El llac de l'Albufera, des dels seus orígens i malgrat els canvis ambientals i socioeconòmics esdevinguts al llarg de la seua història, ha sabut salvaguardar, gràcies a les comunitats i entitats que participen en la seua gestió, els usos culturals d'incalculable valor que atresora. La pesca tradicional, els passejos amb barca i la vela llatina són els principals usos que, en sintonia amb els valors ecològics i paisatgístics, apareixen com una estampa fixa en les ments de totes i tots els valencians en recordar i pensar en la nostra estimada Albufera de València.
Doncs bé, en la deriva de comercialitzar els espais naturals a la qual assistim, aquesta salvaguarda sembla arribar a la seua fi amb el govern de María José Català i Carlos Mazón, que obri passe a l'era dels esports nàutics, donant un cop d’estaca sense pudor al patrimoni valencià de l'Albufera.
Suposant així, l'autorització de la navegació de piragües per l'Albufera, per part de la Regidoria de Devesa-Albufera, i amb el beneplàcit de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, el tret d'eixida per a la implantació dels esports nàutics, imparables en qualsevol espai natural, ara fins i tot en el protegit llac de l'Albufera.
Els clubs esportius, en cerca de nous espais aquàtics per conquerir, previsiblement faran cua per a navegar en aquest enclavament, desvirtuant-se i desprotegint-se els seus valors culturals, tradicionals i paisatgístics. A colp de piragua, l'alcaldessa de València ven així l'Albufera i l'aboca a convertir-se en un parc d'atraccions aquàtic.
Aquesta és la política perversa a la qual ja ens va acostumant el govern municipal de María José Català, coherent a la seua política de reobertura del Sidi Saler (impedint la seua demolició i devolució de l'espai al mont públic de la Devesa) i que deixa en foc d'encenalls les seues paraules sobre l'Albufera en l'acte per a impulsar la declaració de l'Albufera com a Reserva de la Biosfera: “s'ha de defensar col·lectivament i no pot ni deu ser utilitzada per ningú”, “és un patrimoni que estem obligats a llegar a futures generacions i no a destruir-lo”, “ampliarem la seua protecció”...
Tristament, es confirma que l'actual govern valencià sembla estar més preocupat per capitalitzar el parc natural que per resoldre les problemàtiques ambientals que li aguaiten i que, en cas de continuar així, podrien constituir el preàmbul d'un altre nou col·lapse. En aquesta línia, des d'Acció Ecologista-Agró creiem que les intencions de convertir l'Albufera en Reserva de la Biosfera, no persegueixen cuidar i protegir l'Albufera, com va posar de manifest l'alcaldessa del Cap i Casal ahir, després d'acordar per unanimitat en el ple municipal impulsar des d'ara mateix els tràmits necessaris per a obtindre aquesta declaració. Més aviat sembla una campanya de greenwashing per a tenyir de sostenibles totes aquestes polítiques que, sense cap dubte, amenacen la preservació d'una de les zones humides més importants a escala internacional.
Així amb tot, tant l'Ajuntament de València com la Generalitat, en la seua marcada dinàmica de destruir natura emprant l'engany i la confusió per a legitimar els processos especuladors, de nou banalitzen i menyspreen el patrimoni cultural valencià de l'Albufera i, amb això, a totes les valencianes.
Davant aquesta barbàrie i totes les que vinguen, fruit del desgovern de Català, Acció Ecologista-Agró es mantindrà ferm en la defensa del Parc Natural de l'Albufera. Mentrestant, cal apuntar que, de seguir aquest camí haurem d'anar substituint del nostre imaginari col·lectiu a les embarcacions tradicionals de l'Albufera que, almenys des del segle XIII, formen part intrínseca d'ella, per piragües (de moment). També els cartells i murals que promocionen i posen en valor la vela llatina per uns altres que anuncien “Passejos en piragua per l'Albufera, passen i arrasen amb el que vegen”.