Vicent Soler com a exemple

Dissabte passat, dia 10 de febrer, rebí amb incredulitat i tristor la notícia de la imminent destitució de Vicent Soler i Marco, com a president del Consell Social de la Universitat de València.

El mateix Vicent m’informà de la següent manera: “Benvolgut José Ignacio: el Conseller Rovira m'ha dit que el dimarts que ve proposarà al Consell el meu cessament com a President del Consell Social de la Universitat de València i, en conseqüència, també d'Adeit. Et demane, per favor, que totes les iniciatives que tingueres o pogueres pensar realitzar, tant amb el CS com amb Adeit, les tires endavant. Una forta abraçada.”

És a dir, una vegada més, Soler demostra ser un homenot, defensant l’interés general, inclús en un moment de dolor i tristor per no poder desenvolupar tots els projectes i les idees posades en marxa.

Cal dir que Vicent Soler ha presidit  el Consell Social de la Universitat de València només des de finals del passat d’abril i no va ser fins a meitat de maig que va presidir la Fundació Universitat Empresa: ADEIT

Tothom coincideix en (fins i tot el mateix conseller Rovira ho aplega a reconèixer) l’enorme potencial de Vicent Soler al capdavant del Consell Social i d’ADEIT.

La normativa referent als Consells Socials de les universitats valencianes (Llei 2/2003, de 28 de gener, de Consells Socials de les Universitats Públiques Valencianes.) estableix clarament que el mandat del president/a del Consell Social serà de 4 anys, i així ha estat el costum fins ara, garantint el funcionament de les universitats. “Art. 14. 3. El mandat del president o la presidenta del Consell Social serà de quatre anys, període que podrà ser novament designat per un altre període igual consecutiu, per una sola vegada”

La competència d’anomenar als presidents o a les presidentes dels Consells Socials de les universitats valencianes correspon a la Presidència de la Generalitat. En aquest sentit, és realment una decisió discrecional, pot decidir l’elecció sense haver d’estar sotmès a una regla específica, sinó segons el seu criteri. És una oportunitat per exercir la responsabilitat; però raonada. En canvi, la decisió ha sigut arbitrària, no ha seguit criteris raonables, justos o legals.  És una decisió contrària a la justícia i a la raó. La destitució ha sigut molt indigna, han hagut d’acudir a la revocació, fórmula no habitual (i menys encara sent arbitrària) per garantir l’autonomia dels Consells Socials.

El conseller s’ha vist obligat a inventar a posteriori un argumentari que pretén fonamentar aquesta arbitrària decisió. Ha insinuat inclús una fal·laç interpretació de les incompatibilitats,  intentant fer creure que Vicent Soler estava afectat per elles: quan és una persona que no manté des de fa temps altres responsabilitats en la universitat (“Art. 8 Incompatibilitats: 3. Cap dels membres del Consell Social nomenats en representació dels interessos socials podrà ser membre en actiu de la comunitat universitària corresponent, ni formar part de més d'un Consell Social de les universitats de la Comunitat Valenciana”). Un  altre argument ha estat el de cercar un perfil més empresarial, la qual cosa ja és una realitat assumida pels vocals del Consell Social i pels patrons de la Fundació ADEIT.

Quina funció té el Consell Social de la Universitat de València?: entre altres Fomentar i donar suport a la col·laboració entre la societat i la universitat, i en especial promoure les relacions entre la universitat i el seu entorn cultural, professional, econòmic i social, al servici de la qualitat de l'activitat universitària.

No és raonable que un president que fa menys de 9 mesos que ha estat nomenat, siga destituït. Quan el govern té moltes altres possibilitats de representació dels interessos socials de la Comunitat Valenciana. Per exemple mitjançant els vocals que es designen entre personalitats de la vida cultural, professional, econòmica, laboral i social, que no formen part de la pròpia comunitat universitària. Així els tres designats per la persona que ostente la titularitat de la conselleria competent en matèria d'universitats, un designat pel membre del Consell de la Generalitat competent en matèria d'investigació, desenvolupament i innovació tecnològica; tres designats per les organitzacions empresarials més representatives a la Comunitat Valenciana; un designat pel Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació de la Comunitat Valenciana; un designat pels col·legis professionals de la Comunitat Valenciana a través de l'organització intercol·legial, etc. És a dir tenim la presència de persones empresàries en actiu en el seu sí. A la qual cosa cal afegir l’alta representació del sector empresarial i emprenedor en el patronat d’ADEIT: més de 22 empreses i un ample ventall de persones físiques i jurídiques.

El Govern PP-VOX no és un Bon Govern, tots els càrrecs estan obligats pel Codi de Bon Govern de la Generalitat que sembla que no coneixen i al qual no pareix que hagen signat la seua adhesió: Article 41. Adhesió individual. 1. Qualsevol nomenament de les persones que obligatòriament s’hagen d’adherir al Codi requerirà, per a la presa de possessió, l’adhesió prèvia i individualitzada al contingut íntegre d’aquest. Cap persona que exercisca alts càrrecs o càrrecs directius de l’Administració de la Generalitat o del sector públic instrumental podrà prendre possessió del seu càrrec sense haver subscrit prèviament l’adhesió individual al Codi de Bon Govern. Quan es tracte de càrrecs per als quals no existisca un tràmit de presa de possessió, l’adhesió individual haurà d’efectuar-se en el termini màxim de 10 dies des del nomenament.

Són un mal Govern. Així podem citar alguns apartats del citat codi:

Article 17. Interés general i imparcialitat.

2. Les decisions preses per les persones subjectes a aquest Codi s’adoptaran atenent a l’interés general, amb objectivitat cap a les persones i imparcialitat i neutralitat respecte als interessos privats afectats, motivant les seues decisions en el cas d’actuacions discrecionals. No podran afectar aquest principi consideracions personals, familiars, partidistes, corporatives, clientelars, d’amistat o qualssevol altres de naturalesa privada, personal o aliena al recte exercici de les seues funcions.

Article 20. Interessos partidistes

L’exercici de càrrecs en òrgans executius i de direcció dels partits polítics o d’altres càrrecs electius de caràcter representatiu no menyscabarà o comprometrà les responsabilitats que tinguen com a càrrecs afectats per aquest Codi.

Article 35. Dret a la bona administració

1. Les persones subjectes a aquest Codi actuaran en la seua gestió d’acord amb els principis d’eficàcia, economia i eficiència, i respectaran el dret a la bona administració en l’àmbit de les seues funcions

Un altre article d’aquest codi que de manera permanent incompleixen els responsables del govern: Article 12. Compromís amb la llengua pròpia

Necessitem un Bon Govern, que treballe de valent per l’interés general. Que pose en marxa els òrgans democràtics, molts d’ells amb un mandat caducat, com el Consell de Transparència, que inclús ha modificat la seua su estructura i composició per llei aprovades i no aplicades. A què està esperant Sr. Mazón?

No obstant tot aquest afer, i atenent a les paraules de Vicent Soler, que ens dona exemple, desitge que a la nova presidenta, Àngela Pérez Pérez puga afrontar el repte de liderar el Consell Social de la Universitat de València, pel bé de la Comunitat Valenciana, encara que hauria sigut molt més senzill que haguera entrat a formar part del Consell Social i haver aprofitat el coneixement explícit generat, pel gran savi que és Vicent Soler, ja des de “La via valenciana”

El que necessitem és un Bon Govern que done suport a un model d’innovació ecosistèmica, on les universitats juguen un important paper.

Un model d’innovació, ja clàssic és l’anomenat de Triple Hèlix formulat per Etzkowitz, Henry; Leydesdorff, Loet (1995); el qual encara no hem aconseguit un adequat desenvolupament en el nostre entorn.

Necessitem anar més enllà, amb models de Quàdruple Hèlix que incorporen a un quart actor clau: la ciutadania,. Així estableixen interaccions entre:

Universitats (U) com a fonts essencials de coneixement i recerca. La seva tasca és generar noves tecnologies i coneixements que poden beneficiar la indústria i la societat.

Indústria (E): Les empreses privades col·laboren amb les universitats per desenvolupar noves tecnologies i productes. Aquesta interacció pot conduir a la creació d’empreses de base tecnològica.

Administració Pública (AP): Els governs i institucions públiques juguen un paper fonamental en la creació d’un entorn propici per a la innovació. Proporcionen finançament, polítiques i infraestructures que afavoreixen la col·laboració entre universitats i indústria.

Ciutadania (C): El nou actor introduït en el model de la quàdruple hèlix. Representa la participació activa de la societat, les organitzacions no governamentals i els ciutadans individuals; tots ells participen activament en la cocreació, la retroalimentació i la implementació d’innovacions. A través de la seva implicació, es pot millorar la sostenibilitat i l’acceptació social dels projectes. 

Inclús caldrà tindre un enfocament encara més holístic i arrelat al nostre País, transitant cap a models anomenats “n”Hèlix, que incorporen a nous agents en l’ecosistema d’innovació del territori, com:

Hèlix Cinquena: Mitjans de Comunicació i Comunicació Pública (MC): que reconeix el paper dels mitjans de comunicació i la comunicació pública en la difusió del coneixement, la sensibilització i la creació d’una cultura d’innovació. La col·laboració amb periodistes, influencers i altres comunicadors pot ampliar l’impacte de les iniciatives d’innovació.

Hèlix Sisena: Organitzacions No Governamentals (ONG): que tenen gran influència en temes socials, mediambientals i de salut. La seua implicació i participació activa pot afavorir la implementació d’innovacions que aborden els reptes globals. La col·laboració amb ONG pot conduir a solucions més humanes i sostenibles.

Hèlix Setena: Art i Cultura (AC): L’art, la música, la literatura i altres expressions culturals poden inspirar la creativitat i la innovació. La col·laboració entre artistes, creadors i científics pot donar lloc a noves formes d’expressió i solucions inesperades.

Hèlix Vuitena: Emprenedors Socials (ES): impulsen canvis positius a través d’innovacions centrades en l’impacte social i ambiental. La seua participació pot enriquir els ecosistemes d’innovació i promoure la justícia social.

ADEIT ha estat impulsant sectors com l’Agroalimentari, el Turisme, L’energia, L’aigua, El medi Ambient, etc.

Finalitze defensant  que la quàdruple hèlix és un bon punt de partida, però hi ha moltes altres hèlixs que poden contribuir a un futur més brillant i col·lectiu.

La clau és la col·laboració i la diversitat d’actors que treballen junts per a un món millor.

Imprescindible comptar amb un BON GOVERN que no ens pose pals en les rodes.