Revetles sexualitzades

Les revetles a les festes dels pobles són una tradició arrelada. Ara,  a l’estiu, és la millor època per gaudir-les, trobar-se amb les amistats i ballar fins ben entrada la matinada. Darrere d’aquesta manifestació festiva existeix un problema preocupant, la imatge sexualitzada de les dones. Em referisc a les ballarines i cantants que treballen als espectacles nocturns.

En la posada en escena, és normal veure dones joves amb vestits ajustats amb colors cridaners, molt sexys, i mostrant molta pell. Sempre al costat d’homes perfectament vestits.

Opine que aquests vestits són una manera de convertir les dones en objectes sexualitzats. La cosificació dels nostres cossos a cop de vestuari suggeridor, és un reflex de com la cultura continua situant-nos en eixos espais, on el valor resideix en la imatge i l’atracció sexual. En lloc de valorar-nos pel nostre talent o individualitat.

D’una banda, pense que no és innocent el fet que, de vegades, utilitzen roba amb estil infantil. És evident que barrejar la sexualització amb la imatge d’infants, clarament normalitza la pedofília. De l’altra, la visió que es crea pot arribar a ser perillosa. Perquè subliminalment es llancen missatges que perpetuen els estereotips, les desigualtats i la violència. Dic violència, perquè he arribat a contemplar com es pegaven fuetades a les natlles enmig d'una actuació.

Tot açò pot tindre conseqüències adverses en la percepció social de les dones joves i dels menors d'edat. Menors que, molt atents i des de la primera fila, són espectadors i oients d’un show on coreografies sensuals i lletres de cançons es barregen tot transmetent informació masclista, misògina i degradant.

Ara bé, és interessant adonar-se de com a la xicalla i la joventut se´ls transmet el missatge del seu propi rol en la societat: a elles se les convida a pensar que el seu valor naix de la capacitat d’agradar i atraure mirades. Mentre que a ells, se’ls mostra un model de masculinitat basat en la superficialitat i dominació de les dones.

Certament, l’exposicó constant a aquestos missatges, tant en infants com en joves, pot tindre efecte a mig i llarg termini. Que dona com a resultat una distorsió en la percepció de les relacions humanes i la seua pròpia identitat. És necessari que fem un pensament, busquem alternatives i replantegem aquesta forma de viure la nit de festa, per tal que siga més justa i equilibrada. Si seguim mantenint aquest patró desigual, quins valors estem transmetent?

Les festes majors són l’expressió de la nostra cultura, folklore i caràcter. Per tant, cal transformar els espais, per tal que la inclusió i el respecte cap a les dones siga una norma. Crec que les revetles haurien de ser llocs on totes i tots, sense distinció de gènere, es senten reconegudes.

En conclusió, és necessari que construïm una festa on puguem gaudir sense ser transformades en objectes de consum visual i reclam sexual. Des de l’esperit col·lectiu, el respecte i la participació, tots i totes podrem gaudir de unes revetles de forma més igualitària.