L’espiral (positiva) del mercat de treball

Ara farà un any que un antic company d’ofici em retreia que en analitzar l'evolució del mercat de treball... acabe sempre escrivint el mateix article. I vist en perspectiva, pot ser que tinga raó -tot i que no en els termes pretesament càustics en els quals ell ho plantejava-, perqué novament ara les dades avalen un relat globlament positiu.

I és que, malgrat el soroll de la baralla política, la majoría dels indicadors econòmics i d’ocupació segueixen, des de fa quatre o cinc anys, una espiral de creiximent sostingut i mútuament retroalimentat, com acredita un recent informe de la Comissió Europea que avalua l'impacte de la reforma laboral sobre la quantitat i qualitat de l'ocupació, així com el de l'augment del salari mínim (+54% des de 2018) i el control de la inflació sobre els nivells d'ingrés (+4,7% de remuneració salarial mitjana) i consum (+2,8%) de la població, amb el resultat agregat d'un creixement del PIB (+2,5%) en 2023, cinc vegades superior a la mitjana de la Zona Euro.

Més i millor ocupació

A finals del passat mes d'abril la Seguretat Social registrava un total de 21.073.339 afiliats (2.141.264 d'ells a la Comunitat Valenciana), la qual cosa representa la millor dada de la sèrie històrica, després de 48 mesos consecutius de creació neta de llocs de treball.

Respecte al nivell previ a la pandèmia (desembre 2019), l'ocupació ha crescut en més de 1,7 milions de persones, en termes desestacionalitzats, la qual cosa suposa un increment del (+8,9%), molt superior al dels grans països europeus (+5% França, +3% Itàlia i +1,4% Alemanya).

Resulta especialment significatiu que la taxa de creixement de l'ocupació femenina (+11,9%) ha estat molt superior a la dels homes (+7,8%), de manera que els deu milions de dones ocupades representen ja el 47,4% de l'ocupació total, constituint també el nivell més alt de la sèrie.

Així mateix, quan s'han complert ja dos anys de l'aplicació integral de la reforma laboral, s'accentuen els seus efectes positius en l'estabilització de l'ocupació i la millora de la seva qualitat. En conjunt, ara hi ha més de 3,4 milions de treballadors i treballadores amb contracte indefinit que al desembre de 2021, fins a situar-se en els 14 milions (87,4% del total d'assalariats), havent-se reduït la taxa de temporalitat del 29,5 al 12,6 per cent.

Avança la transformació del model productiu

Al costat de les millores en la qualitat contractual del treball s'estaria registrant significatius canvi sen la seva composició sectorial i ocupacional que apunten cap a una progressiva transformació del model productiu, resultant del nou paradigma impulsat pel Govern progressista en la gestió de les últimes crisis (sanitària, inflacionària) que s'han afrontat conforme a estratègies completament diferents a les aplicades amb anterioritat (austeritat, precarització, retallades en drets i prestacions), el que ha permès que l'economia i la societat del nostre país hagen afrontat millor els xocs adversos, amb majors nivells de resiliència i recuperació.

En aquest punt, un recent estudi realitzat pel Gabinet Econòmic de Comissions Obreres, sobre la base de l'explotació de microdades de l'Enquesta de Població Activa, demostra que en els últims quatre anys l'ocupació està creixent per sobre de la mitjana (+8,9%) en sectors intensius en coneixement, com ara activitats professionals, científiques i tècniques (+39%); informació i comunicació (+33%), sanitat i serveis socials (+24%), sectors que concentren la meitat de l'ocupació neta creada durant el període de referència.

A més a més, les ocupacions més qualificades creixen també per sobre de la mitjana i concentren dos terços dels nous llocs de treball: ocupacions tècniques i professionals de suport (+23%); tècnics, professionals i científics (+19%), ocupacions directives (+16%).

La creació de més i millor ocupació s'està resultant compatible amb l'augment de la productivitat real per assalariat (+16,4%), lo que constitueix una autèntica inflexió de la seqüència històrica, demostrant que hi ha una altra forma, justa i eficient, de sortir de les crisis. Fins ara, l'economia espanyola registrava salts en la productivitat en fases de recessió, quan la destrucció de l'ocupació era major que la caiguda de l'activitat econòmica, augmentant la productivitat de manera passiva. Després, amb la recuperació i creixement basats de nou en ocupació precària en activitats de baix valor afegit, la productivitat s'estancava o fins i tot tornava a baixar fins a la següent recessió.

Menys atur i més protecció social

L'atur registrat en la xarxa d'oficines del SEPE durant el mes d'abril passat s'ha reduït en un -30’4% respecte del mateix mes de 2020, fins a situar-se en 2.666.500 a nivell nacional (319.510 en la nostra Comunitat), representant en tots dos casos la xifra més baixa des d'abans de la crisi de 2008.

Es tracta, amb tot, de la variable estructural més negativa de les que configuren el nostre mercat de treball, per la qual cosa requereix de l'atenció preferent dels agents socials i del propi Govern per a millorar la protecció de les persones desocupades mentre es fomenten les polítiques actives per a la seva inserció laboral.

En els últims quatre anys la taxa de cobertura del sistema de protecció per atur ha augmentat en 12 punts, fins a superar actualment el 73%, el valor més alt des de fa 2010, havent-se incrementat també en gairebé 100 euros mensuals la quantia mitjana de la prestació contributiva.

Com a complement de l'escut social desplegat des de la fase més dura de la pandèmia, el passat 8 de maig els sindicats CC.OO. i UGT van subscriure amb el Govern l'Acord per a la simplificació i millora del nivell assistencial de protecció per desocupació, pel qual s'eleva de 480 a 540 euros mensuals el subsidi que perceben els aturats que no arriben a 360 dies cotitzats en els últims sis anys o han esgotat ja la prestació contributiva.

A hores d’ara els beneficiaris d’aquest subsidi són 818.843 arreu de l’Estat (95.348 a casa nostra), estimant-se que la nova regulació permetrà eixamplar la seua cobertura total en vora 400.000 nous perceptors, alhora que contribuirà a incertivar la seua inserció laboral.

Aquest important Acord derivat del diàleg social, que inicia ara la seva tramitació parlamentària, permetrà compatibilitzar l'ajuda durant uns mesos amb una ocupació, ampliant, així mateix, el nombre de col·lectius protegits (treballadors eventuals agraris, menors de 45 anys sense càrregues familiars, víctimas de violència de gènere).

Paral·lelament a la tramitació d'aquestes mesures de protecció social de les persones desocupades -que permetrà desbloquejar el desemborsament pendent de 10.000 milions d'euros del quart tram dels fons Next Generation-s’ha publicat el Reial Decret 438/2024, de 30 d'abril, que desenvolupa importants compromisos en matèria de polítiques actives de foment de l'ocupabilitat dirigides a garantir un servei personalitzat als aturats (orientació, intermediació, col·locació, formació…) que faça possible la seva incorporació al mercat de treball.

La xarxa de protecció social destinada a reduir els riscos de pobresa i exclusió de la població més vulnerable que no disposa de rendes del treball es completa amb el Ingrés Mínim Vital que es va posar en marxa en plena pandèmia (juny 2020), i arriba actualment a 589.948 llars en els quals viuen 1.771.480 persones (187.590 en la Comunitat), amb una prestació mitjana de 492,4 euros mensuals.

En definitiva, es tracta de consolidar i ampliar la positiva dinàmica que ve desenvolupant el nostre mercat de treball…i tant de bó que pugam repetir aquest relat per molts anys!