Aquest blog pretén oferir reflexions útils sobre la planificació i la gestió de la ciutat, sobre la relació entre ideologia i política urbana i sobre la pertinença de nous conceptes i modes. Tot i que aquestes reflexions poden ser també escaients per a ciutats d’ una certa grandària, el blog es centra en la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. No cal dir que els articles pretenen ser una incitació a un debat seriós. Tant de bó si ho aconsegueixen.
Epíleg
Sobre este blog
Aquest blog pretén oferir reflexions útils sobre la planificació i la gestió de la ciutat, sobre la relació entre ideologia i política urbana i sobre la pertinença de nous conceptes i modes. Tot i que aquestes reflexions poden ser també escaients per a ciutats d’ una certa grandària, el blog es centra en la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. No cal dir que els articles pretenen ser una incitació a un debat seriós. Tant de bó si ho aconsegueixen.
El 1998, ara fa la fredor de 22 anys (!!) ,vaig publicar en Tàndem Edicions, per iniciativa de Gustau Muñoz, un petit llibre que duia com a títol La ciutat desitjada. València entre el passat i el futur, unes reflexions que sistematitzaven en part algunes aportacions anteriors sobre el tema publicades des del 1978. El 2011 vaig reprendre la tasca en un paper de caràcter més “programàtic” (València, una ciutat manifestament millorable. Ed. Faximil), que tingué una certa cloenda en València 1940-2014. Construcció i destrucció d’una ciutat (PUV 2015). Ex aequo amb Nestor Novell, després de 3 anys de feina, va veure la llum el 2017 Un nou viatge pel País Valencià (PUV- UA-Alfons el Magnànim). Per últim, gràcies a la generositat de eldiariocv.es, en els darrers anys he anat deixant caure la meua percepció de la ciutat -sempre, per definició, parcialment subjectiva- en una successió de blogs (Suggeriments en do menor, Malalts de ciutat, Minoria absoluta i La ciutat pensada) així com en alguns articles d’opinió.
La sensació -pròxima a la certesa- d’estar repetint amb massa freqüència arguments molt semblants m’anava guanyant terreny. Suposar que les idees són encertades és pura presumpció però que poden influir (molt marginalment) en la realitat, ja pot ser una perillosa quimera. Per si hi mancava algun ingredient en un panorama no massa engrescador, la pandèmia del coronavirus del 2020 ha provocat un absolut trasbalsament i ha omplert d’incertesa el futur en tots els àmbits, incloent lògicament les ciutats en general i la ciutat de València en particular. La decisió d’escriure un epíleg a aquest blog de La ciutat pensada em sembla, per tant, filla de la prudència.
Aprofitaré, però, l’avinentesa per a eixir al pas d’una cerimònia de la confusió a la qual col·labora la propensió a aprofitar que el Pisuerga passa per Valladolid per a traure del rebost l’esfera de vidre i practicar l’endevinació en forma d’oportunismes de tota mena. Com seran les ciutats desprès de la pandèmia és un terreny adobat per a massa ocurrències.
1