Sr. Mus, no mentisca més

Declaracions imprudents i falses

L’atrevit i prometedor conseller de Medi Ambient, Sr. Martínez Mus, acostuma a parlar molt. Fa grans declaracions, afirmacions temeràries i promeses difícils de complir. La majoria de les seues declaracions són brindis al sol. Promet la lluna, sense oferir arguments solvents, sense justificar les afirmacions i sense mostrar dades per poder demostrar ni comprovar les coses que diu. Li resulta fàcil parlar. Altra cosa és que el que diu siga cert.

Però en ocasions, malgrat la indefinició o la confusió d’allò que diu, es pot comprovar que el que ha dit el Sr. Mus és una mentida. Una falsedat flagrant, de la qual es pot demostrar amb rotunditat l’engany, la manca de coneixements i la temeritat de les seues afirmacions. Per exemple, i no és un cas menor, les seues afirmacions en relació a les cremes agrícoles i els incendis forestals. En aquest cas, les seues afirmacions són falses. Clara i rotundament, ho vaig a mostrar.

Les cremes agrícoles. Una pràctica habitual que té alternatives

El 8 d’agost d’enguany, elDiario.es, publicava un extracte de les declaracions del Sr. Mus en les que afirmava, entre altres temeritats, que en la prevenció d’incendis forestals les prohibicions no han servit. L’única prohibició al respecte és la de les cremes agrícoles, que es va decretar a l’abril d’enguany, per fer front a l’alarmant nombre d’incendis que ja estàvem patint els mesos anteriors; en gran mesura per aquesta activitat tradicional, però evitable. La regulació existent, que permet les cremes durant gran part de l’any, amb determinades limitacions i consideracions, és manifestament insuficient i ineficaç i, com a conseqüència, es deriven molts incendis, que s’haurien evitat de manera fàcil i econòmica, posant en marxa l’alternativa, ja disponible, de la trituració de les restes. La seua solemne declaració, manifestant que la prohibició de les cremes no serveix, és gratuïta, desinformada i totalment falsa. És mentida.

Ja d’entrada, fer aquesta afirmació, en les dates que ho va fer, en ple estiu i amb elevat risc d’incendis, era absolutament imprudent. Encara estava en vigor la prohibició de fer cremes agrícoles decretada per la mateixa administració de la que forma part. Una norma que ell té l’obligació de complir i fer complir, tractant-se, com és el cas, d’un Conseller, de Medi Ambient, per a mes delicte. Declaracions encara més absurdes i intolerables si tenim en compte que els incendis forestals són un problema important, la lluita contra el qual ens costa molts milions, a banda dels danys materials, ecològics i humans que origina. Les seues falsedats resulten intolerables, impròpies d’un governant.

Les cremes agrícoles, permeses gran part de l’any, són la principal causa humana dels incendis forestals en el nostre territori

Encara que els llamps ens venen al cap com una causa important, només originen el 20% dels incendis (i encara menys, el 10%, dels anomenats grans incendis, de més de 500 has). La major part dels focs els provoquen un conjunt d’actuacions humanes, perfectament evitables, al menys la gran majoria. Les causes humanes s’agrupen, amb importància semblant, en el grup de les negligències i accidents i el dels incendis intencionats (que malgrat el nom, són, en la majoria dels casos, altres tipus d’imprudències i accions negligents). Dintre de les negligències, la causa més gran és la crema de restes agrícoles (i encara seria més gran aquest grup si afegirem més tipus de cremes de vegetació que, estadísticament, se consideren com a d’altres negligències o com intencionats, com ara cremes de canyars, de barrancs, de matolls i de pastures, etc.). Eliminar aquestes cremes hauria de ser un objectiu prioritari si volem acabar amb una gran part d’incendis. I seria fàcil fer-ho si existira voluntat política, la qual ara no existeix, per a substituir-les per una alternativa millor, en tots els aspectes: socials, econòmics i ambientals. Es tracta de la trituració de restes per obtindre adobs o pellets per a calefacció.

Des de fa temps la Generalitat “regula” les cremes agrícoles i les permet, de manera general i tret d’algunes excepcions, des del 16 d’Octubre al 31 de maig (excepte un període addicional de 12 dies, començant a comptar el dijous sant de Pasqua). La regulació, no obstant, és complexa i plena de matisos i concrecions locals. La realitat és que s’incompleix amb freqüència i provoca errors, confusions, accidents, i molts incendis forestals derivats, que no s’haurien de produir mai. Sobretot quan l’alternativa de la trituració permetria no sols evitar tots aquests problemes, sinó evitar també accidents greus i fins i tot mortals que pateixen els agricultors i obtindre, a baix cost, un material triturat que podria donar beneficis als agricultors per la comercialització de pellets per a calderes tèrmiques o com adob. Els llauradors es beneficiarien també en alliberar-se dels complicats calendaris i horaris de cremes, amb variacions i complexitats derivades de canvis de temps i de les declaracions diàries de perillositat d’incendis; i alliberar-se també de les greus responsabilitats quan per desconeixement, oblit, confusió o accident, originen un greu desastre involuntari. L’eliminació d’aquestes cremes (i de qualsevol altre ús del foc al bosc i la seua àrea d’influència per activitats semblants) suposaria disminuir també la contaminació atmosfèrica i permetria facilitar la detecció i primera intervenció ràpida. Així, qualsevol columna de fum que es veja al territori s’hauria de considerar immediatament com un incendi originat de manera imprudent i il·legal i s’hauria d’intervindre immediatament, sense més comprovació addicional, guanyant un temps preciós. Aquesta alternativa suposaria un cost mínim dintre dels elevats pressuposts anuals que es dediquen suposadament a prevenció i que, de manera irresponsable, es dediquen a fer altres coses que no serveixen en absolut per evitar incendis, com ara els caríssims, impactants i poc eficients “tallafocs”. Aquesta alternativa sí que és rigorosament preventiva i la seua eficàcia és mesurable; es pot contrastar i està demostrada, a diferència dels “tallafocs”. Si no s’aplica encara de manera general és per l’obcecació, la ignorància i els interessos de persones com el senyor Mus que podrien aplicar-la i no ho fan. I aquesta és una greu responsabilitat que ens costa a tots molt car. Per tots aquests motius, les falsedats que ha dit el Sr. Mus al respecte resulten especialment greus. Una persona com ell, conseller de Medi Ambient, no pot ignorar aquestes coses, més encara quan la seua ignorància i inacció pot tindre com a conseqüència que ocòrreguen molts incendis estrictament evitables al nostre territori, cada any. Vaig a explicar perquè no pot ignorar aquestes coses.

Dades i demostracions a la vista

La Generalitat Valenciana publica, des de fa anys, un butlletí mensual sobre els incendis forestals, denominat Espurna, on figuren dades estadístiques (les oficials), entre les quals figuren el nombre d’incendis, les extensions cremades, les causes dels focs i diferents consideracions climàtiques, així com d’altres informacions complementàries. Al darrer informe de cada any, el de desembre, es publica una mena de resum anual.

El numero 67, de desembre de 2014 (resumen anual), publica en la pàgina 24 unes gràfiques i uns comentaris que són una demostració, en tota regla, de que la supressió de les cremes tenen una eficàcia detectable i molt notable en la prevenció d’incendis. En la figura que acompanya aquest text es reprodueix la gràfica que mostra com el nombre d’incendis cau en picat a partir del mes de juny, quan queden ja prohibides les cremes. Els comentaris dels tècnics del departament són ben eloqüents. Literalment diuen: “En l’anàlisi de les NEGLIGÈNCIES es pot establir una relació amb l’estacionalitat del període de CREMES AGRÍCOLES, localizant-se el major nombre d’incendis entre febrer i maig, data [31 de maig] a partir de la qual queden prohibides les cremes, observant-se una disminució important de les negligències”.

Aquesta és una evidència ben clara que, des de fa almenys 10 anys, està ben demostrat l’efecte de prohibir les cremes. Al mateix informe s’explica que aquestes cremes són la negligència més important de totes. La gràfica mostra el nombre d’incendis de cada mes de l’any (en realitat, un índex) de manera proporcional a l’altura de les barres. S’observa perfectament com les negligències cauen en picat al mes de juny, i es mantenen baixes, malgrat començar l’estiu i, per tant, el període més càlid i sec a les nostres terres.

Hi ha més demostracions i més dades

Les dades mostrades, de 2014, no són una excepció. Ben al contrari. Es pot revisar les dades de tots els anys posteriors fins l’actualitat i ratifiquen el que s’acaba de dir. D’altra banda, en el mateix gràfic esmentat es mostra una certa baixada en el mes d’abril, just quan, durant 12 dies també es prohibeixen les cremes (que alguns anys poden afectar parcialment a març o a maig i, per tant, quedar un poc emmascarades). Sistemàticament aquesta baixada d’abril, entre valors més alts de març i sobretot de maig, són clarament visibles i constants. Es nota estadísticament.

Les dades analitzades, des del 2014 al 2024, ens confirmen sistemàticament que les negligències (les més important de les quals són les cremes agrícoles) suposen un percentatge molt elevat dels incendis forestals a primavera (en període de cremes permeses). En molts casos suposen el grup de causes més important de totes, de vegades superiors a la suma de totes les demés causes, llamps i intencionats, junts. Com a mínim, en cadascun d’aquests tres mesos (març, abril i maig) suposen el 25% de tots els incendis, però segons anys, arriben a màxims de fins el 56,5% per a maig, 52% per a març i 42% per abril (més afectat per la prohibició en Setmana santa). Açò contrasta fortament amb el mes de juny (quan s’inicia el període normal de prohibició de les cremes, a partir del dia 1). En aquest mes el percentatge d’incendis per negligència cau de manera contundent, arribant-se en ocasions a mínims de 1,8% i un màxim extraordinari del 25% (que era el mínim per a primavera). En valors absoluts es repeteixen aquestes tendències. En primavera els valors mitjans anuals són de 14 incendis per negligència en març, 8,5 en abril i 17 en maig. Novament al juny el valor cau a 4,5. Contundent. En tots els anys es nota el bot descendent dels valors entre maig i juny, que arriba a ser tan radical com al 2018, en el que va baixar de 28 negligències al maig, a 3 al juny (quasi 10 vegades menor). Durant la resta de l’estiu es mantenen valors més o menys semblants a juny, baixos, per a les imprudències, ja que es manté la prohibició, normalment fins el 16 d’octubre.

Encara més arguments i dades

Però, per si tot açò no es prou demostració, tenim també l’experiment natural viscut a l’any 2020, el de la fase més aguda de la pandèmia del Covid quan, durant 51 dies, es van decretar mesures restrictives molt importants de les activitats humanes i, com a conseqüència, durant el més d’Abril, el descens de la quantitat d’incendis va ser històric i no es atribuïble a res més que la restricció de les activitats humanes. Els detalls estadístics i documentals es poden trobar en l’article publicat a la revista Mètode de la Universitat de València “La pandèmia i el foc”.

Encara es poden aportar més proves referides anys més recents i aquests ja afecten de manera més pròxima al Sr. Mus. Als darrers anys, especialment 2023 i 2024, està posant-se de relleu que el risc greu d’incendi ja no es restringeix a l’estiu, sinó a tot l’any. Normal, perquè els incendis no els produeix la vegetació ni el clima. Aquests factors poden facilitar més o menys l’ignició i, sobretot, dificultar l’extinció. Però les causes, com resulta evident una vegada més, són humanes, en el (80% dels casos) i per això són les activitats humanes les que millor expliquen les variacions, les diferencies entre mesos, entre anys, els fets extraordinaris, els canvis de tendència, etc. Els demés factors influeixen, però cap d’ells és determinant per explicar el nombre d’incendis (indicador més exacte de l’eficàcia en la prevenció, i que no ha millorat de manera significativa i continuada des de que tenim estadístiques). Està clar: els incendis són un fenomen bàsicament humà, i fonamentalment evitable. Durant el 2023 i l’actual 2024, l’estiu (mesos de juny, juliol i agost) no ha sigut el període amb més incendis totals (sumant totes les modalitats i causes), sinó la primavera (març, abril i juny) i, a més, alguns dels més greus es produeixen ja fora de l’estiu (encara que açò ja ha passat en altres períodes anteriors). Era d’esperar, excepte per aquells que ignoren els fets o que es neguen a reconèixer-los, com el Sr. Mus. La Generalitat veient com pintaven les coses en primavera es van decidir al 2023 i al 2024 a avançar la prohibició de les cremes. I açò s’ha notat estadísticament, una vegada més, i així els mesos de maig d’aquests dos anys presenten xifres inusualment baixes d’imprudències, molt per baix dels anys “normals” (cremes permeses) i prou semblants als mesos de juny (cremes prohibides). I si no s’ha notat amb més contundència és perquè la prohibició es va fer, en els dos casos, de manera precipitada, improvisada, sense donar les alternatives viables que ja he explicat i sense informar i conscienciar adequadament a la població i amb canvis i modificacions sobre la marxa que desconcertaven i marejaven als agricultors. Malgrat tot, es van notar efectes clars i les dades i les evidències estaven ja publicades per la Generalitat el 8 d’agost. Aixì que, Sr. Mus, dimitesca. Per dignitat, per ignorància, per inacció o per mentir. Dimitesca.