Vox i la grandària dels penis

Era esperable que l'última sessió de control al Govern valencià d'aquesta legislatura oferira sorpreses, però ben segur que la intervenció de Massó Llinares molts no la vam veure vindre. La diputada de Vox per Castelló va intervenir en la cambra amb una confessió: “Crega'm que lamente mostrar això en aquesta cambra”, per a tot seguit ensenyar una fotocòpia en la qual es podien veure il·lustracions de penis. “De veritat creu que aquestes il·lustracions beneficien als xiquets?”, i elevant el to, “Creu vosté que aquestes imatges de penis adults de diferents grandàries i formes beneficien en alguna cosa als xiquets? Aquesta imatge és només un exemple, però hi ha moltes més en llibres que es poden trobar en infantil i primària”, seguia. Així es queixava la formació d'extrema dreta del fet que en l'educació pública valenciana es mostren il·lustracions d'aquesta part del cos masculí en la seua diversitat.

La veritat és que sí, que mostrar que existeixen penis de molts tipus beneficia als nens perquè incideix en un dels tabús més arrelats en la masculinitat contemporània. A Vox li escandalitza que en els llibres d'educació primària es normalitzen els penis de diferents dimensions, formes i colors perquè en realitat li molesta que existisquen cossos de diferents dimensions, formes i colors. Normalitzar la diversitat implica mostrar que aquesta diversitat existeix, també pel que fa als genitals masculins. I com més prompte es faça, millor, perquè la influència en l'àmbit de l'educació en l'acceptació de la percepció del propi cos com una cosa vàlida que mereix tot el respecte pot prevenir, a temps, futurs problemes de salut mental, dinàmiques d'assetjament escolar i trastorns de la conducta alimentària àmpliament estudiats. Això Vox ho sap, però no li importa.

En el patriarcat els nostres cossos no ens pertanyen mai del tot: estan subjectes a la mirada dels altres, que valida o censura la mera definició fisiològica de la nostra existència. L'avaluació i el judici dels cossos aliens, lluny de ser una qüestió innocent, pot produir problemes d'autoestima greus, i si aquesta fa referència als genitals masculins afecta un mite arrelat en la masculinitat, que genera infinitat d'inseguretats i pors en molts joves adolescents: la grandària del penis.

Un atribut físic el judici col·lectiu del qual resulta un mesurador d'homenia en qualsevol vestuari. L'estereotip promogut pel patriarcat dicta que la mesura del penis és directament proporcional al teu nivell de virilitat. Si tens un penis gran, ets molt home i si el tens petit, ets poc home. Uns centímetres més o menys poden marcar l'estatus d'un jove en una etapa de canvis fisiològics tan delicada com l'adolescència i generar malestars i complexos que s'allarguen fins a l'edat adulta i afecten la vida sexeafectiva de moltes persones.

Així les coses: exposar un cos nu a la mirada d'altres homes en el vestuari d'un institut en el fons és sinònim de sotmetre's al judici de si se't pot considerar més o menys home. El doctorand en sociologia Manuel Romero ho explicava fabulosament a Twitter: “És davant la mirada dels meus iguals que la meua identitat corporal és validada. Són ELLS qui aproven si el meu cos és o no és correcte”. Atés que “el patriarcat és una forma històrica de dominació, la construcció del cos masculí també respon als requeriments de la mirada universal per excel·lència: la masculina”. I afegia: “La masculinitat, com tot eix de dominació, és un circuit de poder que afecta d'una manera o una altra als subjectes que l'encarnen. Els homes també són víctimes de la dominació masculina, però com deia un bon amic: que et pese la corona no evita que continues sent el rei”.

La mida del penis pot portar a l'autoodi si se't considera un home menys vàlid que la resta, i tampoc genera menys problemàtiques si se sentencia que la tens gran perquè, en el fons, parlem d'una corriola d'homenia que fa pujar i baixar l'estatus de molts homes perquè la mou un altre mite: si la tens gran, folles més. I si tens molt de sexe, per la lògica de l'acumulació capitalista, ets més home que ningú.

Un mecanisme pervers que genera tensions i malestars en les relacions sexeafectivas de moltes persones, tinguen el que tinguen de cintura cap avall. I això sí que està totalment trencat. No resulta sorprenent que aquest estereotip promogut pel patriarcat siga el mateix que subjau sobre tòpics racistes com el que dicta que els negres la tenen més gran, vinculat històricament a la colonització d'Àfrica. “No tan sols se'ns ha associat al treball esclau, també a la brutalitat animal”, explicava el periodista antiracista Moha Gerehou en aquest vídeo. “La imatge de l'home negre que no pot controlar la seua sexualitat va calar sobretot als Estats Units. Avui dia aquest estereotip d'home negre que no controla els seus instints encara és vigent en el món del porno. Qui no ha rebut mai, en algun grup, la imatge del 'negre de Whatsapp'? Un personatge que si fos blanc, de cap manera seria 'el blanc de Whatsapp', sinó que seria el 'noi de la tranca' o qualsevol nom molt més descriptiu. Però aquí l'associació és clara: com és negre, té el penis gran”.

Realment, està més que demostrat que no hi ha cap vinculació entre el color de la pell i la mesura del penis, de la mateixa forma que no existeix cap vincle entre la grandària del nas, la talla del calçat o la distància entre el polze i l'índex amb la forma i proporcions de la genitalia. La majoria mesuren més o menys el mateix. El dels adults té de mitjana 13,24 centímetres en erecció i 9,16 centímetres en repòs. Els més grans, de 16 centímetres d'erecció, representen menys del 5% dels casos i els més xicotets d'11 centímetres el 10%. I en aquesta baremació n'hi ha de totes les formes i colors possibles, clar que sí. Però on hi ha relat –i per tant mite–, les dades serveixen de poc i s'obliden de pressa.

És precisament ací on l'educació ha d'intervenir en positiu: es tracta de desmuntar mites tòxics, normalitzar la diversitat, desterrar tòpics racistes i actuar sobre actituds masclistes. I sí, encara que li escandalitze a Massó Llinares, ensenyar-los als nens que existeixen molts tipus de penis, que és el mateix que dir que existeixen molts tipus de cossos, també va d'això.