La desfeta de la Marina de València

La Marina de València va ser un exemple en Espanya d’aprofitament del terrenys del Port que havien deixat de ser útils per als usos portuaris. El 26 d’abril de 2013 l’Autoritat Portuària de València va cedir a la ciutat els terrenys desafectats de la zona de serveis així com les instal·lacions de la Copa d’Amèrica. Abans en 2003 també s’havien cedit els tinglats 2,4 i 5. L’Ajuntament de València es converteix en titular d’estos bens amb l’obligació de cedir la seua gestió i explotació al Consorci València 2007. Durant estos anys s’ha anat complint el conveni “Balcón al Mar”, firmat per les administracions a l’octubre de 1997, treballant l’estratègia d’obrir la ciutat al mar i la integració del port amb la ciutat mitjançant activitats de caràcter lúdic, cultural, nàutic-esportiu i, sobretot, de formació i innovació, activitats estes últimes que han anat creixent durant els anys. Però la Marina sempre ha patit una espasa de Dàmocles damunt seu: El deute multimilionari, en total uns 420 milions d’euros de les obres inicials, que no va ser sufragat pel govern estatal fins als pressupostos de 2020.

Curiosament el pagament del deute va suposar l’aparició de nous problemes. Per una banda, l’eixida del Ministeri d’Hisenda del Consorci es convertí en un conflicte a l’hora de gestionar la Marina que va abocar a la seua dissolució i a la necessitat de creació d’un òrgan de gestió que el substituiria. D’altra banda van aparéixer temptacions per part del Port de voler re apropiar-se dels terrenys cedits a l’Ajuntament emparant-se en un informe de l’Advocacia de l’Estat que indica que si els terrenys cedits no són emprats per a una finalitat d’utilitat pública o interès social els terrenys poden revertir al Port. Curiosament fins al pagament del deute la utilitat pública era pagar el deute (que no s’haguera pogut pagar mai amb els ingressos de la Marina) però després d’haver-se pagat el deute ja no valien els usos. El informe esmentat va ser refutat brillantment per un altre informe d’un secretari municipal posant diversos exemples de tipus jurídic de la seua inconsistència.

Com ha reaccionat l’equip de la senyora Catalá a esta situació? D’una forma senzillament inesperada, com es demostra en els següents fets: En primer lloc tirant enrere l’adjudicació de l’edifici dels Docks a una empresa valenciana per a la creació d’una centre de dades que creava prop de 600 llocs de treball d’elevada qualificació i col·locava a València en una posició capdavantera pel que fa a intel·ligència artificial com al treball informàtic mitjançant bases de dades en el núvol. Des del PP es qualificà de forma ridícula este centre de dades com un magatzem, com si de caixes de sabates es tractara. No estaria malament informar-se un poquet de tant en quant senyors del Partit Popular!.

Un altre element que posa de manifest el poc interès de la senyora Catalá per la Marina és l’assumpció sense qüestionar del Informe de l’Advocacia de l’Estat que suposa, de facto, que pràcticament totes les activitats que ara s’estan desenvolupant en la Marina haurien de deixar de fer-se o tornar al Port amb el peregrí argument de què no són d’utilitat pública. En definitiva, tot allò que en el seu dia va ser cedit a la ciutat tornaria a les mans del Port.

Però sense dubte el projecte de conveni amb l’Autoritat Portuària se’n duu la palma: L’òrgan de coordinació que ha de substituir al Consorci València 2007 es constitueix sense presència de la Generalitat, l’únic òrgan valencià que podria assumir la gestió de la làmina d’aigua imprescindible per a les activitats esportives nàutiques. No hi ha cap orientació, ni objectius, ni estratègia comuna entre l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària on cadascú va a la seva oblidant escandalosament els objectius d’obrir la ciutat al mar i d’integració el port en la ciutat. Tampoc està prevista cap periodicitat de reunions evidenciant el desinterès pel tema. Així mateix, els ingressos que s’obtingueren de l’administració dels bens queden a discreció i voluntat del propietari del bé que els puga generar sense cap previsió d’una reinversió en benefici comú. Per tant, estem davant d’una proposta per eixir del pas que impossibilita qualsevol acció comuna orientada a uns objectius definits en benefici de la ciutat.

La Sra. Catalá pas a pas està aconseguint llançar per la borda el projecte que havia iniciat Ricard Pérez Casado, que va continuar Rita Barberá i que els governs d’esquerra continuàrem fent avançar. La Marina, projecte en construcció del Balcó al Mar de València s’està privatitzant i buidant totalment de contingut amb les actuacions de l’actual govern del PP-Vox. Haurem de reconéixer-ho, en València anem com els crancs. Cap enrere i cada vegada més ràpid.