanta Constitució Espanyola.

Com no podia ser d'una altra manera, en la taverna tuitera li van caure cossos de Crist com a pans repartits amb entusiasme pels molts i molt actius croats contra la maleïda “equidistància” que tot ho podreix. Es dediquen aquests perfils a temps complet a desemmascarar a tot, en aquest cas tota, agent oculta al servei del centralisme, l'espanyolitat i la corona, com sens dubte ho és Mónica Oltra. I no és que resulte estrany. Al contrari. No és aquesta la primera vegada que els guardians de la quinta essència del progressisme tot baixant a la dreta (aquí no, més a la dreta) es dediquen a repartir carnets de lluitadors per la llibertat mentre criden a la santa aliança contra l'enemic comú encara que siga aliant-se amb el més comú dels enemics d'aquella ideologia que afirmen defensar.

Segur que a la vicepresidenta botànica ja li han dit allò de “Xica.. això era precís?”. És moment de fer amics, Mónica. S'acosten temps de llistes, primàries i debats sobre amb qui *col·ligar-se o deixar-se de col·ligar. Hi haurà qui pense que allò va ser un gest calculat de la més que probable candidata de Compromís per a neutralitzar els efectes negatius de la vinculació d'una bona part dels quadres polítics de la seua formació amb la causa independentista i de pas, tendir ponts cap a Podemos i el seu electorat. Tal vegada siga cert. O tal vegada siga que la diputada Oltra, que viu atrapada en el cos d'aquesta vicepresidenta, sap que, com allò de dutxar-se amb regularitat, resulta extraordinàriament saludable sotmetre's de manera periòdica a una bona galtada tuitera que et recorde la distància insalvable que separa l'amor del matrimoni.