Escola Valenciana ha presentat aquest dimarts les Trobades 2024, el projecte més emblemàtic de l’entitat. Enguany vint municipis de les comarques valencianes acolliran 22 festes per la llengua sota el lema “Fem poble, parlem valencià” com a crida per l’acció col·lectiva i interseccional per la llengua en un context de gran hostilitat política i social envers la identitat valenciana.
En l’acte de presentació, a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, han participat la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó i Carinyena; la secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Immaculada Cerdà Sanchis; la vicedegana d’Estudis de postgrau, investigació i qualitat de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, Rosa Isusi Fagoaga; la vicerectora d’Estudis de la Universitat de València, Isabel Vázquez Navarro; la il·lustradora i autora de la imatge de les Trobades 2024, Cristina Durán; i el cantautor i autor de la cançó oficial de la campanya, Andreu Valor. L’espai ha acollit activistes de les coordinadores per la llengua comarcals d’arreu del País i representants de col·lectius socials i culturals.
“La situació d’emergència i de fragilitat del valencià ens urgeix a actuar. Tot i augmentar-ne el coneixement entre el jovent, l’ús està en descens. Les dades actuals mostren la continuïtat del procés de substitució, retrocessos, com és el cas de la pèrdua en els espais en què s’ha parlat tradicionalment, per exemple la llar familiar, d’importància cabdal en la transmissió. Per això i per context polític advers, Escola Valenciana reivindica amb les Trobades 2024 l’activisme per la llengua”, ha explicat la presidenta d’Escola Valenciana. “Enguany volem que esdevinguen una crida a l'acció i una expressió d'esperança en la protecció del nostre patrimoni lingüístic, vulnerable i greument amenaçat”, hi ha afegit.
Usó ha expressat la intenció de l’entitat per continuar “la tasca de tantes mestres, famílies i activistes per a situar el valencià en el centre del sistema” i de treballar, alhora, per a traure-la als carrers i fer-la servir a les institucions. En aquest sentit, la presidenta d’Escola Valenciana ha exigit “polítiques lingüístiques que preserven i fomenten la nostra llengua i que afavorisquen el màxim consens social, no que creen confusió entre les comunitats educatives ni que qüestionen l’autonomia pedagògica dels centres, factor de qualitat educativa i requisit per una educació igualitària i universal”, a més d’autoritats polítiques “que estimen respecten el valencià, que l’usen en públic, que no l’amaguen, el menyspreen i el desacrediten, que no ataquen els seus orígens, ni neguen la seua identitat; que no alimenten l’autoodi, la difamació i la censura”. També, que el govern de l’Estat espanyol “implemente els mitjans legals i econòmics per a protegir les llengües cooficials del territori, que vagen més enllà del folklore regional perifèric”.
Per últim, Usó ha apel·lat al compromís individual per a parlar valencià quotidianament, en qualsevol àmbit, espai i situació: “Qui ho farà, si no ho fem nosaltres? Ara més que mai, que reivindiquem el nostre valencià. Com deia Fuster, la llengua no ens la regalarà ningú, haurem de guanyar-la dia a dia. Doncs, ara, que encara estem a temps, guanyem-la.”
Fem poble, parlem valencià
Escola Valenciana ha presentat hui el manifest Fem poble, parlem valencià, que recull les línies d’acció i reivindicació que l’entitat treballarà enguany en el marc de les Trobades 2024, com són la identitat de poble, la consciència lingüística i la cohesió social per mitjà de la llengua.
“En un context d’hostilitat política i social envers la nostra identitat, cal reivindicar la diversitat i la unitat, assumir la veu del nostre poble. La nostra llengua arrela, integra i cohesiona, tot i la seua diversitat arreu dels territoris, és clau de convivència”, recull el text.
L’activisme pel valencià i l’orgull de la parla és central en l’escrit: “El valencià és l’element més important que ens identifica i ens singularitza, independentment dels orígens de cadascú. Com a qualsevol comunitat amb llengua pròpia, la millor manera de formar-ne part és parlar-la, sentir-la i, per això, hem de mostrar-la, donar-la, ensenyar-la, no amagar-la.”
A més, hi insisteix en la necessitat de promoure polítiques i contextos socialitzadors que reafirmen la llengua i la cultura valencianes i garantisquen i faciliten l’ús del valencià fora dels entorns educatius, per tal de normalitzar la llengua en tots els àmbits, perquè “la manca d’oferta cultural, com ara en les plataformes audiovisuals i les xarxes socials, arracona la llengua i compromet el present i el futur de poble valencià.”
Llengua és casa. Vida és poble
L’autor de la cançó de les Trobades 2024 és el cantautor Andreu Valor, a qui acompanyen les veus de Berta Íñiguez i Sergio Peiró, així com la música de Blai A. Vañó, Hèctor Tirado i Toni Moltó.
La cançó, amb títol “Llengua és casa. Vida és poble”, vol reivindicar “el nostre dret a existir i habitar el lloc que habitem” perquè “la llengua, com a tret identitari, ens acull, ens vertebra i ens singularitza”. Segons ha compartit l’autor, és una proposta “molt orgànica i acústica, amb unes tendències més folk que ens identifiquen, feta amb tota la nostra estima perquè siga efectiva”. Valor ha afegit: “Nosaltres fem una música més reivindicativa que festiva de manera que hem buscat cert dinamisme per tractar d’arribar a la gent més jove sense desvirtuar massa la nostra manera de fer”.
Pel que fa al videoclip, és obra de Tubal Perales i una crida a l’activisme pel valencià en temps adversos com els actuals. La proposta barreja imatges de les primeres Trobades amb elements de la campanya d’enguany, com els dissenys de la il·lustradora Cristina Durán. Segons l’autor, “vol transmetre un missatge positiu i d’esperança, perquè som un poble unit, alegre i valent”.
Les Trobades 2024
L’autora de la imatge de les Trobades 2024 és Cristina Durán, Premi Nacional de Cómic 2019, per a qui l’encàrrec ha estat un repte, segons ha explicat, per la dificultat de condensar diferents conceptes en una imatge senzilla que represente les nostres comunitats diverses, d’acollida i convivència.
“Les bafarades recullen la idea de poble, per això tenen la forma de casa, mentre que els personatges representen la diversitat: són persones d’edats, colors i capacitats diverses, agafades de la mà com a mostra d’unió i d’inclusió, fent comunitat a través de la llengua”, ha afirmat l’autora.
Els municipis que acolliran les Trobades 2024 d’Escola Valenciana del 22 de març al 14 de juny són Picanya (l’Horta Sud), Mutxamel i Agost (l’Alacantí), Estivella (el Camp de Morvedre), Cabanes (la Plana Alta), Benimodo (la Ribera), Burjassot (l’Horta Nord), Pego (la Marina Alta), Argelita (l’Alt Millars), Monòver (les Valls del Vinalopó), Santa Pola (el Baix Vinalopó), València, Novetlè (la Costera), Albocàsser (el Maestrat), Llíria i Benissanó (el Camp de Túria), Tibi (lAlcoià-Comtat), Benidorm (la Marina Baixa), Llocnou de Sant Jeroni (la Safor-Valldigna) i Ontinyent (la Vall d’Albaida).
Les Trobades 2024 tenen el suport de la Universitat de València, la Universitat d’Alacant, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Jaume I, la Universitat Miguel Hernàndez, Aproop, Bromera, Abacus, Unión Alcoyana i Ofideco. També, de la Fundació Full, amb què Escola Valenciana comparteix el projecte “Llibres al cim. Cent d’Estellés”, per a donar a conèixer el llegat del poeta a les comunitats educatives, i de la Càtedra de Pilota Valenciana de la Universitat de València, que incorporarà activitats a les programacions comarcals.