La indústria valenciana va a dues velocitats. Mentre empreses relacionades amb la tecnologia i la transició energètica augmenten les seues inversions a la Comunitat Valenciana, els sectors tradicionals troben dificultats serioses per a sobreviure. En el primer any del PP i Vox en l’executiu autonòmic, s’ha comunicat un degoteig de tancaments de grans empreses a la comunitat autònoma i l’oposició al Consell ha demanat explicacions sobre la política industrial, una qüestió que queda en segon pla en una conselleria bolcada en la promoció turística.
El grup socialista reclama la compareixença de la titular d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes, per una política que consideren “caòtica”, mentre Compromís la qualifica d’“un rosari”. Els tancaments de Marie Claire, Playmobil, Bimbo o ThyssenKrup, indústries que estaven dècades a la Comunitat Valenciana, preocupen els partits, mentre el PP defensa que hi arriben noves inversions.
Els motius dels tancaments són diversos. Algunes són empreses que s’enfronten a una forta competència de països com la Xina, altres, a canvis en els hàbits de consum, altres es deuen a canvis en la seua estructura interna i trasllats de fàbriques, mentre que altres tantes que no han tancat passen dificultats serioses per l’augment dels costos energètics, com en el cas de la ceràmica castellonenca.
La notícia més recent és el tancament de la indústria del joguet Playmobil, que retira la seua producció d’Onil. Després d’una caiguda de les vendes del 25%, la famosa mercantil retira la seua producció en l’anomenada ‘Vall del Joguet’. Les instal·lacions no tanquen, però es mantindran només en el vessant comercial i logístic. 39 treballadors es queden al carrer amb un ERO en una empresa que estava 48 anys establida en el municipi valencià.
Un dels emblemes en la consternació ha sigut el tancament de Marie Claire, que arrossega uns quants ERTO des de juliol de l’any passat, amb l’esperança de trobar un inversor que la rescate. La tèxtil, que va rebre una injecció de 24 milions d’euros de l’Institut Valencià de Finances, encara carrega un fort deute que la manté tancada des de fa un any. La mercantil especialitzada en la confecció de calces estava operativa des del 1907 i els seus 100 treballadors lamenten la falta d’implicació de l’Administració autonòmica. La consellera d’Indústria, Nuria Montes, va qualificar la mercantil de “mort vivent” i va criticar que s’havia finançat sense criteri.
A Alacant, empleats de la fàbrica del Verger de Bimbo protestes des de fa mesos, des que van saber el pla per a tancar les instal·lacions. L’empresa va abaixar la persiana en el municipi alacantí el març passat, deixant amb ella una plantilla de 96 treballadors, dels quals 24 han sigut recol·locats en altres fàbriques.
Al novembre, la multinacional Thyssenkrup va anunciar al comité d’empresa la intenció de tancar la planta situada a Sagunt, especialitzada en productes de galvanització. El tancament de la siderúrgia arrasarien 120 persones i la mercantil el justifica en una demanda baixa del sector automobilístic. Per contra, el mateix municipi acull el projecte de PowerCo per a la gigafactoria de bateries per a vehicles elèctrics, una de les promeses industrials subscrites la legislatura passada que s’espera com l’aigua de maig.
Una altra automobilística que és un vaivé constant de bones i males notícies és Ford. Si bé la continuïtat de la planta d’Almussafes no està en qüestió, la factoria anuncia anualment expedients de regulació d’ocupació, temporals o totals. Fa una setmana va anunciar que fabricaria en la factoria d’Almussafes 300.000 vehicles d’un nou model a partir del 2027. També que es retirava del Perte del vehicle elèctric i el seu quart ERO en cinc anys, que implica, des del 2020, l’acomiadament de 3.000 treballadors. Els acomiadaments es produeixen a penes un any després de l’últim ERO i es negociaran a partir del 28 de maig. El motiu, una altra vegada, la baixa demanda.
L’informe sobre la Comunitat Valenciana del Servei d’Estudis de BBVA, apunta que l’any passat l’economia autonòmica va créixer per davall de la mitjana nacional per la caiguda de la indústria –que no es va compensar amb el creixement del turisme ni l’ocupació–. “Encara que la producció industrial millora, les exportacions de béns reflecteixen els problemes del sector automotor i de la debilitat de l’Eurozona”, adverteix el text. Amb tot, la previsió és optimista: “La indústria de la Comunitat Valenciana va caure en el segon semestre de 2023, però estaria recuperant-se enguany”.
El Govern valencià va prometre al setembre impulsar un pla de reindustrialització per a aconseguir que la indústria “represente el 20% de l’economia valenciana”. Segons les estimacions de CaixaBank Research, el 2022 el pes de la indústria manufacturera a la Comunitat Valenciana era del 15,8%, una mica millor que en els últims cinc anys, en què era del 14%, però molt per davall del final del segle passat, en què representava un 22,3% del producte interior brut (PIB) valencià.