L’esquerra conservadora

Les kellys, els riders, les aparadores, recolectores de maduixes, repartidors d’Amazon, treballadores de Coca-Cola i ara les afectades per Primor… Comença a ser usual que cada cert temps salte a la llum el cas d'algun tipus de precarietat laboral que ens fa dur-nos les mans al cap. 

Al cas Primor trobem concatenació de contractes d’una empresa a una altra per no fer a la plantilla fixa, acomiadaments per embarassos, banys per a les empleades sense porta, instal·lacions sense aire condicionat, descansos a magatzems infectats de rates, ferramentes de treball (per maquillar a clientes) amb polls i si les treballadores es sindicalitzen a un sindicat que no siga UGT (del qual la representant sindical és la dona de l’amo) les fan fora. A tot açò cal sumar que l’empresa és la segona més rendible dins del sector, és a dir, no parlem d’una empresa amb problemes econòmics. 

Per acabar-ho de rematar, el responsable, l’amo d’este horror, es defineix a ell mateix a les xarxes socials com “manipulador nivel pro, hiena en ratos libres, agitador de aguas de Levante, liador de tacos guapos... y golfista como modo de vida”. 

Davant d’escàndols d’este tipus trobem una vegada i una altra el mateix missatge d’indignació: “no compres aquí o allà”. És a dir, practica la cultura de la cancel·lació. Certament la reacció col·lectiva de no consumir este o aquell producte, no escoltar la música de tal cantant o no veure les pel·lícules d’aquell director és una mena de justícia popular que pot funcionar de vegades. Però quan una societat es pren la justícia per la seua mà (amb tot el perill que això comporta) vol dir que la democràcia i l’estat de dret, estan fallant. Cada volta és més evident com la globalització i el capitalisme salvatge intenten precisament eliminar les proteccions a les més dèbils, intenten que impere la llei del més fort, el “sálvese quien pueda”, això sí, ple de modernor, esnobisme i purpurina.

Perdoneu l'expressió, però a la classe treballadora se li estan rient en tota la cara, se’ls estan truncant les expectatives de vida, furtant la possibilitat de tindre família, de tindre vivenda, d’una jubilació digna, de poder respirar aire pur, de passar temps de qualitat amb la gent estimada… i damunt han d'assumir la responsabilitat d’haver de prendre's la justícia per la seua mà, mentre la riquesa queda acumulada cada vegada en menys mans. A costa seua.

A les persones precaritzades, curreles de tota la vida, amb les noves formes d'explotació ja no els valen les antigues formes de lluita (sindicats clàssics, vagues…) que han anat afeblint-se amb el temps. Ara, el seu únic refugi és la llei, són les institucions governamentals i judicials. 

La dreta ho sap i ha anat heretant carreres judicials de pares a fills des del franquisme, desmantellant el sistema públic i convertint-lo en subcontractes al servei dels més poderosos mitjançant sentències on s’obliga a les administracions a privatitzar serveis.

L’extensió i hegemonització del discurs neoliberal està provocant un canvi de paradigma en l’eix esquerra-dreta. L’actual dreta neoliberal, se sustenta en una aliança enganyosa entre els qui tenen el poder econòmic i la majoria desesperada que es veu en risc de quedar fora del sistema. Un moviment que pretén desfer el poc que queda de l’Estat del Benestar. Per fer-ho no sols es presenta com un moviment amb discurs reaccionari i anti-stablishment, basat en la intoxicació informativa i en la polarització social sinó que, com hem vist a països de Llatinoamèrica com Bolívia o Brasil, es tracta d’un moviment que, per abolir els drets socials, no té problema en atropellar la democràcia, l’estat de dret i l’ordre constitucional. A això cal sumar també el terrorisme de tall neofeixista que s’està escampant a nivells que s’apropen al terrorisme jihadista. Tot plegat, la dreta neoliberal està esdevenint, de facto i per la via dels fets consumats, en la principal amenaça pel sistema tal i com des de la civilització occidental s’havia concebut: Democràcia com a sistema polític, Capitalisme com a sistema econòmic, Justícia Social com a mecanisme legitimador i de redistribució. Tot per substituir-ho per un model on el capitalisme salvatge impera i la llei que funciona és la de la jungla: la del més fort.

Esta situació col·loca a l’esquerra en la paradoxa de ser la defensora d’allò ja existent, la defensora de l’ordre, del sistema. Una esquerra “conservadora” on el conservadorisme té a veure amb democràcia, drets i ordre constitucional front a una dreta “progressista” que entén el progrés a la llatinoamericana: una inevitable deriva cap a l’enriquiment dels més poderosos que implica mort del que s’hi oposa, destrucció del medi ambient i supervivència del qui se sotmet. Una esquerra conservadora que veu reforçada, encara més, esta nova posició per l’emergència climàtica i la consciència ecologista, que l’obliga a fer una mirada al passat, en la manera de fer, en la manera de produir, de consumir, de relacionar-nos amb l’entorn.

És correcte aleshores afirmar que l’esquerra “s’ha convertit” en una ideologia conservadora? No del tot. Els valors que l’esquerra defensa ara són els mateixos que ha defensat sempre, amb tots els matisos i consideracions que vulguem introduir-hi. El que ha canviat no és l’esquerra o els seus valors. És el tauler de joc. És la partida la que ha col·locat a l’esquerra en una situació diferent. No la situació dels anys 60-70 on l’esquerra jugava a l’ofensiva. No la situació dels 80-00 on l’esquerra jugava en un escenari incert. Ara, l’esquerra juga clarament a la defensiva. La dreta, que ja va guanyar el round econòmic en els 80 amb Thatcher i Reagan, va ara a per la victòria sociopolítica total, amb Bolsonaros, Trumps i Abascals. Amb Fake News i xarxes socials. Amb banderes i militars, retirats o en actiu. Davant este panorama, l’esquerra ha de fer fort l’Estat fent-se forta a l’Estat. Des del legislatiu, des de l’executiu, però també des del judicial. Des de l’aparell funcionarial. Amb un peu al carrer, sí. Però amb moltes mans i molts caps a les institucions. Tot per evitar que la dreta neoliberal acabe fent del món un lloc dominat per manipuladors nivell pro, hienes a temps parcial, agitadors d’aigües de Levante, embolicadors de tacos guapos i golfistes i golpistes de la vida.