La Generalitat i els Fons Next Generation EU

La reunió de la Presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la conferència de Presidències Autonòmiques amb el President del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez, és un fet relevant. Ara caldrà vore si este gest passa a traduir-se en fets efectius, amb l’objectiu que les regions europees puguen participar en la cogestió dels fons europeus i de la cogovernança multinivell.

El futur de la recuperació valenciana, espanyola i europea, només podrà ser efectiu amb les ajudes comunitàries. Per tant, s’ha de concretar de forma efectiva com apliquem la cogovernança i la cooperació. És a dir, passar del centralisme estèril i inoperant a l’aplicació efectiva del principi de subsidiarietat. Només s’ha de vore com la no cooperació amb les autonomies competents en la matèria està provocant un retard considerable en la gestió de l’Ingrés Mínim Vital.

La Unió Europea ha reaccionat bé, tal com i estaven reclamant per a dotar de polítiques keynesianes i en línia amb la nova economia verda per a propiciar la reindustrialització i adaptació de la nostra economia als temps actuals. Per què dic açò? Doncs perquè el passat dia 21 de juliol, els dirigents de la Unió Europea van acordar un pla de recuperació i un pressupost europeu a llarg termini per a 2021-2027, amb un sumatori aproximat d’1,8 bilions d'euros, per a situar Europa en el camí d’una recuperació sostenible i resilient. Un pressupost, consensuat i aprovat en només quatre setmanes, amb dues vies principals: per una banda, els fons Next Generation EU, un nou instrument de recuperació ràpida dotat amb 750.000 milions d’euros, durant el període 2021-2024 i, per l’altra, un pressupost europeu a llarg termini reforçat per al període 2021-2027 d’uns 1,1 bilions d’euros. Una aposta sòlida per la recuperació econòmica i social dels pobles europeus, finançada amb deute emés conjuntament per la UE amb màxima qualificació creditícia, que deixa enrere les polítiques d’austeritat -o millor dit, d’austericidi- de moments anteriors.

Així mateix, la setmana del 12 al 18 d’octubre se celebrà la 140ena sessió plenària del Comitè Europeu de les Regions, l’assemblea dels representants locals i regionals de la Unió Europea que dóna veu directa als ens dins del marc institucional de la UE. Es van dur a terme diversos debats i discussions polítiques al voltant dels mecanismes de resposta de la Unió Europea enfront de la pandèmia del coronavirus, articulats al voltant de la publicació del Baròmetre local i regional anual amb la participació de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la intervenció de la cancellera de la República Federal d’Alemanya, Angela Merkel, entre d’altres. La conclusió principal d’aquestes sessions va ser clara: la implicació de les ciutats i les regions en la superació d’aquesta crisi, com a ens territorials més propers a la ciutadania és fonamental i, per tant, també ho és l’augment de la seua capacitat de gestió directa dels fons de recuperació europeus en projectes arrelats als territoris amb impacte directe en les persones. A més, la Comissió Europea, el “govern executiu d’Europa”, ha demanat la implicació dels governs regionals i locals per assegurar l’eficàcia de les inversions del pla de recuperació en projectes amb impacte econòmic i social directe.

I és què sempre ha estat una qüestió d’escala, de baix cap a dalt. Perquè si una cosa tenim clara és que aquesta crisi no està afectant a totes les regions europees per igual. Ja que, malgrat que més del 90% de les regions i municipis de la UE esperen una caiguda als seus ingressos i una crisi profunda, la capacitat de recuperació serà desigual atenent a variables tan diverses com la capacitat de transformació digital, els sectors productius potenciats en els últims anys, els diversos models d’habitatge i estils de vida o la capacitat dels governs regionals i locals de fer front als reptes de la crisi, entre tants altres.

 En aquest sentit, són els parlaments anomenats regionals -ací autonòmics-, les institucions de poder i de representació de la sobirania popular, d’on naix el poder legislatiu en els estats de dret socials i democràtics que conformem la UE, la representació del poder legislatiu més directe i pròxim a la ciutadania. Els parlaments autonòmics volem potenciar i facilitar eixe paper actiu al si de la UE. El moment és clau.

Açò lliga amb el que ja han dit alguns dirigents autonòmics, com recentment en una conferència telemàtica el Lehendakari Urkullu, qui defensava que s’aclararira el repartiment i la gestió dels fons europeus, més encara a estes altures, en les que totes les autonomies estan amb el procés de presentació dels projectes de llei dels pressupostos i saber si es poden comptar amb eixos diners per a projectes estratègics que siguen executables, projectes i ajudes que espera la nostra societat com a resposta eficient a la resistència que està fent front a la pandèmia des de fa mesos.

Hi ha esperança, perquè sabem que la Comissió Europea demana la implicació dels governs locals (tant els autonòmics com els municipis, en el nostre cas) per assegurar l’eficàcia de les inversions, fent efectiu eixa construcció d’una Europa de baix cap a dalt que la farà, sens dubte, més pròxima, més creïble i més forta.

* Enric Morera, president de les Corts Valencianes i Coordinador del Grup de Treball de diversitat cultural i lingüística de CALRE