La Generalitat Valenciana repesca una part dels exclosos de les ajudes del lloguer amb fons del Ministeri d’Habitatge

La gestió de les ajudes al lloguer de la Generalitat Valenciana pot qualificar-se de caòtica. A la falta de pressupost se suma el retard en les resolucions i en els pagaments, que han provocat nombroses crítiques a la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, que dirigeix la vicepresidenta Susana Camarero, entre les quals la de la Sindicatura de Greuges. Una bateria de resolucions publicades entre agost i setembre han tractat de posar ordre en un departament llastrat per la falta de personal i de fons, que va començar la legislatura amb mal peu i que tracta de reconduir el rumb.

El departament que dirigeix Camarero va convocar les ajudes de lloguer per al 2023, cofinançades pel Govern central, el mes d’octubre. Aquestes ajudes es van resoldre nou mesos més tard, ja l’agost del 2024, en un text doblement cridaner: en primer lloc, perquè deixava més gent sense ajudes que amb aquestes, malgrat complir els requisits per a obtindre-les; en segon lloc, perquè el Govern del PP reconeixia que no havia posat ni un euro per a aquestes ajudes el 2023, per la qual cosa tot l’import de l’anualitat (6,9 milions d’euros) l’aportava el ministeri. El Consell reconeixia una partida de 4,4 milions d’euros per a les ajudes d’aquest 2024, juntament amb els altres 6,9 milions consignats pel Govern central, que finança aquestes línies amb caràcter bianual a través del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana –abans integrat en Transports.

En concret, l’executiu autonòmic va atorgar el mes passat ajudes a 4.108 persones i va descartar per falta de pressupost 4.266 sol·licituds, totes corresponents al 2023. Preguntats llavors per aquesta qüestió, en la Conselleria d’Habitatge van afirmar que la convocatòria va eixir tard perquè l’anterior Govern de Ximo Puig no havia preparat les resolucions –malgrat que el traspàs de carteres es va produir al juliol– i, en conseqüència, “es van passar” els fons al 2024 per a evitar que es perderen.

La Generalitat va assegurar un dia després que trauria una altra convocatòria, ampliada, amb els romanents, i va acusar els socialistes, que van airejar la denúncia, de no haver llegit la resolució. La vicepresidenta va insistir que la resolució esmentada era una primera part de les ajudes, cosa que ve recollida en el text, i va assegurar que s’ampliaria gràcies als romanents de crèdit de l’Àrea d’Habitatge. “S’ampliaran i al final d’any seran similars en percentatge a les que hi havia amb el govern del Botànic”, va dir Camarero després d’una visita oficial, amb declaracions amb el suport del secretari autonòmic d’Habitatge, que va insistir en l’ampliació de crèdit. El que no van esmentar cap dels dos responsables és que aquests romanents procedien del Govern central.

Quasi un mes després de l’anunci, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica l’ampliació de crèdit, que és de 3,5 milions d’euros i no correspon a l’Administració valenciana, sinó al Govern central. Amb aquests 3,5 milions d’euros es pretén ‘repescar’ els 4.300 sol·licitants que compleixen els requisits i que van quedar fora amb un pressupost de 6,9 milions d’euros, una xifra de rescat que sembla insuficient per a cobrir la meitat de les sol·licituds.

La resolució està autoritzada el 14 d’agost, dos dies abans de l’ordre que deixa fora la meitat dels beneficiaris de les ajudes, però es va publicar el 13 de setembre. El text reconeix que l’aportació extraordinària prové, de nou, del ministeri. En concret, diu: “Autoritzar l’aprovació de la despesa per a l’increment de la dotació (...) en 3.518.200,00 euros procedents dels fons finalistes del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, a càrrec dels fons romanents de (...) els pressupostos de la Generalitat Valenciana”. I continua: “A conseqüència de l’increment efectuat per import de 3.518.200 euros, la quantitat total màxima de les ajudes a concedir resulta ser de 21.954.800,00 d’euros, corresponent a l’aportació del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana un import de 17.500.000 i un import de 4.454.800 a càrrec de l’aportació condicionada de la Generalitat”, corresponents a les ajudes del 2023. Uns 4,5 milions que, cal recordar, es “passen” a l’any següent. Així doncs, l’aportació del ministeri suposa tres quartes parts del total del pla, i deixa a la Generalitat a penes el 20,4% del finançament del pla plurianual.

La Generalitat Valenciana també ha tret fa poc les bases per a les ajudes del 2024, que deixaran de ser bianuals per la complexitat de la gestió. En el comunicat, l’executiu trau pit d’haver augmentat un 59% l’aportació a aquestes ajudes, que serà de set milions d’euros per part de la Generalitat i de 9 per part del ministeri, que sumaran 16,5 milions en aquesta anualitat. En el pressupost d’Habitatge per al 2024 hi ha consignada una línia de 6,9 milions d’euros per a aquestes ajudes.

La consellera d’Habitatge va acusar el Govern de Ximo Puig de deixar sense pagar milers d’ajudes i provocar un forat de sis milions d’euros en els comptes, espai en què justifiquen els seus problemes pressupostaris. L’executiu del Pacte del Botànic, format pel PSPV, Compromís i Unides Podem, va aportar en les dues últimes anualitats que va gestionar (el 2022 i el 2023, consignades el primer exercici) 9,7 milions d’euros cada any, superant l’aportació del ministeri competent en habitatge, que va ser de 8 milions per exercici. El pressupost del Botànic anual és el doble del que ha aportat la Generalitat del PP, sense tindre en compte que en la convocatòria del 2023 l’actual Consell no va posar ni un euro.