Per controlar la població palestina en localitats ocupades conflictives com Jenin, les Forces Especials israelianes tenien sempre el mateix modus operandi: localitzaven una casa ben situada, generalment en un punt alt, demanaven autorització al servei secret i, una volta obtinguda, preparaven l'assalt. A mitjanit, un escamot de sis soldats picava a la porta i, quan algú obria, pegaven una patada i es colaven ràpidament a la casa, en fila índia i distribuint-se per totes les habitacions traent del llit els seus habitants i, a la carrera, concentrant-los aterrits en un únic espai, fora la cuina, el bany o qualsevol altre, on quedaven custodiats constantment per un soldat que els amenaçava amb el seu fusell. Mentrestant, dos tiradors es posicionaven en els millors angles de la casa i, ben instal·lades les seues armes, entrava en acció el scout, qui tenia per missió mirar l'espai què els envoltava fins a localitzar blancs susceptibles de ser disparats. El escamot podia romandre a la casa fins a dos o tres dies.
Eixe va ser el servei militar de joves com Nadav Weiman, actualment professor d'institut a Israel, antic scout de les Forces Especials i membre de Breaking the Silence, una ONG pacifista formada per ex-soldats israelians que varen servir a Cisjordània i Gaza i que han decidit contar les seues pròpies experiències sobre la brutalitat desplegada per l'exèrcit ocupant.
Nadav no és un traïdor. Ell i els seus companys ho tenen clar: “Som israelians, amem a Israel, mataríem i moriríem per Israel, però no estem disposats a fer-ho per l'ocupació”. Són gent que ha descobert la naturalesa perversa de l'ocupació, que no està pensada per a donar seguretat a Israel, sinó com a instrument per a la vigilància, subordinació i sotmetiment del poble palestí.
Nadav ens conta la seua primera operació, on en la foscor va agafar el cos adormit d'un xiquet de dotze anys, del qui no pot oblidar la mirada espaordida que li va dirigir en obrir els ulls.
Coneguem la història de Nadav en primera persona, asseguts en les cadires d'un modestíssim centre social ubicat al cim d'una muntanyeta què, segons ens diuen, és el lloc fundacional d'Hebron, una ciutat palestina assetjada i arruïnada econòmicament per l'ocupació i els establiments il·legals però protegits d'uns quants centenars de colons.
Nadav ha vingut a contar-nos la seua experiència i la seua aposta inequívoca per la pau i la fi de l'ocupació, un sistema pervers que està servint per a fanatitzar també a la societat israeliana i fer-la renegar del liberalisme d'esquerres que, encara que ara no ho parega, estava en la base del seu projecte nacional original.
Per a moltes veus d'Israel, acabar amb l'ocupació suposa reconciliar-se amb la dignitat i la humanitat.