La declaració de BIC blindarà una processó cívica del Nou d’Octubre laica
Aquest divendres el Consell declararà bé d’interés cultural immaterial la processó cívica del Nou d’Octubre a la ciutat de València, principal acte institucional públic del dia dels valencians. La processó, però, des de l’any passat, amb l’entrada del nou govern progressista de Joan Ribó, va comportar variacions sensibles, com ara que la bandera no entrara a la catedral durant la passejada pels carrers.
Per aquestes variacions el govern municipal va rebre les crítiques fonamentalment del PP que, durant l’època de Rita Barberá, va implantar la interpretació del ‘Te Deum’, un cant coral encarregat durant la primera legislatura de mandat. Davant de l’exclusió de l’entrada a la catedral l’arquebisbe Cañizares va voler fer servir els col•lectius conservadors per a mantenir el seu paper en el Nou d’Octubre.
La processó cívica té els antecedents en les celebracions medievals de la conquesta cristiana de València que va tenir lloc el 9 d’octubre de 1238, quan el rei Jaume I va entrar a la ciutat i la va incorporar, així, a la Corona d’Aragó. Les primeres celebracions daten d’un segle després de la conquesta, que exalçaven fonamentalment les polítiques municipalistes de la corona.
Més de 500 anys després, el 1982, amb la promulgació de l’Estatut d’autonomia, en combinació amb la recuperació de la democràcia i la Generalitat Valenciana, es va instaurar el Nou d’Octubre com a festa oficial valenciana i la processó cívica va esdevenir un dels emblemes principals.
Elements de la processó
La Generalitat explicita els elements i les tradicions de la processó que es protegiran. Així doncs, s’inicia amb el descens solemne de la reial senyera des del balcó de l’Ajuntament. La senyera és baixada amb cordes pel balcó de la casa consistorial, ja que des de l’any 1365, i per privilegi del rei Pere el Cerimoniós, la reial senyera no es pot inclinar davant de res o de ningú.
La comitiva ix des de la plaça de l’Ajuntament i recorre els carrers principals del centre de la ciutat de València en direcció cap a la plaça d’Alfons el Magnànim. En aquesta plaça té lloc l’homenatge a l’estàtua eqüestre del rei Jaume I, amb l’ofrena floral institucional i les corones de llorer.
Des d’aquesta plaça es torna a la de l’Ajuntament, on la reial senyera és hissad i es disparen les salves d’honor, i torna a ser custodiada a les dependències de l’Arxiu Històric Municipal. Els actes acaben amb una mascletà a la plaça de l’Ajuntament.
Himnes
Pel que fa a la interpretació dels himnes des de l'Ajuntament de València s'ha explicat que es mantindrà el protocol usat el passat any. Així sonarà la marxa de la ciutat en el moment del descens de la Reial Senyera, i una vegada baix sonaran successivament l'himne regional i l'himne d'Espanya, aquests dos últims es repetiran després de l'ofrena a l'estàtua de Jaume I en el parterre (l'himne d'Espanya serà la versió curta de 28 segons, s'ha especificat). Finalment tornarà a sonar la marxa de la ciutat en l'ascens de la senyera a la balconada del consistori.
